Autora: Gregory Harris
Data De La Creació: 10 Abril 2021
Data D’Actualització: 21 De Novembre 2024
Anonim
Què és l’hipopituitarisme, com identificar-lo i tractar-lo - Aptitud
Què és l’hipopituitarisme, com identificar-lo i tractar-lo - Aptitud

Content

L’hipopituitarisme és un trastorn rar en què la hipòfisi del cervell, també coneguda com a hipòfisi, no pot produir una o més hormones en quantitat suficient. Quan això passa, és possible que diversos mecanismes corporals no funcionin correctament, especialment aquells relacionats amb el creixement, la pressió arterial o la reproducció.

Depenent de l'hormona afectada, els símptomes poden variar, però en general el metge pot sospitar d'un cas d'hipopituitarisme quan un nen no creix a un ritme normal o quan una dona té problemes de fertilitat, per exemple.

Tot i que hi ha tractament, l’hipopituitarisme no es pot curar i, per tant, és molt freqüent que la persona hagi de sotmetre’s al tractament indicat pel metge la resta de la seva vida per controlar els símptomes.

Principals símptomes

Els símptomes de l’hipopituitarisme varien segons l’hormona afectada, però, els signes més freqüents són:


  • Cansament fàcil;
  • Cefalea constant;
  • Pèrdua de pes sense motius aparents;
  • Sensibilitat excessiva al fred o la calor;
  • Poca gana;
  • Inflor de la cara;
  • Infertilitat;
  • Articulacions adolorides;
  • Vampades, menstruacions irregulars o dificultat per produir llet materna;
  • Disminució del pèl facial en els homes;
  • Dificultat per augmentar de mida, en el cas dels nens.

Aquests símptomes solen aparèixer lentament amb el pas del temps, tot i que també hi ha casos més rars en què apareixen d’un moment a l’altre.

Per tant, sempre que hi hagi una sospita d’hipopituitarisme, és important consultar un metge de capçalera o un endocrinòleg per confirmar el diagnòstic i iniciar el tractament més adequat.

Com es confirma el diagnòstic

La millor manera de confirmar el diagnòstic d’hipopituitarisme és consultar un metge de capçalera o un endocrinòleg per fer-li una anàlisi de sang i confirmar els valors de les hormones produïdes per la hipòfisi. Si existeix hipopituitarisme, és normal que un o més valors siguin inferiors a l’esperat.


Què causa l’hipopituitarisme

L'hipopituitarisme pot existir just al néixer, però és més freqüent que aparegui després d'algun problema que condueixi a una alteració de la hipòfisi. Els problemes que poden causar hipopituitarisme inclouen:

  • Forts cops al cap;
  • Tumors cerebrals;
  • Cirurgia cerebral;
  • Seqüeles de radioteràpia;
  • Ictus;
  • Tuberculosi;
  • Meningitis.

A més, els canvis en l’hipotàlem, que és una altra regió del cervell, just per sobre de la hipòfisi, també poden provocar hipopituitarisme. Això es deu al fet que l’hipotàlem és responsable de produir hormones que influeixen en el funcionament de la hipòfisi.

Com es fa el tractament

En la majoria dels casos, el tractament de l'hipopituitarisme es fa amb medicaments que ajuden a restaurar els nivells d'hormones que la glàndula pituïtària produeix en menor quantitat i que s'han de mantenir al llarg de la vida per controlar els símptomes.

A més, el metge també pot prescriure l’ús de cortisona, que es pot utilitzar en temps de crisi, quan es troba malalt o en moments de major estrès.


Si l’hipopituitarisme és causat per un tumor, és important operar-se per extirpar el teixit afectat.

En qualsevol cas, és molt important que la persona amb hipopituitarisme faci visites periòdiques al metge per avaluar els nivells hormonals i ajustar les dosis del tractament, per evitar símptomes i complicacions com la infertilitat, per exemple.

Publicacions Interessants

Sobredosi d’hidromorfons

Sobredosi d’hidromorfons

Hydromorphone é un medicament amb recepta que ’utilitza per alleujar el dolor inten . La obredo i d’hidromorfon e produeix quan algú pren mé de la quantitat normal o recomanada d’aque t...
Colectomia abdominal total

Colectomia abdominal total

La col·lectomia abdominal total é l’eliminació de l’inte tí gro de la part mé baixa de l’inte tí prim (íleum) al recte. De pré d’eliminar-lo, e cu el final de l...