Tractament de la malaltia de Parkinson

Content
El tractament per a la malaltia de Parkinson o la malaltia de Parkinson inclou l’ús de medicaments prescrits pel neuròleg o geriatria, com ara Levodopa, Pramipexol i Seleginina, per exemple, que ajuden a disminuir els símptomes a mesura que augmenten la dopamina i altres neurotransmissors al cervell, que es redueixen en persones amb aquesta malaltia.
En els casos en què no es millora l’ús d’aquests medicaments, també és possible realitzar un procediment quirúrgic, anomenat estimulació cerebral profunda, que pot fer retrocedir alguns símptomes i disminuir la dosi necessària dels medicaments. A més, la pràctica de fisioteràpia, teràpia ocupacional i activitat física també és important per ajudar a millorar la força i l’equilibri, reforçant l’autonomia.

1. Remeis
Després del diagnòstic de la malaltia, el neuròleg pot prescriure l'ús diari de medicaments, que poden ser proporcionats per SUS o que es poden comprar a farmàcies privades, com ara:
Acció | Exemples de la medicina |
Levodopa | Prolopa, Sinemet, Madopar |
Anticolinèrgics | Akineton (Biperiden) Gentin (Benzatropina) Artane (Triexifenidil) Kemadrin (prociclidina) |
Amantadina | Mantidan |
Inhibidors de la monoaminooxidasa B. | Niar, Deprilan (Seleginina) |
Inhibidors del catecol-O-metil transferasa | Tasmar (Tolcapona) Comtan (Entacapone) |
Agonistes dopaminèrgics | Permax (Pergolide) Parlodel (bromocriptina) Mirapex (Pramipexol) Requip (Ropinirole) |
Generalment, el tipus de medicament més utilitzat és la Levodopa, però, el metge decidirà quines combinacions indicarà, en funció de l’estat de salut general, l’etapa de la malaltia, l’hora del dia que s’intensifiquen els símptomes i els efectes secundaris dels medicaments. .
A més, per tractar altres afeccions com la depressió, l’agitació i l’insomni, habituals en aquesta malaltia, el metge pot prescriure altres tipus de medicaments, com ara antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics.
2. Fisioteràpia
El tractament de fisioteràpia es pot iniciar tan aviat com es confirma el diagnòstic, sent una bona manera d’ajudar a estimular el moviment i la qualitat de vida de la persona, ja que millora la força, la coordinació i l’amplitud del moviment, reduint el desequilibri natural de la malaltia i prevenint les contractures. i cau. Les sessions poden ser diàries o almenys dues vegades per setmana. Vegeu més informació sobre la fisioteràpia del Parkinson.
Altres formes importants d’estimular les persones amb Parkinson són la logopèdia, millorar la capacitat vocal, la ronquera i la capacitat d’empassar, a més de la teràpia ocupacional i l’activitat física, ja que contribueixen a estimular la independència, la capacitat de realitzar activitats diàries i l’autocura.
3. Tractament natural
El tractament natural no és un substitut de la teràpia farmacològica i es pot utilitzar com a suplement per ajudar a alleujar alguns símptomes dels pacients amb Parkinson.
Així, és possible invertir en aliments rics en vitamina E, consumint olis vegetals i fruites com l’alvocat, a més de verdures i fruites, ja que contenen propietats antioxidants neuroprotectores. El te de fulles de fruita de la passió és una bona manera de calmar i relaxar la persona amb Parkinson, en moments d’ansietat i agitació.
Un nutricionista podrà indicar com adaptar la dieta per tal de facilitar l’alimentació i combatre símptomes comuns com l’ardor d’estómac, el restrenyiment i la falta de gana. Així, en els casos més avançats, es recomana triar aliments fàcils d'empassar i que redueixin el risc d'ofec, com sopes gruixudes, mescles a la batedora, batuts de fruita, puré i brous, per exemple, i la carn ja s’ha de tallar o triturar al plat per facilitar la masticació.
Una altra forma natural que pot ajudar a reduir els símptomes relacionats amb el Parkinson és l’acupuntura, que és un tipus de tractament alternatiu que afavoreix l’alleujament del dolor al cos, la rigidesa i alguns símptomes relacionats amb la tristesa i la depressió.
4. Cirurgia
El procediment quirúrgic per tractar el Parkinson és l’estimulació cerebral profunda, que es realitza en casos en què no es millora l’ús de medicaments o quan ja no són efectius.
Aquesta tècnica consisteix a col·locar un petit elèctrode a la regió del cervell afectada per la malaltia i ajuda a disminuir o regressar alguns símptomes, millorant la qualitat de vida de la persona. Comprendre com es fa l’estimulació cerebral profunda.