Complicacions de l’osteoporosi
Content
- Símptomes de l'osteoporosi
- Complicacions de l’osteoporosi
- Mobilitat limitada
- Depressió
- Dolor
- Ingrés hospitalari
- Atenció a domicili d’ancians
- Causes i factors de risc de l’osteoporosi
- Tractament i prevenció
- Perspectives a llarg termini
Visió general
L’os del cos es trenca constantment i l’os nou el substitueix. L’osteoporosi és una afecció en què els ossos es descomponen més ràpidament del que es poden substituir, cosa que els fa menys densos i més porosos. Aquesta fragilitat debilita els ossos i els fa més susceptibles a fractures i trencaments.
L’osteoporosi pot tenir un gran impacte en la vostra qualitat de vida. Les alteracions de l’estil de vida van des del dolor fins a la depressió fins a l’atenció domiciliària a llarg termini.
Les persones que tinguin osteoporosi o que puguin desenvolupar-la haurien de ser conscients de les possibles complicacions de la malaltia i buscar solucions abans que apareguin problemes.
Símptomes de l'osteoporosi
No hi ha signes evidents d’osteoporosi. Sovint, la gent no s’adona que la té fins que experimenta un bony o caiguda que fa trencar un os. Algunes persones experimentaran una pèrdua d’alçada amb el pas del temps o una postura inclinada com a conseqüència d’un trencament de les vèrtebres i de la curvatura de la columna vertebral.
Complicacions de l’osteoporosi
A més de fer-vos més susceptible a trencaments i fractures, l'osteoporosi pot provocar altres complicacions:
Mobilitat limitada
L’osteoporosi pot desactivar i limitar la vostra activitat física. La pèrdua d’activitat pot fer que engreixi. També pot augmentar l’estrès als ossos, en particular als genolls i els malucs. L'augment de pes també pot augmentar el risc d'altres problemes, com ara malalties del cor i diabetis.
Depressió
Menys activitat física pot provocar una pèrdua d’independència i aïllament. Les activitats que abans gaudíeu poden ser massa doloroses ara. Aquesta pèrdua, sumada a la possible por a les fractures, pot provocar depressió. Un estat emocional deficient pot dificultar encara més la vostra capacitat per gestionar problemes de salut. Una perspectiva positiva i prospectiva és útil a l’hora d’abordar qualsevol problema mèdic.
Dolor
Les fractures causades per l’osteoporosi poden ser greument doloroses i debilitants. Les fractures de la columna vertebral poden provocar:
- una pèrdua d’alçada
- una postura inclinada
- dolor persistent d’esquena i coll
Ingrés hospitalari
Algunes persones amb osteoporosi poden trencar un os i no notar-lo. No obstant això, la majoria dels ossos trencats necessiten atenció hospitalària. Sovint es necessita cirurgia per a aquest procediment, que pot requerir una estada hospitalària prolongada i costos mèdics addicionals.
Atenció a domicili d’ancians
Moltes vegades, una fractura de maluc requereix atenció a llarg termini en una residència de gent gran. Si una persona està al llit mentre rep atenció a llarg termini, hi ha més probabilitats que puguin experimentar:
- complicacions cardiovasculars
- més exposició a malalties infeccioses
- una susceptibilitat augmentada a diverses altres complicacions
Parleu amb el vostre metge per obtenir més informació sobre aquests possibles factors de risc. També us poden ajudar a crear un pla de tractament i de gestió si i quan cal.
Causes i factors de risc de l’osteoporosi
A continuació es detallen alguns factors que presenten un major risc de desenvolupar osteoporosi:
- Edat: Normalment, com més gran envelleix, més es corre el risc.
- Gènere: Les dones, especialment les dones en la menopausa, tenen més probabilitats de patir osteoporosi que els homes, ja que els nivells baixos d’estrògens condueixen a ossos dèbils.
- Genètica: L’osteoporosi es pot heretar.
- Tipus de cos: Les persones amb una construcció petita i esvelta tenen més probabilitats de desenvolupar-la.
- Medicaments: Segons la Clínica Mayo, medicaments com els esteroides s’han relacionat amb l’osteoporosi.
- Problemes de tiroide: Alguns s’han relacionat amb l’osteoporosi.
- baix vitamina D i calci nivells: Els nivells baixos poden provocar pèrdues òssies.
- Manca d’exercici o repòs al llit a llarg termini: Ambdues situacions poden debilitar els ossos.
- Tabac i alcohol: També poden debilitar els ossos.
Tractament i prevenció
No hi ha cura per a l’osteoporosi. No obstant això, hi ha tractament disponible per ajudar a frenar la progressió de la malaltia i controlar els símptomes. Els ossos necessiten calci per mantenir-se forts i sans. No prendre prou calci al començament de la vida pot provocar osteoporosi més endavant.
A més, la vitamina D pot ajudar el cos a absorbir el calci. Assegureu-vos de consultar amb el vostre metge per afegir suplements a la vostra dieta.
Una quantitat moderada d’exercici pot ajudar els ossos i el cos a mantenir-se forts. Les caigudes representen un gran nombre de fractures òssies, de manera que pràctiques com el ioga, el tai-txi o qualsevol altre exercici d’entrenament de l’equilibri us poden ajudar a tenir un equilibri millor per evitar caigudes i fractures.
Els medicaments també poden ajudar amb l’osteoporosi. Els medicaments antiresorptius frenen la taxa de pèrdua òssia. Els medicaments anabòlics afavoreixen el creixement ossi.
Per a les dones en menopausa, la teràpia amb estrògens pot ajudar a prevenir la pèrdua òssia i enfortir els ossos. Per a les dones en postmenopausa, els bifosfonats són el tractament preferit per a l’osteoporosi.
Altres mètodes de prevenció consisteixen a millorar la vista i utilitzar un bastó o caminador per caminar per evitar relliscades i caigudes.
Perspectives a llarg termini
Tot i que no hi ha una cura permanent per a l’osteoporosi, podeu fer moltes coses:
- tractar els seus símptomes
- enforteix el teu cos
- retardar la progressió de la malaltia
Intenteu centrar-vos a minimitzar els símptomes i prevenir altres complicacions.
Si l’osteoporosi ha afectat la vostra qualitat de vida, parleu amb el vostre metge sobre possibles solucions, sobretot si teniu signes de depressió. A més, busqueu ajuda i suport de la vostra família i amics.
Mantingueu una visió positiva de la vida. Intenteu no veure els canvis en les vostres activitats habituals com una pèrdua d’independència. En lloc d’això, mireu-los com a oportunitats per aprendre diferents maneres de fer i explorar activitats noves i agradables.