Electroforesi: per a què serveix, per a què serveix i com es fa
Content
- Per a què serveix
- Com es fa
- Tipus d’electroforesi
- 1. Electroforesi de l’hemoglobina
- 2. Electroforesi de proteïnes
L’electroforesi és una tècnica de laboratori que es realitza amb l’objectiu de separar les molècules segons la seva mida i càrrega elèctrica de manera que es pugui fer el diagnòstic de malalties, es pugui verificar l’expressió de proteïnes o identificar microorganismes.
L’electroforesi és un procediment senzill i de baix cost que s’utilitza en rutines de laboratori i en projectes de recerca. Segons el propòsit de l’electroforesi, per exemple, pot ser necessari realitzar altres proves i exàmens per arribar a un diagnòstic.
Per a què serveix
L’electroforesi es pot realitzar amb diferents propòsits, tant en projectes de recerca com en diagnòstic, ja que es tracta d’una tècnica senzilla i de baix cost.Per tant, es pot realitzar electroforesi per:
- Identifiqueu virus, fongs, bacteris i paràsits, sent aquesta aplicació més freqüent en projectes de recerca;
- Prova de paternitat;
- Comproveu l'expressió de les proteïnes;
- Identifiqueu mutacions, per exemple, sent útils en el diagnòstic de la leucèmia;
- Analitzar els tipus d’hemoglobina circulant, sent útil en el diagnòstic de l’anèmia falciforme;
- Avaluar la quantitat de proteïnes presents a la sang.
Segons el propòsit de l’electroforesi, pot ser necessari realitzar altres proves complementàries perquè el metge completi el diagnòstic.
Com es fa
Per realitzar electroforesi, es necessita el gel, que pot ser poliacrilamida o agarosa segons la finalitat, tampó i tina d’electroforesi, marcador de pes molecular i un colorant fluorescent, a més d’un equip de llum UV o LED, també conegut com a transil·luminador.
Després de preparar el gel, s’ha de col·locar un objecte específic perquè els pous es formin al gel, popularment anomenat pinta, i deixar que el gel es posi. Quan el gel estigui a punt, només cal aplicar les substàncies als pous. Per a això, s’ha de col·locar un marcador de pes molecular en un dels pous, un control positiu, que és la substància que se sap què és, un control negatiu, que garanteixi la validesa de la reacció i les mostres que s’han d’analitzar. Totes les mostres s’han de barrejar amb un colorant fluorescent, ja que d’aquesta manera és possible visualitzar les bandes del transil·luminador.
El gel amb les mostres s’ha de col·locar a la tina d’electroforesi, que conté la solució tampó específica, i després s’encén el dispositiu perquè hi hagi corrent elèctric i, en conseqüència, diferència de potencial, que és important per a les partícules de separació segons la seva càrrega i mida. El temps de funcionament electroforètic varia segons l'objectiu del procediment i pot durar fins a 1 hora.
Passat el temps especificat, és possible veure el resultat de la carrera electroforètica a través del transil·luminador. Quan el gel es col·loca sota llum ultraviolada o LED, és possible visualitzar el patró de bandes: com més gran és la molècula, menor és la seva migració, aproximant-se al pou, mentre més lleugera és la molècula, major és el potencial migratori.
Perquè la reacció es validi, s’ha de visualitzar les bandes del control positiu i no s’ha de visualitzar res al control negatiu, ja que en cas contrari és una indicació que hi ha hagut contaminació i s’ha de repetir tot el procés.
Tipus d’electroforesi
L’electroforesi es pot realitzar amb diferents finalitats i, segons el seu propòsit, es poden utilitzar diversos tipus de gel, sent el més comú la poliacrilamida i l’agarosa.
L’electroforesi per identificar microorganismes és més freqüent que es realitzi en laboratoris d’investigació, però, amb finalitats diagnòstiques, l’electroforesi es pot utilitzar per identificar malalties hematològiques i malalties que evolucionen amb l’augment de la quantitat de proteïnes, sent els principals tipus d’electroforesi:
1. Electroforesi de l’hemoglobina
L’electroforesi de l’hemoglobina és una tècnica de laboratori realitzada per identificar els diferents tipus d’hemoglobina que circulen per la sang, cosa que permet identificar la presència de malalties relacionades amb la síntesi d’hemoglobina. El tipus d’hemoglobina s’identifica mitjançant electroforesi a un pH específic, idealment entre 8,0 i 9,0, amb un patró de bandes que es pot comparar amb el patró normal, que permet identificar hemoglobines anormals.
Per a què està fet: L’electroforesi de l’hemoglobina es realitza per investigar i diagnosticar malalties relacionades amb la síntesi d’hemoglobina, com l’anèmia falciforme i la malaltia de l’hemoglobina C, a més de ser útil per diferenciar la talassèmia. Apreneu a interpretar l’electroforesi de l’hemoglobina.
2. Electroforesi de proteïnes
L’electroforesi de proteïnes és un examen que el metge sol·licita per avaluar la quantitat de proteïnes que circulen per la sang i, per tant, identificar malalties. Aquest examen es fa a partir d’una mostra de sang, que es centrifuga per obtenir el plasma, la part de la sang formada, entre altres substàncies, per proteïnes.
Després de l’electroforesi, es pot visualitzar un patró de bandes i, posteriorment, un gràfic en què s’indica la quantitat de cada fracció de proteïnes, sent fonamental per al diagnòstic.
Per a què està fet: L’electroforesi de proteïnes permet al metge investigar l’aparició de mieloma múltiple, deshidratació, cirrosi, inflamació, malalties hepàtiques, pancreatitis, lupus i hipertensió segons el patró de banda i el gràfic presentat a l’informe d’examen.
Comprendre com es fa i com entendre el resultat de l’electroforesi de proteïnes.