5 consells sobre com millorar el vostre estat d'ànim

Content
- 1. Dorm bé
- 2. Atenció al menjar
- 3. Feu una activitat que us agradi
- 4. Activitats de relaxació
- 5. Teràpies alternatives
- Quan el mal humor pot ser una malaltia
Per millorar l’estat d’ànim amb eficàcia, es poden fer petits canvis d’hàbits, com ara tècniques de relaxació, menjar i fins i tot activitats físiques. D’aquesta manera, s’estimularà el cervell per augmentar la concentració de les seves hormones reguladores de l’estat d’ànim com la serotonina, la dopamina, la noradrenalina i l’àcid gamma aminobutíric (GABA).
Val la pena recordar que el bon humor és un estat que depèn del benestar del cos i de la ment, però a causa de les tasques diàries es pot veure afectat per mals hàbits, com l’estrès diari a la feina o a casa, dormir poc, no tenir el temps per fer el que us agradi o no per dedicar-vos a fer exercici pot provocar un desequilibri hormonal, que provoca un mal humor.

Consulteu cinc consells d'acció que es poden fer per millorar l'estat d'ànim:
1. Dorm bé
Dormir almenys 8 hores al dia és essencial perquè el cervell pugui descansar de les tasques diàries i pugui realitzar les seves funcions químiques, que inclouen la producció d’hormones que augmenten la sensació de benestar i descans i, en conseqüència, milloren estat d’ànim.
Durant el son, el cos disminueix la producció de cortisol i adrenalina, ajudant a reduir l’estrès.
2. Atenció al menjar
Alguns aliments com els fesols, ametlles, plàtans, salmó, fruits secs i ous poden ajudar a la producció de dopamina i serotonina, que són les hormones de la felicitat i del benestar, a més d’ajudar a regular el sistema nerviós, millorar l’estat d’ànim i reduir l’estrès i l’ansietat. Consulteu altres aliments que ajuden a la producció de serotonina.
En el següent vídeo, la nutricionista Tatiana Zanin parla d’aliments rics en triptòfan, que augmenten la producció d’hormones responsables de la sensació de benestar i felicitat:
3. Feu una activitat que us agradi
Prendre el temps per fer una activitat que us agradi llegir, escoltar música, dibuixar o anar en bicicleta també és una manera d’augmentar els nivells d’endorfina, que s’allibera per la hipòfisi i l’hipotàlem i que actua com a neurotransmissor, afavorint la sensació de plaer i millorar l’estat d’ànim.
4. Activitats de relaxació
Les activitats de relaxació, com ara la meditació i el ioga, redueixen els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, a més d’ajudar a posar-se en contacte amb tu mateix, sovint deixant clar sentiments que no es noten al llarg del dia a dia. Això fa que sigui més fàcil apropar-se a allò que es fa bé i abandonar els costums que poden provocar tristesa i angoixa. Apreneu a practicar la meditació i els seus beneficis.
5. Teràpies alternatives
Les teràpies holístiques com l’acupuntura, l’auriculoteràpia, el reiki i la musicoteràpia són pràctiques que, amb el pas del temps, poden millorar l’estat d’ànim. Per proporcionar relaxació i autoconeixement, ajudant a tractar millor situacions que anteriorment podien causar estrès i esgotar l'energia de la persona.
A més d’aquestes, l’aromateràpia es pot fer conjuntament amb altres activitats diàries, és una gran tècnica per millorar l’estat d’ànim. Vegeu com funciona i com es fa aromateràpia per millorar l’estat d’ànim.
Aquest tipus de teràpia se sol considerar com un complement a situacions clíniques, com l’ansietat i l’estrès, que poden afectar l’estat d’ànim i conduir a estats d’ira, per exemple. Tot i això, aquestes teràpies no haurien de substituir el tractament indicat pel metge.
Quan el mal humor pot ser una malaltia
En certs casos en què el mal humor s’uneix a un cansament que no passa i una irritació extrema, que no millora amb el canvi d’hàbits i la pràctica de tots els recursos necessaris per a això., es recomana buscar un metge, de manera que es pugui descartar una malaltia com l’hipertiroïdisme, la diabetis, l’Alzheimer i l’ictus, que pot afectar l’estat d’ànim i provocar episodis d’ira que desapareixen en controlar la malaltia subjacent.
Quan el mal humor és freqüent, no s’associa amb malalties orgàniques i no millora amb un canvi d’estil de vida o tractament indicat pel metge, pot ser necessari que la persona sigui derivada per al tractament amb el professional adequat, com ara un psiquiatre o psicòleg, perquè pot ser indicatiu de canvis mentals, com la distímia, per exemple. Comprendre què és la distimia i com es fa el tractament.
La prova següent pot proporcionar orientació si es planteja la qüestió de si només es tracta d’un mal estat d’ànim transitori o si és possible que sigui un trastorn.
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19

- No, mai.
- Sí, però això no és molt freqüent.
- Sí, gairebé cada setmana.

- No, quan els altres són feliços, jo també.
- Sí, sovint tinc mal humor.
- Sí, no sé com és estar de bon humor.

- No, mai critico a ningú.
- Sí, però les meves crítiques són constructives i indispensables.
- Sí, sóc molt crític, no perdo l’oportunitat de criticar i n’estic molt orgullós.

- No, mai em queixo de res i la meva vida és un llit de roses.
- Sí, em queixo quan crec que és necessari o estic molt cansat.
- Sí, normalment em queixo de tot i de tothom, gairebé diàriament.

- No, mai.
- Sí, sovint volia estar en un altre lloc.
- Sí, poques vegades estic satisfet amb les coses i volia fer alguna cosa més interessant.

- No, només quan treballo molt.
- Sí, sovint em sento cansat, tot i que no he fet res tot el dia.
- Sí, em sento cansat cada dia, fins i tot quan estic de vacances.

- No, sóc molt optimista i puc veure el bo de les coses.
- Sí, tinc algunes dificultats per trobar el bo en alguna cosa dolenta.
- Sí, sóc pessimista i sempre penso que tot anirà malament, fins i tot si hi ha un gran esforç.

- Dormo bé i considero que tinc un son reparador.
- M’agrada dormir, però a vegades em costa adormir-me.
- No crec que descansi prou, de vegades dormo moltes hores, de vegades tinc problemes per dormir bé.

- No, mai no em preocupa per això.
- Sí, sovint crec que em fan mal.
- Sí, quasi sempre penso: això no és just.

- No, mai.
- Sí, sovint em sento perdut i no sé què decidir.
- Sí, sovint em costa decidir-me i necessito ajuda d'altres.

- No, mai perquè m’agrada estar amb la família o els amics.
- Sí, però només quan em molesto.
- Sí, gairebé sempre perquè em costa molt estar amb altres persones.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, quasi sempre m’enfado i em molesto per tot i per tothom.

- No, mai.
- Sí de vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.

- No, mai.
- Sí moltes vegades.
- Sí, gairebé sempre.