Trastorns alimentaris que poden sorgir en la infància

Content
Els trastorns alimentaris freqüents a la infància i l’adolescència s’inicien generalment com a reflex d’un problema emocional, com la pèrdua d’un membre de la família, el divorci dels pares, la manca d’atenció i fins i tot la pressió social pel cos ideal.
Els principals tipus de trastorns alimentaris durant la infància i l’adolescència són:
- Anorèxia nerviosa - Correspon a la negativa a menjar, que compromet el desenvolupament físic i mental, que pot provocar la mort;
- Bulímia - Es menja excessivament de manera incontrolada i després provoca el mateix vòmit que compensació, generalment, per por a engreixar;
- La compulsió alimentària - No hi ha control sobre el que menges, menges en excés sense estar mai satisfet, provocant obesitat;
- Trastorn alimentari selectiu - Quan el nen consumeix només una varietat d’aliments molt petita, pot sentir-se malalt i vomitar quan es vegi obligat a menjar altres aliments. Vegeu-ne més aquí i apreneu a diferenciar-vos de la rabieta infantil.

El tractament de qualsevol trastorn alimentari normalment inclou psicoteràpia i control nutricional. En alguns casos és necessari ingressar a clíniques especialitzades i l’ús de medicaments prescrits pel psiquiatre.
Algunes associacions, com GENTA, grup especialitzat en trastorns de la nutrició i de l'alimentació, informen on es troben les clíniques especialitzades de cada regió del Brasil.
Com comprovar si el vostre fill té algun trastorn alimentari?
És possible identificar en la infància i l'adolescència alguns signes que poden indicar un trastorn alimentari, com ara:
- Preocupació excessiva pel pes i la imatge corporal;
- Pèrdua sobtada de pes o excés de pes;
- Menja dietes molt estrictes;
- Fer dejunis llargs;
- No porteu roba que exposi el cos;
- Menjar sempre el mateix tipus d’aliments;
- Utilitzeu el bany amb freqüència durant i després dels àpats;
- Eviteu menjar amb la vostra família;
- Exercici físic excessiu.
És fonamental que els pares prestin atenció als comportaments dels seus fills, ja que l’aïllament, l’ansietat, la depressió, l’agressivitat, l’estrès i els canvis d’humor són habituals en nens i adolescents amb trastorns alimentaris.