Dieta per a cirrosi hepàtica

Content
- Com ha de ser la dieta
- Aliments per evitar
- Menú d’una dieta per cirrosi
- Com controlar la retenció de líquids
- Aliment per a cirrosi hepàtica avançada
La cirrosi hepàtica és una malaltia en què el fetge funciona amb molta dificultat i pot ser causada per un consum excessiu d’alcohol, hepatitis víriques o altres malalties. En aquestes situacions, és essencial una nutrició adequada, ja que aquestes condicions solen anar acompanyades de pèrdua de pes greu, pèrdua de massa muscular, acumulació de líquids i deficiència d’alguns nutrients, cosa que provoca desnutrició, que pot acabar empitjorant la malaltia.
Els aliments que s’han de consumir en la dieta per tractar la cirrosi són les fruites, les verdures, els cereals integrals i les carns baixes en greixos, ja que són aliments que aporten nutrients essencials i són fàcils de digerir, ja que no requereixen molta feina del fetge per ser metabolitzat.
Els danys hepàtics causats per la cirrosi no es poden revertir, només si es realitza un trasplantament hepàtic, però, si s’identifica aviat i es tracta amb medicaments i una dieta adequada, l’evolució de la malaltia es pot endarrerir.

Com ha de ser la dieta
La dieta de cirrosi hepàtica ha de tenir la quantitat ideal de nutrients, per la qual cosa és important que la persona mengi de 5 a 6 àpats al dia, en petites porcions, sobretot si té poca gana o si se sent satisfeta molt ràpidament.
La dieta ha d’incloure hidrats de carboni complexos, greixos bons i proteïnes d’alt valor biològic. Inicialment, es va pensar que la dieta havia de restringir el consum de proteïnes tant com fos possible, però, els estudis actuals han demostrat que l’impacte de les proteïnes en el desenvolupament de l’encefalopatia hepàtica és mínim i que les proteïnes es poden incloure a la dieta.
També és important incloure fruites, verdures i cereals integrals a la dieta, com ara arròs, pasta, pa i farina sencera. També s’han d’incloure peixos, ous, carns blanques baixes en greixos i formatges baixos en greixos i baixos en greixos, com la ricotta i la caseta. El consum de llet i productes lactis s’ha de descremar i, en el cas dels greixos, es pot consumir oli d’oliva en petites quantitats, així com llavors i fruits secs.
A més, si el nutricionista ho considera necessari, pot indicar suplements amb calci, vitamina D i altres nutrients, així com el consum d’una fórmula nutricional per augmentar la quantitat de calories consumides.
Aliments per evitar
Per controlar la cirrosi i evitar que el fetge faci massa esforços per metabolitzar els aliments, es recomana evitar:
- Carn vermella;
- Carns seques o fumades, cansalada i vísceres;
- Embotits, com ara embotits i salsitxes;
- Llet sencera i derivats (es podria consumir llet desnatada i derivats sempre que la persona tingui una bona tolerància);
- Formatges grocs i rics en greixos com el cheddar, el brie, el feta, el parmesà;
- Salses com maionesa, salsa de tomàquet i mostassa;
- Menjar fregit;
- En conserva com les sardines, la tonyina i les olives;
- Pastissos, croissants, galetes farcides, refrescos i sucs industrialitzats;
- Mantega, nata i llet condensada;
- Aliments congelats com pizzes, pepites, hamburguesa o lasanya, per exemple;
- Menjar ràpid.
A més, és important evitar beure begudes alcohòliques, ja que podrien empitjorar l’estat. A més, en algunes persones amb cirrosi hepàtica pot aparèixer intolerància a alguns aliments permesos, que poden causar molèsties o dolor en consumir-los, especialment aquells que causen gasos, és important identificar quins aliments s’han d’evitar.
Menú d’una dieta per cirrosi
La taula següent mostra un exemple de menú de tres dies per a una persona amb cirrosi hepàtica:
Àpats principals | Dia 1 | Dia 2 | Dia 3 |
Esmorzar | Iogurt desnatat + pa integral torrat amb formatge ricotta + i poma | Suc de taronja + Farina de civada amb plàtan i maduixes a rodanxes | Llet desnatada + Truita d’ous i verdures + 1 mandarina |
Berenar del matí | Plàtan tallat amb civada | Torrades senceres amb alvocat a rodanxes i ou remenat | Pa integral amb mató, enciam i tomàquet |
Dinar sopar | Salmó a la planxa amb puré de moniato i pastanaga, amanida de pèsols i mongetes verdes + 1 pera | Pasta integral amb salsa de pollastre i tomàquet + amanida d’enciam, tomàquet i ceba + 1 taronja | Peix al forn amb verdures bullides i patates + 1 poma |
Berenar de la tarda | Gelatina de fruites | Poma al forn amb canyella | Iogurt desnatat amb trossos de fruita |
Les quantitats incloses a la dieta i la quantitat de líquids a consumir varien segons la gravetat de la malaltia, l'edat i el sexe. Per tant, l’ideal és buscar un nutricionista per poder fer una avaluació completa i elaborar un pla nutricional adaptat a les necessitats. A més, també és important recordar que els medicaments només s’han de consumir sota la guia del metge.
Com controlar la retenció de líquids

