Opcions de teràpia per a una disfunció articular sacroilíaca
Content
Què és la sacroiliitis?
La disfunció articular sacroilíaca, també coneguda com sacroiliitis, és una condició dolorosa a la columna inferior. És una causa freqüent de dolor lumbar. La inflamació d’una articulació sacroilíaca causa l’afecció.
Hi ha dues articulacions sacroilíaces: una a cada costat de la columna vertebral. Les articulacions connecten l’os de la part inferior de les seves vèrtebres amb la part superior de la pelvis. La sacroiliitis pot afectar una o les dues articulacions.
Es pot produir dolor a la malaltia a la part inferior de l’esquena i a les natges. De vegades, la sacroiliitis pot enviar dolor per una o les dues cames.
Hi ha diverses opcions de teràpia per tractar aquesta malaltia i alleujar aquest dolor.
Medicaments
El tractament de la sacroiliitis amb medicaments pot ajudar a alleujar els símptomes. El tractament també pot millorar la vostra qualitat de vida. La teràpia medicació adequada dependrà de la causa i la gravetat de la seva malaltia.
Els antiinflamatoris no esteroides (AINE), com l'ibuprofè (Advil), poden ajudar a alleujar el dolor. Però de vegades els calmants sense recepta (OTC) no són efectius. Si els medicaments OTC no funcionen per a vosaltres, pregunteu al vostre metge sobre els medicaments amb recepta de dosis més elevades. Els relaxants musculars poden tractar els espasmes musculars causats per sacroiliitis.
Un tipus de sacroiliitis s’associa a un tipus d’artritis reumatoide (RA) anomenada espondilitis anquilosant (AS). Una part del tractament amb AS sol incloure inhibidors del TNF. Es tracta de medicaments que poden ajudar a reduir la inflamació i alleujar els símptomes. Entre els exemples d'inhibidors del TNF es troben:
- infliximab (Remicade)
- adalimumab (Humira)
- etanercept (Enbrel)
Teràpia física
La teràpia física (PT) pot ajudar a mantenir la flexibilitat i la força a l’articulació sacroilíaca. El PT s'utilitza sovint juntament amb medicaments. Els exercicis de PT ajuden a millorar el rang de moviment i a crear estabilitat. L’estirament adequat també és una part clau de la PT per tractar la sacroiliitis.
La seva rutina de PT pot incloure exercicis d’estirament i enfortiment per als músculs de l’esquena baixa. Aquests exercicis també poden ajudar els músculs que suporten els malucs i la pelvis. Altres exercicis poden ajudar a millorar el moviment de l’articulació. Els tractaments de gel i calor també formen part de la PT.
Una altra part important de la PT és aprendre la postura adequada. Una bona postura pot alleujar la tensió innecessària a l’articulació sacroilíaca. També aprendreu les maneres adequades de doblar, aixecar i fer altres accions.
Si la sacroiliitis compromet la vostra capacitat de caminar, els fisioterapeutes poden proporcionar-vos entrenaments de marxa o us poden ajudar a aprendre a utilitzar caminants o altres dispositius d’assistència.
Teràpia manual
A més de reforçar i fer exercicis de gran moviment, el tractament per a una disfunció articular sacroilíaca pot incloure una teràpia manual. La teràpia manual s’adreça a l'àrea específica amb tècniques pràctiques per alleujar els símptomes i millorar la mobilitat. La teràpia manual pot incloure diversos tractaments, com la massoteràpia i la mobilització articular.
Un altre exemple de teràpia manual és l’electroteràpia. L’energia elèctrica estimula els teixits tous en les articulacions afectades per una mobilitat limitada.
Obtenint ajuda
Abans de començar la teràpia, el metge ha de diagnosticar el mal d’esquena. Els símptomes d’una disfunció articular sacroilíaca poden ser com els associats a un disc herniat o ciàtica, un problema nerviós que afecta la part inferior de l’esquena. Així doncs, posar un diagnòstic de sacroiliitis pot ser difícil.
Una exploració per radiografia o RMN de l’articulació afectada pot ajudar el vostre metge a diagnosticar la seva condició. Una altra manera de diagnosticar la disfunció articular sacroilíaca és injectar un medicament adormidor a les articulacions per veure si ajuda a alleujar el malestar. Si les injeccions són efectives, és probable que la disfunció articular sacroilíaca sigui el problema.
Un cop tingueu un diagnòstic definitiu, podeu començar a explorar les vostres opcions de tractament.