Tractaments per a l’artrogriposi congènita múltiple
Content
- 1. Ús de fèrules
- 2. Cirurgia per a l’artrogriposi congènita múltiple
- 3. Fisioteràpia per a l’artrogriposi congènita múltiple
- Esperança de vida
El tractament per a l’artrogriposi congènita múltiple inclou cirurgies ortopèdiques i sessions de fisioteràpia i l’ús de fèrules per dormir, però, a més, els pares o cuidadors del nen haurien de manipular acuradament les articulacions rígides per millorar els seus moviments.
L’artrogriposi congènita múltiple és una malaltia caracteritzada per la fusió d’una o més articulacions, que no permet al bebè doblegar els colzes, els dits o els genolls, per exemple. Un signe característic i important és la pèrdua del contorn normal de les extremitats, que tenen un aspecte tubular. La pell sol ser brillant i la manca de plecs és freqüent. Aquest trastorn de vegades s’acompanya de luxacions de malucs, genolls o colzes. Conegueu les causes i el diagnòstic d’aquesta malaltia aquí.
Per tant, per al tractament es pot recomanar:
1. Ús de fèrules
El pediatre pot recomanar l’ús de fèrules per dormir, cosa que pot evitar l’augment de contractures, millorar la posició de les articulacions afectades, cosa que pot facilitar el moviment i la mobilització en fisioteràpia l’endemà.
2. Cirurgia per a l’artrogriposi congènita múltiple
Es pot indicar una cirurgia ortopèdica per corregir casos de peu club congènit, flexió severa del genoll, luxació de l’espatlla, maluc o altres situacions en què sigui possible millorar la flexibilitat articular, com ara càpsules, lligaments i músculs amb fibrosi. A més, en cas d’escoliosi, pot ser aconsellable col·locar un dispositiu per fixar la columna vertebral al sacre, quan l’angle d’escoliosi sigui superior a 40º.
El nen amb artrogriposi pot ser sotmès a més d’una cirurgia durant la seva vida i sempre es recomana fer sessions de fisioteràpia abans i després de la cirurgia, amb un mínim de 30 sessions pre i postoperatòries.
3. Fisioteràpia per a l’artrogriposi congènita múltiple
La fisioteràpia s’ha de realitzar especialment abans i poc després de la cirurgia, però també està indicada en altres períodes de la vida, i es pot realitzar des del naixement fins al moment en què la persona ho desitgi.
Preferiblement, la fisioteràpia s’ha de realitzar dues vegades per setmana, amb sessions d’aproximadament 1 hora, però, a més, és necessari que els pares o cuidadors facin els exercicis passius i d’estimulació a casa, que han estat guiats pel fisioterapeuta durant la consulta. Cal valorar personalment cada bebè o nen, ja que no hi ha cap protocol que sigui adequat per a tots els casos d’artrogriposi, però hi ha alguns tractaments que sempre s’indiquen, com ara:
- Mobilització passiva de les articulacions afectades;
- Estirament muscular dels teixits afectats;
- Exercicis de reforç passiu i muscular;
- Tècniques per prevenir noves contractures que poden incloure l’ús d’ortesis, fèrules o embenatges de determinades articulacions;
- Ús de làser després de la mobilització per curar els teixits en la posició correcta més ràpidament;
- Ús d’aparells i electroestimulació per enfortir els músculs afeblits;
- Drenatge limfàtic per reduir la inflamació dels braços i cames afectats;
- Exercicis de força, amb contracció isomètrica i exercicis de respiració per augmentar la capacitat pulmonar;
- La hidrocinesioteràpia, amb exercicis a l’aigua, també és una bona opció perquè ajuda a reduir el dolor i a facilitar el moviment.
Per realitzar aquests passos, el fisioterapeuta ha de ser molt creatiu inventant molts jocs que puguin complir aquests objectius, per tal de proporcionar una major independència per a la cura personal, com ensenyar a rentar-se les dents i pentinar-se, i millorar la relació del nen amb els altres nens, millorant la seva autoestima i qualitat de vida.
La fisioteràpia pot reduir la necessitat d’una cirurgia ortopèdica anomenada artrodesi, que consisteix en unir permanentment una articulació, evitant el seu moviment per tota la vida.
Esperança de vida
Tot i les limitacions de moviment que pot tenir el nen, la majoria té una vida aparentment normal. El 75% dels nens afectats poden caminar, fins i tot amb crosses o cadira de rodes, i estan sotmesos a les mateixes malalties que la majoria de la població. No obstant això, com que tenen limitacions de moviment, han de tenir una dieta baixa en calories, sucres i greixos per evitar el sobrepès, cosa que pot dificultar encara més la seva mobilitat.
L’artrogriposi no té cura, però tampoc és progressiva, de manera que les articulacions afectades que presenta el nen al néixer són exactament les mateixes que necessitaran un tractament de tota la vida. Tot i això, les articulacions sanes també poden patir a causa d’una compensació natural que realitza el nen en salvar l’articulació defectuosa i, per aquest motiu, pot haver-hi casos de dolor i tendinitis a les articulacions no afectades per l’artrogriposi, per exemple.