Autora: Morris Wright
Data De La Creació: 21 Abril 2021
Data D’Actualització: 25 Juny 2024
Anonim
Síndrome del nadó sacsejat - Benestar
Síndrome del nadó sacsejat - Benestar

Content

Què és la síndrome del nadó sacsejat?

La síndrome del nadó sacsejat és una lesió cerebral greu causada per l'agitació contundent i violenta d'un nadó. Altres noms d’aquesta afecció són: traumatisme cranial abusiu, síndrome d’impacte sacsejat i síndrome de sacseig cervical. La síndrome del bebè sacsejat és una forma d'abús infantil que causa danys cerebrals greus. Pot resultar de només cinc segons de sacsejades.

Els nadons tenen cervells tous i músculs del coll febles. També tenen vasos sanguinis delicats. Sacsejar un nadó o un nen petit pot provocar que el seu cervell xoqui repetidament a l’interior del crani. Aquest impacte pot provocar hematomes al cervell, sagnats al cervell i inflor cerebral. Altres lesions poden incloure ossos trencats, així com danys als ulls, a la columna vertebral i al coll del bebè.

La síndrome del bebè sacsejat és més freqüent en nens menors de 2 anys, però pot afectar els nens fins als 5 anys. La majoria dels casos de síndrome del bebè sacsejat es produeixen en lactants de 6 a 8 setmanes, que és quan els bebès solen plorar més.

La interacció lúdica amb un nadó, com ara fer rebotar el nadó a la falda o llançar-lo a l’aire, no provocarà les lesions associades a la síndrome del nadó sacsejat. En canvi, aquestes lesions solen ocórrer quan algú sacseja el bebè per frustració o ràbia.


Hauries mai sacsejar un bebè en cap cas. Sacsejar un nadó és una forma greu i deliberada d’abús. Truqueu al 911 immediatament si creieu que el vostre bebè o un altre bebè és víctima de la síndrome del bebè sacsejat. Es tracta d’una condició potencialment mortal que requereix tractament mèdic immediat.

Quins són els símptomes de la síndrome del nadó sacsejat?

Els símptomes de la síndrome del nadó sacsejat poden incloure:

  • dificultat per estar despert
  • tremolors corporals
  • problemes per respirar
  • mal menjar
  • vòmits
  • pell descolorida
  • convulsions
  • coma
  • paràlisi

Truqueu al 911 o porteu el vostre bebè a la sala d’urgències més propera immediatament si experimenta símptomes de síndrome de bebè sacsejat. Aquest tipus de lesió és potencialment mortal i pot provocar danys cerebrals permanents.

Què causa la síndrome del bebè sacsejat?

La síndrome del nadó sacsejat es produeix quan algú sacseja violentament un nadó o un nen petit. La gent pot sacsejar un infant per frustració o ràbia, sovint perquè el nen no pararà de plorar. Tot i que la sacsejada fa que el bebè deixi de plorar, normalment és perquè la sacsejada els ha danyat el cervell.


Els nadons tenen músculs del coll febles i sovint tenen dificultats per suportar el cap. Quan un nadó és sacsejat amb força, el seu cap es mou sense control. El moviment violent llença repetidament el cervell del nadó contra l’interior del crani, provocant hematomes, inflor i sagnat.

Com es diagnostica la síndrome del nadó sacsejat?

Per fer un diagnòstic, el metge buscarà les tres afeccions que sovint indiquen la síndrome del nadó sacsejat. Aquests són:

  • encefalopatia o inflor cerebral
  • hemorràgia subdural o sagnat al cervell
  • hemorràgia retiniana o sagnat en una part de l’ull anomenada retina

El metge demanarà diverses proves per comprovar si hi ha signes de dany cerebral i per ajudar a confirmar el diagnòstic. Aquestes proves poden incloure:

  • MRI, que utilitza imants i ones de ràdio potents per produir imatges detallades del cervell
  • TAC, que crea imatges transversals i clares del cervell
  • raigs X esquelètics, que revelen fractures de columna vertebral, costella i crani
  • examen oftalmològic, que comprova si hi ha lesions oculars i sagnats als ulls

Abans de confirmar la síndrome del nadó sacsejat, el metge demanarà una anàlisi de sang per descartar altres causes potencials. Alguns símptomes de la síndrome del nadó sacsejat són similars als d'altres malalties. Aquests inclouen trastorns de l’hemorràgia i certs trastorns genètics, com l’osteogènesi imperfecta. L’anàlisi de sang determinarà si una altra afecció causa o no els símptomes del vostre fill.


Com es tracta la síndrome del nadó sacsejat?

Truqueu al 911 immediatament si sospiteu que el vostre fill ha sacsejat la síndrome del bebè. Alguns nadons deixaran de respirar després de sacsejar-se. Si això es produeix, la RCP pot mantenir el vostre nadó respirant mentre espereu que arribi el personal mèdic.

La Creu Roja Americana recomana els passos següents per realitzar la RCP:

  • Col·loqueu el bebè a l’esquena amb cura. Si sospiteu d’una lesió medul·lar, és millor que dues persones moguin suaument el nadó perquè el cap i el coll no es trenquin.
  • Configureu la vostra posició. Si el vostre nadó té menys de 1 any, poseu dos dits al centre de l'estern. Si el vostre fill té més de 1 any, col·loqueu una mà al centre de l'estern. Poseu l’altra mà al front del nadó per mantenir el cap inclinat cap enrere. En cas de sospita de lesió a la columna vertebral, estireu la mandíbula cap endavant en lloc d’inclinar el cap i no deixeu que la boca es tanqui.
  • Realitzar compressions toràciques. Premeu l'estèrnum i premeu cap a la meitat cap al pit. Feu 30 compressions toràciques sense fer pauses mentre compteu en veu alta. Les compressions han de ser fermes i ràpides.
  • Dóna respiracions de rescat. Reviseu la respiració després de les compressions. Si no hi ha cap signe de respiració, cobreixi bé la boca i el nas del nadó amb la boca. Assegureu-vos que la via aèria estigui oberta i feu dues respiracions. Cada respiració ha de durar aproximadament un segon per fer pujar el pit.
  • Continua la RCP. Continueu el cicle de 30 compressions i dues respiracions de rescat fins que arribi ajuda. No deixeu de revisar la respiració.

En alguns casos, el nadó pot vomitar després de sacsejar-lo. Per evitar sufocacions, feu rodar suaument el nadó al seu costat. Assegureu-vos de fer rodar tot el cos alhora. Si hi ha una lesió de la medul·la espinal, aquest mètode de rodar redueix el risc de danys posteriors a la columna vertebral. És important que no agafeu el nadó ni li doneu menjar o aigua al nadó.

No hi ha cap medicament per tractar la síndrome del nadó sacsejat. En casos greus, pot ser necessària una cirurgia per tractar el sagnat al cervell. Això pot implicar la col·locació d'un derivació, o tub prim, per alleujar la pressió o per drenar l'excés de sang i líquids. També pot ser necessària una cirurgia ocular per eliminar qualsevol sang abans que afecti permanentment la visió.

Perspectives per a nens amb síndrome de bebè sacsejat

En pocs segons es pot produir un dany cerebral irreversible per la síndrome del nadó sacsejat. Molts nadons experimenten complicacions, com ara:

  • pèrdua de visió permanent (parcial o total)
  • pèrdua d'oïda
  • trastorns convulsius
  • retards en el desenvolupament
  • discapacitats intel·lectuals
  • paràlisi cerebral, un trastorn que afecta la coordinació i la parla musculars

Com es pot prevenir la síndrome del nadó sacsejat?

La síndrome del nadó sacsejat es pot prevenir. Podeu evitar fer mal al vostre nadó si no el sacsegeu en cap cas. És fàcil frustrar-se quan no aconsegueix que el seu nadó deixi de plorar. Tot i això, el plor és un comportament normal en els nadons, i la sacsejada mai és la resposta correcta.

És important trobar maneres d’alleujar l’estrès quan el vostre fill plora durant períodes prolongats de temps. Trucar a un membre de la família o a un amic per obtenir ajuda us pot ajudar quan us sentiu perdre el control. També hi ha alguns programes hospitalaris que us poden ensenyar a respondre quan els nadons ploren i a controlar l’estrès de la criança. Aquests programes també us poden ajudar a identificar i prevenir les lesions associades a la síndrome del nadó sacsejat. Assegureu-vos que els familiars i els cuidadors també siguin conscients dels perills de la síndrome del nadó sacsejat.

Si sospiteu que un nen és víctima d'abús infantil, no ignoreu el problema. Truqueu a la policia local o a la línia d'assistència nacional d'abús infantil Childhelp: 1-800-4-A-CHILD.

Recomanat Per A Vosaltres

Panell metabòlic bàsic (BMP)

Panell metabòlic bàsic (BMP)

Un panell metabòlic bà ic (BMP) é una prova que me ura vuit ub tàncie diferent a la ang. Proporciona informació important obre l’equilibri químic i el metaboli me del co ...
Proves de PDL1 (Immunoteràpia)

Proves de PDL1 (Immunoteràpia)

Aque ta prova me ura la quantitat de PDL1 en cèl·lule cancerígene . PDL1 é una proteïna que ajuda a evitar que le cèl·lule immune ataquin cèl·lule no nociv...