Enuresi nocturna: què és, principals causes i què fer per ajudar

Content
- Principals causes de l’enuresi
- 6 passos per ajudar el vostre fill a evitar la mullada del llit
- 1. Mantenir un reforç positiu
- 2. Controlar l'orina del tren
- 3. Despertar a la nit per fer pipí
- 4. Prendre els medicaments indicats pel pediatre
- 5. Utilitzeu el sensor en pijama
- 6. Realitzar teràpia motivacional
L’enuresi nocturna correspon a una situació en què el nen perd orina involuntàriament durant el son, almenys dues vegades per setmana, sense que s’identifiqui cap problema relacionat amb el sistema urinari.
La mullada al llit és freqüent entre els nens de fins a 3 anys, ja que no poden identificar les ganes d’anar al bany a orinar o no poden aguantar-se. Tanmateix, quan el nen fa pipí al llit molt sovint, sobretot quan té més de 3 anys, és important portar-lo al pediatre perquè es puguin fer proves que puguin identificar la causa de la molèstia al llit.

Principals causes de l’enuresi
L’enuresi nocturna es pot classificar en:
- Enuresi primària, quan el nen sempre ha necessitat bolquers per evitar la mullada del llit, ja que mai no ha pogut aguantar el pis a la nit;
- Enuresi secundària, quan sorgeix com a conseqüència d'algun factor desencadenant, en què el nen torna al llit mullat després d'un període de control.
Independentment del tipus d’enuresi, és important que s’investigui la causa perquè es pugui iniciar el tractament més adequat. Les principals causes de l’enuresi nocturna són:
- Retard de creixement:els nens que comencen a caminar després de 18 mesos, que no controlen les deposicions o tenen dificultats per parlar, tenen més possibilitats de no controlar l’orina abans dels 5 anys;
- Problemes mentals:els nens amb malalties psiquiàtriques com l’esquizofrènia o problemes com la hiperactivitat o el dèficit d’atenció són menys capaços de controlar l’orina a la nit;
- Estrès:situacions com la separació dels pares, les baralles, el naixement d’un germà poden dificultar el control de l’orina a la nit;
- Diabetis:la dificultat per controlar l'orina es pot associar a molta set i fam, pèrdua de pes i canvis de visió, que són alguns dels símptomes de la diabetis.
És possible sospitar d'una enuresi nocturna quan el nen té 4 anys i encara fa pipí al llit o quan torna a fer pipí al llit després de passar més de 6 mesos controlant l'orina. Tot i això, per diagnosticar l’enuresi, el nen ha de ser avaluat per un pediatre i s’han de realitzar algunes proves, com ara l’anàlisi d’orina, l’ecografia de la bufeta i l’examen urodinàmic, que es fa per estudiar l’emmagatzematge, el transport i el buidat de l’orina.
6 passos per ajudar el vostre fill a evitar la mullada del llit
El tractament de l’enuresi nocturna és molt important i s’hauria d’iniciar el més aviat possible, sobretot entre els 6 i els 8 anys, per evitar problemes com l’aïllament social, conflictes amb els pares, situacions d’assetjament escolar i disminució de l’autoestima, per exemple. Per tant, algunes tècniques que poden ajudar a curar l’enuresi inclouen:
1. Mantenir un reforç positiu
El nen hauria de ser recompensat en nits seques, que són aquelles en què és capaç de no fer pipí al llit, rebent abraçades, petons o estrelles, per exemple.
2. Controlar l'orina del tren
Aquest entrenament s’ha de fer un cop per setmana, per entrenar la capacitat d’identificar la sensació d’una bufeta plena. Per a això, el nen ha de beure almenys 3 gots d’aigua i controlar les ganes d’orinar durant almenys 3 minuts. Si ho pot prendre, la setmana vinent hauria de trigar 6 minuts i la setmana següent, 9 minuts. L’objectiu és que pugui anar sense fer pipí durant 45 minuts.
3. Despertar a la nit per fer pipí
Despertar el nen almenys dues vegades per nit per fer pipí és una bona estratègia perquè aprenguin a aguantar bé el pis. Pot ser útil fer pipí abans d’anar a dormir i posar una alarma per despertar-se 3 hores després d’anar a dormir. En despertar, s’ha d’anar a fer pipí immediatament. Si el vostre fill dorm més de 6 hores, configureu el despertador cada 3 hores.
4. Prendre els medicaments indicats pel pediatre
El pediatre pot recomanar l’ús de medicaments, com la desmopressina, per reduir la producció d’orina durant la nit o prendre antidepressius com la imipramina, especialment en cas d’hiperactivitat o dèficit d’atenció o anticolinèrgics, com l’oxibutinina, si cal.
5. Utilitzeu el sensor en pijama
Es pot aplicar una alarma al pijama, que fa sonar quan el nen fa pipí en el seu pijama, cosa que fa que el nen es desperti perquè el sensor detecta la presència de pis al pijama.
6. Realitzar teràpia motivacional
El psicòleg hauria d’indicar la teràpia motivacional i una de les tècniques és demanar al nen que es canviï i es renti el pijama i la roba de llit sempre que faci pipí al llit, per augmentar la seva responsabilitat.
Normalment, el tractament dura entre 1 i 3 mesos i requereix l’ús de diverses tècniques alhora, sent molt important la col·laboració dels pares perquè el nen aprengui a no fer pipí al llit.