CBC: per a què serveix i com s’entén el resultat
Content
Un recompte sanguini complet és una anàlisi de sang que avalua les cèl·lules que formen la sang, com els leucòcits, coneguts com a glòbuls blancs, glòbuls vermells, també anomenats glòbuls vermells o eritròcits, i plaquetes.
La part del recompte sanguini que correspon a l’anàlisi dels glòbuls vermells s’anomena eritrograma que, a més d’indicar la quantitat de glòbuls, informa sobre la qualitat dels glòbuls vermells, indicant si són de la mida adequada. o amb la quantitat recomanada d’hemoglobina a l’interior, que ajuda a aclarir les causes de l’anèmia, per exemple. Aquesta informació la proporcionen els índexs hematimètrics, que són HCM, VCM, CHCM i RDW.
El dejuni no és necessari per recollir-lo, però es recomana no realitzar activitat física 24 hores abans de l’examen i romandre 48 hores sense beure cap tipus de beguda alcohòlica, ja que poden alterar el resultat.
Algunes situacions que es poden veure en un hemograma són:
1. Glòbuls vermells, glòbuls vermells o eritròcits
L’eritrograma és la part del recompte sanguini en què s’analitzen les característiques dels glòbuls vermells, els eritròcits, també coneguts com a eritròcits.
HT o HCT: hematòcrit | Representa el percentatge del volum ocupat pels glòbuls vermells en el volum total de sang | Alt: Deshidratació, policitèmia i xoc; Baix: Anèmia, pèrdua excessiva de sang, malalties renals, deficiència de ferro i proteïnes i sèpsia. |
Hb - Hemoglobina | És un dels components dels glòbuls vermells i s’encarrega del transport d’oxigen | Alt: Policitèmia, insuficiència cardíaca, malalties pulmonars i a gran altitud; Baix: Embaràs, anèmia ferropènica, anèmia megaloblàstica, talassèmia, càncer, desnutrició, malalties hepàtiques i lupus. |
A més de la quantitat de glòbuls vermells, el recompte sanguini també ha d’analitzar les seves característiques morfològiques, ja que també poden indicar malalties. Aquesta avaluació es fa utilitzant els següents índexs hematimètrics:
- MCV o volum corpuscular mitjà:mesura la mida dels glòbuls vermells, que pot augmentar en alguns tipus d’anèmia, com ara la vitamina B12 o la deficiència d’àcid fòlic, l’alcoholisme o els canvis de medul·la òssia. Si es redueix, pot indicar anèmia per deficiència de ferro o origen genètic, com la talassèmia, per exemple. Obteniu més informació sobre VCM;
- HCM o hemoglobina corpuscular mitjana:indica la concentració total d’hemoglobina analitzant la mida i el color dels glòbuls vermells. Vegeu què significa HCM alta i baixa;
- CHCM (concentració mitjana d’hemoglobina corpuscular): demostra la concentració d’hemoglobina per glòbuls vermells, reduint-se normalment en les anèmies, que s’anomena hipocromia;
- RDW (Rang de distribució dels glòbuls vermells): és un índex que indica el percentatge de variació de mida entre els glòbuls vermells d'una mostra de sang, per tant, si hi ha glòbuls vermells de diferents mides a la mostra, la prova es pot alterar, que pot ser una pista de l’aparició d’anèmies per deficiència de ferro o vitamines, per exemple, i els seus valors de referència se situen entre el 10 i el 15%. Obteniu més informació sobre RDW.
Obteniu més informació sobre els valors de referència del recompte sanguini.
2. Glòbuls blancs (leucòcits)
El leucograma és una prova important per ajudar a verificar la immunitat de la persona i com el cos pot reaccionar davant de diferents situacions, com ara infeccions i inflamacions, per exemple. Quan la concentració de leucòcits és elevada, la situació s’anomena leucocitosi i, al revés, leucopènia. A continuació s’explica com s’entén el resultat dels glòbuls blancs.
Neutròfils | Alt:Infeccions, inflamacions, càncer, traumes, estrès, diabetis o gota. Baix: Manca de vitamina B12, anèmia falciforme, ús d’esteroides després de la cirurgia o púrpura trombocitopènica. |
Eosinòfils | Alt: Al·lèrgia, cucs, anèmia perniciosa, colitis ulcerosa o malaltia de Hodgkin. Baix: Ús de beta-bloquejadors, corticoides, estrès, infecció bacteriana o viral. |
Basòfils | Alt: Després de l’eliminació de la melsa, leucèmia mieloide crònica, policitèmia, varicel·la o malaltia de Hodgkin. baix: Hipertiroïdisme, infeccions agudes, embaràs o xoc anafilàctic. |
Limfòcits | Alt: Mononucleosi infecciosa, galteres, xarampió i infeccions agudes. baix: Infecció o desnutrició. |
Monòcits | Alt: Leucèmia monocítica, malaltia per emmagatzematge de lípids, infecció per protozous o colitis ulcerosa crònica. baix: Anèmia aplàstica. |
3. Plaquetes
Les plaquetes són en realitat fragments de cèl·lules que són molt importants perquè són les responsables d’iniciar el procés de coagulació. El valor normal de les plaquetes ha d’estar entre 150.000 i 450.000 / mm³ de sang.
Les plaquetes elevades són preocupants perquè poden causar coàguls de sang i trombes, amb un risc de trombosi i embòlia pulmonar, per exemple. Quan es redueixen, poden augmentar el risc de sagnat. Conegueu quines són les causes i què cal fer en cas de plaquetes baixes.