Principals símptomes de l’onomania (consumisme compulsiu) i com és el tractament
Content
La Oniomania, també anomenat consumisme compulsiu, és un trastorn psicològic molt comú que revela deficiències i dificultats en les relacions interpersonals. Les persones que compren moltes coses, sovint innecessàries, poden patir problemes emocionals més greus i han de buscar algun tipus de tractament.
Aquest problema afecta més les dones que els homes i tendeix a aparèixer al voltant dels 18 anys. Si no es tracta, pot causar problemes financers i provocar grans pèrdues. Normalment, aquestes persones surten a comprar coses quan se senten soles o decebudes per alguna cosa. La bona satisfacció de comprar alguna cosa nova aviat desapareix i després heu de comprar una altra cosa, cosa que el converteix en un cicle viciós.
El tractament més adequat per al consumisme és la psicoteràpia, que buscarà l’arrel del problema i, posteriorment, la persona deixarà de comprar coses per impuls.
Símptomes de l’onomania
El principal símptoma de l’oniomania és la compra impulsiva i, en la majoria dels casos, béns superflus. A més, altres símptomes que poden indicar aquest trastorn són:
- Comprar articles repetits;
- Amaga les compres de familiars i amics;
- Mentir sobre les compres;
- Utilitzeu préstecs bancaris o familiars per a les compres;
- Falta de control financer;
- Compres amb l'objectiu de tractar l'angoixa, la tristesa i les preocupacions;
- La culpa després de comprar, però això no us impedeix tornar a comprar.
Moltes persones que són consumidors compulsius compren en un intent de tenir plaer i benestar i, per tant, consideren les compres com un remei per a la tristesa i la frustració. Per això, l’oniomania sovint pot passar desapercebuda i només es nota quan la persona té grans problemes econòmics.
Com tractar
El tractament de l’oniomania es fa a través de sessions de teràpia, en què el psicòleg busca comprendre i fer entendre a la persona la raó per la qual consumeix excessivament. A més, el professional busca estratègies durant les sessions que afavoreixin el canvi en el comportament de la persona.
La teràpia de grup també sol funcionar i té bons resultats, perquè durant la dinàmica les persones que comparteixen el mateix trastorn poden exposar les seves inseguretats, ansietats i sentiments que poden comportar les compres, cosa que pot facilitar el procés d’acceptació del trastorn i la resolució de l’oniomania.
En algunes situacions, es pot recomanar que la persona també consulti un psiquiatre, sobretot si s’identifica que, a més del consumisme compulsiu, hi ha depressió o ansietat, per exemple. Així, el psiquiatre pot indicar l’ús de fàrmacs antidepressius o estabilitzadors de l’estat d’ànim.