Esclerosi sistèmica: què és, símptomes i tractament
Content
L’esclerosi sistèmica és una malaltia autoimmune que provoca una producció exagerada de col·lagen, provocant canvis en la textura i l’aspecte de la pell, que s’endureix.
A més, en alguns casos, la malaltia també pot afectar altres parts del cos, provocant l’enduriment d’altres òrgans importants, com el cor, els ronyons i els pulmons. Per aquest motiu, és molt important iniciar un tractament que, tot i que no cura la malaltia, ajuda a retardar el seu desenvolupament i prevé l’aparició de complicacions.
L’esclerosi sistèmica no té cap causa coneguda, però se sap que és més freqüent en dones entre 30 i 50 anys i es manifesta de diferents maneres en els pacients. La seva evolució també és imprevisible, pot evolucionar ràpidament i provocar la mort, o lentament, causant només problemes de pell menors.
Principals símptomes
En els primers estadis de la malaltia, la pell és l’òrgan més afectat, començant per la presència de pell més endurida i enrogida, especialment al voltant de la boca, el nas i els dits.
No obstant això, a mesura que empitjora, l’esclerosi sistèmica pot afectar altres parts del cos i fins i tot òrgans, causant símptomes com:
- Dolor en les articulacions;
- Dificultat per caminar i moure’s;
- Sensació de falta d'alè constant;
- Pèrdua de cabells;
- Canvis en el trànsit intestinal, amb diarrea o restrenyiment;
- Dificultat per empassar;
- Ventre inflat després dels àpats.
Moltes persones amb aquest tipus d’esclerosi també poden desenvolupar la síndrome de Raynaud, en què els vasos sanguinis dels dits es contrauen, evitant el pas correcte de la sang i causant pèrdua de color a la punta dels dits i molèsties. Obteniu més informació sobre què és la síndrome de Raynaud i com es tracta.
Com es fa el diagnòstic
Normalment, el metge pot sospitar que hi ha esclerosi sistèmica després d’observar els canvis i els símptomes de la pell, però, també s’han de fer altres proves diagnòstiques com ara raigs X, tomografia computada i fins i tot una biòpsia de la pell per descartar altres malalties i ajudar a confirmar la malaltia. presència d 'esclerosi sistèmica.
Qui té més risc de tenir
No es coneix la causa que condueix a la producció excessiva de col·lagen que es troba a l'origen de l'esclerosi sistèmica, però hi ha alguns factors de risc com:
- Sigues dona;
- Fer quimioteràpia;
- Estar exposat a la pols de sílice.
No obstant això, tenir un o més d'aquests factors de risc no significa que la malaltia es desenvolupi, fins i tot si hi ha altres casos a la família.
Com es fa el tractament
El tractament no cura la malaltia, però ajuda a retardar el seu desenvolupament i alleujar els símptomes, millorant la qualitat de vida de la persona.
Per aquest motiu, cada tractament s’ha d’adaptar a la persona, segons els símptomes que sorgeixin i l’etapa de desenvolupament de la malaltia. Alguns dels remeis més utilitzats són:
- Corticosteroides, com Betametasona o Prednisona;
- Immunosupressors, com el metotrexat o la ciclofosfamida;
- Antiinflamatoris, com l’ibuprofè o la nimesulida.
Algunes persones també poden tenir reflux i, en aquests casos, és aconsellable menjar menjars petits diverses vegades al dia, a més de dormir amb el capçal elevat i prendre medicaments inhibidors de la bomba de protons, com l’omeprazol o el lansoprazol, per exemple.
Quan hi ha dificultats per caminar o moure’s, també pot ser necessari fer sessions de fisioteràpia.