Què és la fibrosi pulmonar, símptomes principals i tractament
Content
La fibrosi pulmonar és una malaltia caracteritzada per l’aparició de cicatrius al pulmó, anomenada fibrosi. Amb el pas del temps, els pulmons es poden tornar més rígids, cosa que provoca una dificultat respiratòria més gran, que provoca l’aparició d’alguns símptomes com falta d’aire, tos seca i cansament excessiu.
Aquesta situació sovint passa com a conseqüència de l’exposició perllongada a la pols professional, com la sílice i l’amiant, per exemple, o a causa del tabaquisme, malalties autoimmunes o l’efecte secundari de l’ús prolongat d’alguns medicaments. No obstant això, en alguns casos no es pot identificar la causa de la fibrosi pulmonar i ara s’anomena fibrosi pulmonar idiopàtica.
La fibrosi pulmonar no té cura perquè aquests danys causats al pulmó no es poden reparar, però es pot controlar la malaltia i alleujar els símptomes realitzant fisioteràpia respiratòria i medicaments que el pneumòleg pot indicar.
Principals símptomes
Inicialment, la fibrosi pulmonar no condueix a l’aparició de signes o símptomes, tot i que a mesura que avança la malaltia es poden notar alguns símptomes, els principals són:
- Dificultat per respirar;
- Tos seca o poca secreció;
- Cansament excessiu;
- Manca de gana i pèrdua de pes sense motius aparents;
- Dolor muscular i articular;
- Dits blaus o morats;
- Deformitat als dits característica de la manca d’oxigen al cos, anomenada "dits de pal de tambor".
La gravetat i la rapidesa d’aparició dels símptomes poden variar d’una persona a una altra, sobretot segons la causa, i en general evoluciona al llarg de mesos a anys.
En sospitar de fibrosi pulmonar, el pneumòleg ordenarà proves com la tomografia computada, que avalui la presència de canvis en el teixit pulmonar, l’espirometria, que mesura la capacitat funcional dels pulmons i altres proves, com ara proves de sang, que descarten altres malalties, com la pneumònia. En cas de dubte, també es pot realitzar una biòpsia pulmonar.
És important no confondre la fibrosi pulmonar amb la fibrosi quística, que és una malaltia hereditària que es produeix en nens, en què algunes glàndules produeixen secrecions anormals que afecten principalment les vies digestiva i respiratòria. Consulteu com identificar i tractar la fibrosi quística.
Com es fa el tractament
El tractament amb fibrosi pulmonar ha de ser guiat per un pneumòleg i normalment inclou medicaments amb propietats anti-fibròtiques, com ara la pirfenidona o el nintedanib, medicaments corticosteroides, com la prednisona, i medicaments que redueixen la resposta del sistema immunitari, com la ciclosporina o el metotrexat, que poden alleujar alguns símptomes o retardar la progressió de la malaltia.
La fisioteràpia és fonamental per realitzar una rehabilitació pulmonar, en la qual es realitzen exercicis programats amb l’objectiu de millorar la capacitat respiratòria de la persona, que es manté més activa i presenta menys símptomes.
A més, en casos més greus, el metge també pot recomanar l’ús d’oxigen a casa com a forma d’ajudar a augmentar l’oxigenació de la sang. La malaltia pot arribar a ser molt greu per a algunes persones i, en aquests casos, es pot indicar un trasplantament de pulmó.
Consulteu més detalls sobre el tractament de la fibrosi pulmonar.
Què causa la fibrosi pulmonar
Tot i que no es determina una causa específica de fibrosi pulmonar, el risc de desenvolupar la malaltia és major per a les persones que:
- Són fumadors;
- Funcionen en entorns amb moltes toxines, com la pols de sílice o l’amiant, per exemple;
- Tenen radioteràpia o quimioteràpia contra el càncer, com el de pulmó o de mama;
- Utilitzen determinats fàrmacs que tenen el risc de provocar aquest efecte, com el clorhidrat d’amiodarona o el propranolol, o bé antibiòtics, com la sulfasalazina o la nitrofurantoïna, per exemple;
- Tenien malalties pulmonars, com la tuberculosi o la pneumònia;
- Tenen malalties autoimmunes, com el lupus, l’artritis reumatoide o l’esclerodèrmia.
A més, la fibrosi pulmonar idiopàtica es pot transmetre de pares a fills i es recomana assessorament genètic si hi ha molts casos de malaltia a la família.