Síndrome de Meniere: què és, símptomes, causes i tractament
Content
La síndrome de Ménière és una malaltia rara que afecta l’oïda interna, caracteritzada per episodis freqüents de vertigen, pèrdua d’audició i tinnitus, que poden produir-se a causa de l’acumulació excessiva de líquid a l’interior dels canals auditius.
En la majoria dels casos, la síndrome de Ménière afecta només una orella, però pot afectar les dues orelles i es pot desenvolupar en persones de totes les edats, tot i que és més freqüent entre els 20 i els 50 anys.
Tot i que no hi ha cura, hi ha tractaments per a aquesta síndrome, indicats per l’otorinolaringòleg, que poden controlar la malaltia, com l’ús de diürètics, una dieta baixa en sodi i la fisioteràpia, per exemple.
Símptomes de la síndrome de Meniere
Els símptomes de la síndrome de Ménière poden aparèixer sobtadament i poden durar entre minuts o hores i la intensitat dels atacs i la freqüència poden variar d’una persona a una altra. Els principals símptomes de la síndrome de Ménière són:
- Mareig;
- Mareig;
- Pèrdua d’equilibri;
- Buzz;
- Pèrdua o pèrdua auditiva;
- Sensació d’orella tapada.
És important que es consulti l’otorinolaringòleg tan aviat com apareguin els símptomes indicatius de la síndrome, ja que d’aquesta manera és possible iniciar el tractament per alleujar els símptomes i prevenir noves crisis. Si creieu que podeu tenir la síndrome, seleccioneu els símptomes a la prova següent, que ajudarà a identificar símptomes compatibles amb la síndrome:
- 1. Freqüent sensació de mareig o mareig
- 2. Sentir que tot el que envolta es mou o gira
- 3. Pèrdua auditiva temporal
- 4. Repicades constants a l’orella
- 5. Sensació d'oïda tapada
El diagnòstic de la síndrome de Ménière el sol fer l’otorinolaringòleg mitjançant l’avaluació dels símptomes i la història clínica. Alguns dels requisits per arribar al diagnòstic inclouen tenir 2 episodis de vertigen que durin almenys 20 minuts, confirmar una pèrdua auditiva amb una prova auditiva i tenir una sensació constant de sonor a l’oïda.
Abans del diagnòstic definitiu, el metge pot realitzar diverses proves a les orelles, per assegurar-se que no hi ha cap altra causa que pugui causar el mateix tipus de símptomes, com ara una infecció o un timpà perforat, per exemple. Esbrineu quines són les altres causes del vertigen i com diferenciar-les.
Possibles causes
La causa específica de la síndrome de Ménière encara no és molt clara, tot i que es creu que es deu a l’acumulació excessiva de líquid als canals auditius.
Aquesta acumulació de líquids es pot produir a causa de diversos factors, com ara canvis anatòmics a l’oïda, al·lèrgies, infeccions per virus, cops al cap, migranyes freqüents i una resposta exagerada del sistema immunitari.
Com es fa el tractament
Tot i que no hi ha cura per a la síndrome de Ménière, és possible utilitzar diversos tipus de tractament per reduir, sobretot, la sensació de vertigen. Un dels primers tractaments que s’utilitzen per controlar les crisis és l’ús de remeis contra les nàusees, com ara Meclizina o Prometazina, per exemple.
Per controlar la malaltia i reduir la freqüència de convulsions, també s’indica un tractament que inclou l’ús de medicaments, com diürètics, betahistina, vasodilatadors, corticosteroides o immunosupressors per disminuir l’activitat immune a l’oïda.
A més, es recomana restringir la sal, la cafeïna, l'alcohol i la nicotina, a més d'evitar molta tensió, ja que poden provocar més crisis. La fisioteràpia per a la rehabilitació vestibular s’indica com una manera d’enfortir l’equilibri i, si l’audició es veu greument deteriorada, l’ús d’un audiòfon.
Tanmateix, si els símptomes no milloren, l’otorinòleg encara pot injectar fàrmacs directament al timpà per ser absorbits per l’oïda, com ara gentamicina o dexametasona. En els casos més greus, pot ser que sigui necessari intervenir quirúrgicament per descomprimir l’oïda interna o disminuir l’acció del nervi auditiu, per exemple. Vegeu més detalls sobre el tractament de la síndrome de Ménière.
Mireu també el següent vídeo i veureu com haurien de ser els aliments per a les persones amb síndrome de Ménière: