Valvuloplàstia: què és, tipus i com es fa
Content
La valvuloplàstia és la cirurgia que es realitza per corregir un defecte en una vàlvula cardíaca de manera que la circulació sanguínia es produeixi correctament. Aquesta cirurgia només pot implicar reparar la vàlvula danyada o substituir-la per una altra de metall, d’un animal com un porc o una vaca o d’un donant humà mort.
A més, hi ha diferents tipus de valvuloplàstia segons la vàlvula que tingui un defecte, ja que hi ha 4 vàlvules cardíaques: la vàlvula mitral, la vàlvula tricúspide, la vàlvula pulmonar i la vàlvula aòrtica.
La valvuloplàstia es pot indicar en cas d’estenosi d’alguna de les vàlvules, que consisteix en espessir i endurir, dificultant el pas de la sang, en cas d’insuficiència de qualsevol de les vàlvules, que es produeix quan la vàlvula no es tanca completament, amb el retorn d’un petit volum de sang cap enrere o en cas de febre reumàtica, per exemple.
Tipus de valvuloplàstia
La valvuloplàstia es pot classificar segons la vàlvula danyada, anomenant-se:
- Valvuloplàstia mitral, en què el cirurgià repara o substitueix la vàlvula mitral, que té la funció de permetre que la sang passi de l’aurícula esquerra al ventricle esquerre, evitant que torni al pulmó;
- Valvuloplàstia aòrtica, en què la vàlvula aòrtica, que permet escapar la sang del ventricle esquerre del cor, està danyada i, per tant, el cirurgià repara o substitueix la vàlvula per una altra;
- Valvuloplàstia pulmonar, en què el cirurgià repara o substitueix la vàlvula pulmonar, que té la funció de permetre que la sang passi del ventricle dret al pulmó;
- Valvuloplàstia tricúspide, en què es danya la vàlvula tricúspide, que permet passar la sang de l’aurícula dreta al ventricle dret i, per tant, el cirurgià ha de reparar o substituir la vàlvula per una altra.
La causa del defecte de la vàlvula, la seva gravetat i l'edat del pacient determinen si la valvuloplàstia serà reparadora o reemplaçadora.
Com es realitza la valvuloplàstia
La valvuloplàstia es realitza generalment amb anestèsia general i un tall al pit perquè el cirurgià observi tot el cor. Aquesta tècnica convencional s’utilitza especialment quan es tracta d’un reemplaçament, com en el cas de la insuficiència mitral severa, per exemple.
No obstant això, el cirurgià pot triar tècniques menys invasives, com ara:
- Valvuloplàstia amb globus, que consisteix a introduir un catèter amb un globus a la punta, generalment per l’engonal, al cor. Després que el catèter es troba al cor, s’injecta contrast perquè el metge pugui veure la vàlvula afectada i el globus s’infla i es desinfla, per tal d’obrir la vàlvula que s’estreny;
- Valvuloplàstia percutània, en què s’insereix un petit tub pel pit en lloc de fer un tall gran, reduint el dolor després de la cirurgia, la durada de l’estada i la mida de la cicatriu.
Tant la valvuloplàstia amb globus com la valvuloplàstia percutània s'utilitzen en casos de reparació, així com per tractar l'estenosi aòrtica, per exemple.