Per controlar la retenció de líquids que es produeix normalment en cirrosi i que s’anomena ascitis, s’ha de reduir el consum de sal, evitant afegir-la als menjars i consumint aliments que la contenen en grans quantitats, com ara salsitxes, salams, daus de carn, plats preparats, ràpid menjar, salsa Worcestershire, salsa de soja i conserves.
Com a alternativa, s’ha de preferir l’ús d’herbes naturals per condimentar aliments, com all, ceba, pebre, julivert, alfàbrega, coriandre, orenga, entre d’altres. A més, es recomana consultar amb el nutricionista per saber si té o no un control de la ingesta de líquids, ja que pot ser necessari en funció del grau d’ascites.
Aliment per a cirrosi hepàtica avançada
Quan la cirrosi hepàtica es troba en una fase més avançada, la dieta s’ha de dur a terme normalment a l’hospital, ja que és necessari compensar el dèficit nutricional i controlar els canvis metabòlics, cosa que es fa mitjançant l’anàlisi de mostres de sang regulars que permeten avaluar la l’estat de salut de la persona.
Les persones amb cirrosi hepàtica avançada solen tenir deficiències de minerals com potassi, magnesi i fòsfor, així com vitamines del grup B, especialment quan la cirrosi és d’origen alcohòlic. En els casos d’esteatorrea, que es corresponen amb líquids i greixos, també es poden observar deficiències de vitamines liposolubles (A, D, E i K). A més, també poden presentar retenció de sodi, pèrdua de massa muscular i hipoalbuminèmia.
Per tant, si la persona tolera la via oral, els aliments haurien d’orientar-se a la protecció hepàtica i s’hauran de complementar amb vitamines i minerals. En els casos en què no es toleri la via oral, la dieta s’ha d’administrar mitjançant fórmules nutricionals a través d’un tub nasogàstric o nasoentèric o per via intravenosa, permetent al nutricionista controlar millor els nutrients i la quantitat de líquids que reben, evitant la sobrecàrrega del fetge i millorant el pronòstic i l’estat nutricional de la persona.
Aquestes fórmules nutricionals són generalment riques en aminoàcids de cadira ramificada (BCAA) i pobres en aminoàcids aromàtics (AA). Els BCAA aparentment impedeixen l’entrada de substàncies tòxiques al cervell, disminuint el risc i empitjorant l’encefalopatia hepàtica, evitant la degradació de la massa muscular i poden ser utilitzats com a font d’energia per múscul, cervell, cor i fetge quan el cos no pot utilitzar glucosa o greixos per generar energia. .
Consulteu com ha de ser el tractament de la cirrosi hepàtica.