Autora: Carl Weaver
Data De La Creació: 22 Febrer 2021
Data D’Actualització: 22 De Novembre 2024
Anonim
Canvis envellits en el sistema nerviós - Medicament
Canvis envellits en el sistema nerviós - Medicament

El cervell i el sistema nerviós són el centre de control central del cos. Controlen els del vostre cos:

  • Moviments
  • Sentits
  • Pensaments i records

També ajuden a controlar els òrgans com el cor i les entranyes.

Els nervis són les vies que transporten senyals cap al cervell i la resta del cos. La medul·la espinal és el feix de nervis que surt del cervell pel centre de l’esquena. Els nervis s’estenen des de la medul·la espinal fins a totes les parts del cos.

CANVIS ENVELLIMENTS I ELS SEUS EFECTES AL SISTEMA NERVIOSO

Amb l’envelliment, el cervell i el sistema nerviós experimenten canvis naturals. El cervell i la medul·la espinal perden cèl·lules nervioses i pes (atròfia). Les cèl·lules nervioses poden començar a transmetre missatges més lentament que en el passat. Els productes de rebuig o altres productes químics com el beta amiloide poden acumular-se al teixit cerebral a mesura que es descomponen les cèl·lules nervioses. Això pot provocar canvis anormals al cervell anomenats plaques i embolics. Un pigment marró gras (lipofuscina) també es pot acumular al teixit nerviós.


La degradació dels nervis pot afectar els vostres sentits. És possible que tingueu reflexos o sensacions reduïts o perduts. Això comporta problemes de moviment i seguretat.

La desacceleració del pensament, la memòria i el pensament és una part normal de l’envelliment. Aquests canvis no són els mateixos en tothom. Algunes persones tenen molts canvis en els nervis i el teixit cerebral. Altres tenen pocs canvis. Aquests canvis no sempre estan relacionats amb els efectes sobre la vostra capacitat de pensar.

PROBLEMES DEL SISTEMA NERVIOSOS EN PERSONES MAJORS

La demència i la pèrdua severa de memòria no són una part normal de l’envelliment. Poden ser causats per malalties cerebrals com la malaltia d’Alzheimer, que els metges creuen que s’associa amb plaques i embolics que es formen al cervell.

El deliri és una confusió sobtada que condueix a canvis de pensament i de comportament. Sovint es deu a malalties que no estan relacionades amb el cervell. La infecció pot fer que una persona gran es confongui greument. Alguns medicaments també poden causar-ho.

Els problemes de pensament i de comportament també poden ser causats per una diabetis mal controlada. L’augment i la disminució dels nivells de sucre en la sang poden interferir amb el pensament.


Parleu amb el vostre metge si teniu algun canvi en:

  • Memòria
  • Pensament
  • Capacitat per realitzar una tasca

Busqueu ajuda mèdica immediatament si aquests símptomes es produeixen sobtadament o juntament amb altres símptomes. Un canvi en el pensament, la memòria o el comportament és important si és diferent dels patrons normals o afecta el vostre estil de vida.

PREVENCIÓ

L’exercici mental i físic us pot ajudar a mantenir el cervell agut. Els exercicis mentals inclouen:

  • Lectura
  • Fer mots encreuats
  • Conversa estimulant

L’exercici físic afavoreix el flux sanguini al cervell. També ajuda a reduir la pèrdua de cèl·lules cerebrals.

ALTRES CANVIS

A mesura que creixis, tindràs altres canvis, inclosos:

  • En òrgans, teixits i cèl·lules
  • Al cor i als vasos sanguinis
  • En els signes vitals
  • En els sentits
  • Cervell i sistema nerviós
  • Malaltia d'Alzheimer

Botelho RV, Fernandes de Oliveira M, Kuntz C. Diagnòstic diferencial de malaltia espinal. A: Winn HR, ed. Cirurgia neurològica de Youmans i Winn. 7a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2017: cap 280.


Martin J, Li C. Envelliment cognitiu normal. A: Fillit HM, Rockwood K, Young J, eds. Llibre de text de medicina geriàtrica i gerontologia de Brocklehurst. 8a ed. Philadelphia, PA: Elsevier, 2017: cap 28.

Sowa GA, Weiner DK, Camacho-Soto A. Dolor geriàtric. A: Benzon HT, Raja SN, Liu SS, Fishman SM, Cohen SP, eds. Aspectes bàsics de la medicina del dolor. 4a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 41.

La Nostra Elecció

Amb quina freqüència ha de tenir un facial?

Amb quina freqüència ha de tenir un facial?

egon un article del 2012 publicat al Journal of Clinical Invetigation, algun etètic recomanen facial trimetral adminitrade per profeional amb llicència. No hi ha una guia clara obre la freq&...
El que cal saber sobre els ritmes cardíacs anormals

El que cal saber sobre els ritmes cardíacs anormals

El tipu mé habitual de ritme cardíac anormal ón:La taquicàrdia ignifica que el cor batega maa ràpidament. Per exemple, un cor normal batega de 60 a 100 vegade per minut en el ...