És normal enamorar-se del vostre entrenador personal?
Content
Resposta breu: Sí, una mica. De fet, quan li vaig preguntar a Rachel Sussman, psicoterapeuta llicenciada i terapeuta de relacions i autora de La Bíblia de la ruptura, sobre això, va riure. "Bé, la meva germana fa anys que surt amb el seu entrenador personal", va dir. "Així que sí, realment passa!"
Per descomptat, la teva relació amb un entrenador personal és professional. Però també és íntim, diu Sussman. "Tots dos teniu roba d'entrenament, ell o ella us toca, probablement estigui en bona forma ... A més, esteu fent exercici, de manera que les vostres endorfines bomben", explica. "És molt comprensible desenvolupar un petit enamorament". (Així és per què vosaltres i el vostre S.O. hauríeu de treballar junts.)
No només la proximitat física pot provocar sentiments. "Els entrenadors sovint us veuen com a persones més vulnerables i és feina seva validar-vos i animar-vos. Això pot sentir-se bé", diu Gloria Petruzzelli, psicòloga esportiva clínica amb llicència a Sacramento, Califòrnia.
Un petit enamorament pot ser inofensiu i fins i tot pot motivar-vos a mantenir les vostres sessions d'entrenament. Però Sussman i Petruzzelli estan d'acord que hi hauria d'haver límits saludables en una relació entrenador i aprenent. Com a mínim, diu Sussman, si l'atracció sembla ser mútua, haureu de parlar sobre què significa això, què voleu tots dos i com pot haver de canviar la vostra relació professional. (Seguiu aquests entrenadors de celebritats a Instagram.)
Petruzzelli diu que, segons la seva opinió, un entrenador amb un client no és ètic. "Hi ha un diferencial de potència en aquesta relació: l'entrenador té més poder", diu. Un entrenador que faci un moviment sense parlar-ne abans, o suggerir que trobeu un nou entrenador, hauria d'aixecar una bandera vermella.
Però si només teniu l’hàbit de caure per cada instructor que coneixeu, podeu prendre-ho amb calma. Passa, i està bé. Si tan sols un paquet de sis fos tan fàcil d’atrapar.