Trastorn de coordinació del desenvolupament
El trastorn de coordinació del desenvolupament és un trastorn infantil. Condueix a una mala coordinació i a una torpeza.
Un petit nombre de nens en edat escolar tenen algun tipus de trastorn de coordinació del desenvolupament. Els nens amb aquest trastorn poden:
- Teniu problemes per subjectar objectes
- Feu un passeig inestable
- Trobar-se amb altres nens
- Viatgeu pels seus propis peus
El trastorn de coordinació del desenvolupament es pot produir sol o amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). També pot ocórrer amb altres trastorns d'aprenentatge, com ara trastorns de la comunicació o trastorn de l'expressió escrita.
Els nens amb trastorn de coordinació del desenvolupament tenen problemes de coordinació motora en comparació amb altres nens de la mateixa edat. Alguns símptomes comuns inclouen:
- Malaptesa
- Retards a seure, gatejar i caminar
- Problemes amb la succió i la deglució durant el primer any de vida
- Problemes amb la coordinació motora grossa (per exemple, saltar, saltar o parar sobre un peu)
- Problemes de coordinació visual o motriu fina (per exemple, escriure, utilitzar tisores, lligar cordons de sabates o tocar un dit amb un altre)
Cal descartar les causes físiques i altres tipus de dificultats d’aprenentatge abans de confirmar el diagnòstic.
L’educació física i l’entrenament motor perceptiu (combinar el moviment amb tasques que requereixen pensar, com ara matemàtiques o llegir) són les millors maneres de tractar el trastorn de coordinació. L’ús d’un ordinador per prendre notes pot ajudar els nens que tenen problemes per escriure.
És més probable que els nens amb trastorn de coordinació del desenvolupament tinguin sobrepès que altres nens de la seva edat. Fomentar l’activitat física és important per prevenir l’obesitat.
El rendiment del nen depèn de la gravetat del trastorn. El trastorn no empitjora amb el pas del temps. Sovint continua fins a l'edat adulta.
El trastorn de la coordinació del desenvolupament pot provocar:
- Problemes d’aprenentatge
- Baixa autoestima derivada de la mala capacitat esportiva i de les burles per part d’altres nens
- Lesions repetides
- Augment de pes com a conseqüència de no voler participar en activitats físiques, com ara esports
Truqueu al vostre metge si esteu preocupat pel desenvolupament del vostre fill.
Les famílies afectades per aquesta afecció han d’intentar reconèixer els problemes aviat i fer-los tractar. El tractament precoç conduirà a un èxit futur.
Nass R, Sidhu R, Ross G. Autisme i altres discapacitats del desenvolupament. A: Daroff RB, Jankovic J, Mazziotta JC, Pomeroy SL, eds. Bradley’s Neurology in Clinical Practice. 7a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 90.
Raviola GJ, Trieu ML, DeMaso DR, Walter HJ. Trastorn de l'espectre autista. A: Kliegman RM, Stanton BF, St. Geme JW, Schor NF, eds. Nelson Textbook of Pediatrics. 20a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 30.
Szklut SE, Philibert DB. Dificultats d’aprenentatge i trastorn de coordinació del desenvolupament. A: Umphred DA, Burton GU, Lazaro RT, Roller ML, eds. Rehabilitació neurolgica d’Umphred. 6a ed. St Louis, MO: Elsevier Mosby; 2013: cap 14.