Esquizofrènia paranoica: què és, símptomes i tractament
Content
L’esquizofrènia és un trastorn psiquiàtric en què la persona perd total o parcialment el contacte amb la realitat objectiva, i és habitual que vegi, senti o senti sensacions que no existeixen a la realitat.
L’esquizofrènia paranoica és el subtipus d’esquizofrènia més freqüent, en què predominen els enganys de persecució o l’aparició d’altres persones, cosa que sovint fa sospitar, agressiva i violenta la persona.
Aquesta malaltia no té cura, però es pot controlar amb el control del psiquiatre, psicòleg i l’ús de medicaments. Conèixer els altres tipus d’esquizofrènia.
Principals símptomes
Les persones amb esquizofrènia paranoica tenen els següents símptomes principals:
- Creu que són perseguits o traïts;
- Sentir que tens súper poders;
- Al·lucinacions, com escoltar veus o veure alguna cosa que no és real;
- Agressivitat, agitació i tendència a la violència.
Tot i que aquests són els símptomes més freqüents d’aquest subtipus d’esquizofrènia, poden aparèixer altres símptomes, encara que amb menys freqüència, com ara canvis de memòria, falta de concentració o aïllament social, per exemple.
Com es confirma el diagnòstic
Per diagnosticar l’esquizofrènia, el psiquiatre avalua, mitjançant una entrevista clínica, signes i símptomes presentats per la persona, a més de la informació que donen els familiars o els cuidadors, per exemple.
En alguns casos, també es pot recomanar realitzar proves com la tomografia computada o la ressonància magnètica, per exemple, per excloure altres malalties que puguin causar símptomes similars, com ara el tumor cerebral o la demència, per exemple, ja que actualment no hi ha cap laboratori proves que permeten diagnosticar el trastorn.
Possibles causes
No se sap amb certesa què causa l'esquizofrènia, però es creu que es tracta d'una malaltia influenciada per la genètica, que sumada a factors ambientals, com ara les infeccions víriques durant l'embaràs, pot influir en el desenvolupament del cervell i conduir a l'aparició d'aquest trastorn. A més, l’aparició d’esquizofrènia pot estar relacionada amb un canvi en els nivells de neurotransmissors.
També hi ha un major risc de desenvolupar esquizofrènia en persones que han patit experiències psicològiques negatives, abús sexual o alguna forma d'abús físic.
Com es fa el tractament
L’esquizofrènia paranoica no té cura, però s’ha de fer un tractament continuat per evitar exacerbacions de la malaltia.
En general, la persona va acompanyada d’un psiquiatre i també pot integrar-se en un equip format per un psicòleg, un treballador social i una infermera especialistes en esquizofrènia, que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de la persona mitjançant la psicoteràpia, fent un seguiment diari activitats i proporcionant suport i informació sobre la malaltia a les famílies.
Els medicaments que normalment el metge li prescriu són antipsicòtics, que ajuden a controlar els símptomes de la malaltia. Els que solen prescriure el metge són antipsicòtics de segona generació, ja que tenen menys efectes secundaris, com ara l’aripiprazol (Abilify), l’olanzapina (Zyprexa), la paliperidona (Invega), la quetiapina (Seroquel) o la risperidona (Risperdal), per exemple.
En cas que no hi hagi resposta al tractament indicat pel metge, el psiquiatre pot indicar el rendiment de la teràpia electroconvulsiva, també anomenada ECT. És important informar els membres de la família o els cuidadors sobre aquesta malaltia, ja que la psicoeducació pot ajudar a reduir les recaigudes i millorar la qualitat de vida de la persona.