Bursitis de maluc: què és, principals símptomes i tractament
Content
- Principals signes i símptomes
- Com es confirma el diagnòstic
- Possibles causes
- Com es fa el tractament
- Quins exercicis es recomanen
- 1. Feu el pont
- 2. Aixequeu les cames cap als costats
- 3. Fer cercles amb les cames
- 4. Aixequeu les cames en posició vertical
La bursitis de maluc, també coneguda com a bursitis trocànterica, consisteix en un procés inflamatori dolorós de les borses sinovials, que són petites bosses de teixit connectiu farcides de líquid sinovial situades al voltant d’algunes articulacions, que actuen com una superfície que redueix la fricció entre os i tendons i músculs.
Aquest problema pot ser causat per malalties, debilitat muscular o exercici físic intens que poden provocar una sobrecàrrega en aquestes estructures. El tractament consisteix en l’administració de medicaments antiinflamatoris, fisioteràpia i, en casos més greus, pot ser necessari recórrer a la cirurgia.
Principals signes i símptomes
Els símptomes més freqüents que es poden produir durant la bursitis de maluc són:
- Dolor a la regió lateral del maluc que pot augmentar d’intensitat estant parat o estirat de llarg durant un temps;
- Dolor al tacte;
- Inflor;
- Dolor que irradia a la cuixa.
Si no es tracta aquesta malaltia, es pot fer crònica, cosa que fa que sigui més difícil tractar i controlar els símptomes.
Com es confirma el diagnòstic
El diagnòstic es fa mitjançant una avaluació física, en què el metge avalua la sensibilitat a la regió, analitza els símptomes descrits per la persona i realitza proves de força dels músculs relacionats amb aquesta regió. L’avaluació pot arribar a ser dolorosa, ja que durant l’execució hi ha tensió dels tendons i compressió de les borses inflamades.
La inflamació també es pot descobrir mitjançant proves com l’ecografia o la ressonància magnètica. També es pot realitzar una radiografia per tal d’excloure una possible sospita d’un altre tipus de lesió, com ara una fractura, o per veure si hi ha algun factor relacionat amb la bursitis del maluc.
Possibles causes
La bursitis de maluc pot ser causada per una sobrecàrrega de tendons i burses, que es pot produir durant una intensa activitat física o exercicis en què es realitzen moviments repetitius. Aquesta inflamació també es pot produir a causa de situacions de debilitat muscular, en què fins i tot activitats lleugeres poden ser suficients per provocar lesions.
Hi ha malalties que també són un factor de risc per al desenvolupament d’aquest problema, com ara malalties a la columna lumbar, malalties a l’articulació sacroilíaca, artritis reumatoide, artrosi de genoll, gota, diabetis, infecció per un bacteri anomenat Staphylococcus aureus o escoliosi.
A més, les lesions de maluc, cirurgia prèvia de maluc, esquinços de turmell, discrepàncies en la longitud de les cames, escurçament de la fàscia lata i tenir un maluc ample també són factors que de vegades poden afectar la marxa i sobrecarregar les burses i els tendons i provocar bursitis al maluc.
Com es fa el tractament
La bursitis de maluc es pot curar i el tractament es pot fer amb la resta de l’articulació el major temps possible, l’aplicació de gel in situ i, si cal, l’ús de medicaments antiinflamatoris no esteroïdals com l’ibuprofèn o el naproxè, per alleujar el dolor i la inflamació o els analgèsics naturals esmentats al vídeo següent:
La fisioteràpia és una excel·lent opció de tractament perquè se solen obtenir bons resultats, ja que redueix el procés inflamatori, alleuja el dolor i redueix la càrrega de les borses inflamades.
A més, en casos més greus, el metge també pot administrar una injecció amb corticoides o una infiltració, que consisteix en una injecció local de medicació anestèsica. Tot i que és rar, pot ser necessari recórrer a una cirurgia en què s’elimini la bursa inflamada i també s’alliberin els teixits de la regió lateral del maluc i es reparin els tendons lesionats. Vegeu més informació sobre el tractament de la bursitis.
Quins exercicis es recomanen
Els exercicis recomanats per a la bursitis de maluc estan destinats a enfortir els músculs de la regió gluteal, especialment els músculs afectats i també els músculs de l’extremitat inferior.
1. Feu el pont
Unir els malucs ajuda a treballar músculs com els flexors de maluc, glutis, isquiotibials i quàdriceps, que són molt importants per recolzar les articulacions del maluc, per la qual cosa és un bon exercici per enfortir els malucs.
Per fer aquest exercici, la persona hauria de començar ajaguda d’esquena amb els peus a terra i les cames corbades i després aixecar només els malucs per formar una línia recta entre les espatlles i els genolls. Després, torneu lentament a la posició anterior i feu 5 sèries de 20 repeticions.
Per augmentar la dificultat i aconseguir millors resultats, es poden fer 5 sèries amb més repeticions.
2. Aixequeu les cames cap als costats
Aquest exercici ajuda a enfortir i desenvolupar la banda iliotibial, que es troba a l’exterior de la cuixa i també ajuda a enfortir els glutis.
Per fer aquest exercici, la persona s’ha d’estirar pel costat dret, estirant el braç dret per ajudar a equilibrar-se durant l’exercici i aixecar la cama dreta cap amunt tant com sigui possible i baixar de nou cap a l’altra cama. L’ideal és realitzar 4 sèries de 15 repeticions a cada cama.
3. Fer cercles amb les cames
Aquest exercici ajuda a millorar el rang de moviment, la flexibilitat i la força de tots els músculs que fan possible la rotació del maluc i la cama, com ara flexors de maluc i glutis.
Per realitzar aquest exercici correctament, la persona ha de començar ajaguda d’esquena amb les cames estirades.Després, aixequeu lleugerament la cama dreta i feu petits cercles, mantenint-la recta. S’han de realitzar 3 sèries de 5 rotacions a cada pota.
4. Aixequeu les cames en posició vertical
Amb una cadira al davant per recolzar-se o amb l’ajut d’algú, la persona ha d’aixecar una de les cames doblegades mentre l’altra es manté recta i després repetir el moviment amb l’altra cama i alternar les dues, fent uns 3 jocs de 15 repeticions.
Per obtenir millors resultats, aquests exercicis s’han de realitzar unes 4 a 5 vegades a la setmana.