Per a què serveix l’electroencefalograma i com es prepara
Content
L’electroencefalograma (EEG) és una prova diagnòstica que registra l’activitat elèctrica del cervell, que s’utilitza per identificar canvis neurològics, com en el cas de convulsions o episodis de consciència alterada, per exemple.
Normalment, es fa fixant petites plaques metàl·liques al cuir cabellut, anomenades elèctrodes, que es connecten a un ordinador que registra ones elèctriques, que és una prova molt utilitzada perquè no causa dolor i pot ser realitzada per persones de qualsevol edat.
L'electroencefalograma es pot fer tant despert, és a dir, amb la persona desperta, com durant el son, segons quan apareguin les convulsions o el problema que s'està estudiant, i també pot ser necessari practicar maniobres per activar l'activitat cerebral, com la respiració. exercicis o posant una llum palpitant davant del pacient.
Elèctrodes d’electroencefalogramaResultats electroencefalogrames normalsSUS pot realitzar aquest tipus d’exàmens de forma gratuïta, sempre que tingui indicació mèdica, però també es realitza a clíniques d’exàmens privats, amb un preu que pot variar entre 100 i 700 reals, segons el tipus d’encefalograma i la ubicació on es fa l'examen.
Per a què serveix
L’electroencefalograma sol ser sol·licitat per un neuròleg i sol servir per identificar o diagnosticar canvis neurològics, com ara:
- Epilèpsia;
- Sospets canvis en l’activitat cerebral;
- Casos de consciència alterada, com desmais o coma, per exemple;
- Detecció d'inflamacions o intoxicacions cerebrals;
- Complementar l’avaluació de pacients amb malalties cerebrals, com demència o malalties psiquiàtriques;
- Observar i controlar el tractament de l’epilèpsia;
- Avaluació de la mort cerebral. Comprendre quan passa i com detectar la mort cerebral.
Qualsevol persona pot realitzar un electroencefalograma, sense contraindicacions absolutes, no obstant això, es recomana evitar-lo en persones amb lesions de la pell al cuir cabellut o pediculosi (polls).
Principals tipus i com es fa
L’electroencefalograma comú es fa amb l’implant i la fixació d’elèctrodes, amb un gel conductor, a les zones del cuir cabellut, de manera que les activitats cerebrals es capturen i es registren a través d’un ordinador. Durant l'examen, el metge pot indicar que es realitzen maniobres per activar l'activitat cerebral i augmentar la sensibilitat de l'examen, com ara hiperventilació, amb respiració ràpida o col·locació d'una llum pulsant davant del pacient.
A més, l’examen es pot fer de diferents maneres, com ara:
- Electroencefalograma mentre està despert: és el tipus d’examen més freqüent, fet amb el pacient despert, molt útil per identificar la majoria de canvis;
- Electroencefalograma en son: es realitza durant el son de la persona, que pernocta a l'hospital, facilitant la detecció d'alteracions cerebrals que poden sorgir durant el son, en casos d'apnea del son, per exemple;
- Electroencefalograma amb mapatge cerebral: és una millora de l’examen, en què l’activitat cerebral capturada pels elèctrodes es transmet a un ordinador, cosa que crea un mapa capaç de permetre identificar les regions del cervell que estan actualment actives.
Per identificar i diagnosticar malalties, el metge pot fer proves d'imatge, com ara ressonància magnètica o tomografia, que són més sensibles per detectar canvis, com ara nòduls, tumors o hemorràgies, per exemple. Comprendre millor quines són les indicacions i com es realitzen la tomografia computada i la ressonància magnètica.
Com preparar-se per l’encefalograma
Per preparar l’encefalograma i millorar-ne l’eficàcia en la detecció de canvis, cal evitar fàrmacs que alterin el funcionament del cervell, com sedants, antiepilèptics o antidepressius, 1 o 2 dies abans de l’examen o segons la recomanació del metge, no consumiu begudes amb cafeïna, com ara cafè, te o xocolata, 12 hores abans de l’examen, a més d’evitar l’ús d’olis, cremes o esprais al cabell el dia de l’examen.
A més, si l’electroencefalograma es fa durant el son, el metge pot demanar al pacient que dormi almenys de 4 a 5 hores la nit anterior per facilitar el son profund durant l’examen.