Què pot causar picor a les cames i com tractar-lo
Content
- 1. Pell molt seca
- 2. Mala circulació
- 3. Picada d’insectes
- 4. Dermatitis de contacte
- 5. Diabetis
- 6. Malaltia renal o hepàtica
L’aparició de picor a les cames és un símptoma relativament freqüent, però és més freqüent en adults o persones grans, ja que en la majoria dels casos es relaciona amb una mala circulació sanguínia que acaba per no tornar correctament al cor i, per tant, s’acumula a les cames. , causant lleugera inflor i pruïja.
No obstant això, hi ha diverses causes de picor, que poden anar des d’afeccions simples, com la pell seca, fins a problemes més greus, com ara malalties hepàtiques o renals. Per tant, l’ideal és que, si la picor dura molts dies a desaparèixer o és recurrent, consulteu un metge de família o un dermatòleg per avaluar si hi ha algun problema de salut i iniciar el tractament més adequat.
Consulteu els 6 motius més freqüents de la picor a les cames:
1. Pell molt seca
La pell seca pot aparèixer a qualsevol edat, especialment en persones que no utilitzen cap tipus de crema hidratant, però és especialment més freqüent amb l'edat, ja que la pell perd la seva capacitat d'hidratació.
Tot i que la picor sovint s’acompanya d’altres signes com pelar la pell, zones blanquinoses o fins i tot enrogiment, hi ha diversos casos en què això no passa i la picor és l’únic símptoma.
Què fer: una de les maneres més efectives de mantenir la pell ben hidratada és beure la quantitat adequada d’aigua al dia, però també fer servir una crema hidratant sovint. Vegeu quanta aigua heu de beure diàriament.
2. Mala circulació
Juntament amb la pell seca, una mala circulació és una altra de les principals causes de picor a les cames. Això es deu al fet que, amb l’edat avançada, les vàlvules presents a les venes de les cames, que ajuden a la tornada de la sang al cor, es debiliten, cosa que fa més difícil empènyer la sang cap amunt.
Amb l’acumulació de sang, els teixits reben menys oxigen i acaben acumulant més toxines, motiu pel qual és freqüent que aparegui una lleu sensació de picor que empitjora al llarg del dia. Altres símptomes habituals en aquestes situacions són, per exemple, inflor de les cames, formigueig i sensació de cames pesades.
La mala circulació és més freqüent en persones que es mantenen de peu durant molt de temps o que tenen malalties que augmenten la pressió sobre els vasos i alteren la circulació, com ara hipertensió arterial o insuficiència cardíaca.
Què fer: una bona manera d’alleujar ràpidament la picor de la mala circulació és fer massatges a les cames, aplicant una lleugera pressió des dels turmells fins a l’engonal. Tanmateix, evitar estar de peu durant molt de temps, no creuar les cames i descansar amb les cames aixecades també ajuda a evitar picors. Vegeu 5 maneres casolanes per alleujar la mala circulació de les cames.
3. Picada d’insectes
La picor de les cames sovint pot ser només un símptoma de les picades d’insectes. Això es deu al fet que molts insectes, com alguns tipus de mosquits, tenen preferència per picar les cames, ja que són parts del cos que es descobreixen fàcilment, sobretot durant l’estiu.
Per tant, si apareixen altres símptomes, com petites protuberàncies o petites taques vermelles a la pell, juntament amb la picor, pot indicar que realment és una picada.
Què fer: una manera pràctica d’alleugerir la picor causada per una picada d’insectes és aplicar un ungüent de pomada, com ara Polaramine o Andantol, per exemple. Tanmateix, posar un cub de gel sobre la zona o aplicar una compresa freda també pot ajudar a alleujar la picor. Vegeu més exemples d’ungüents per passar la mossegada.
4. Dermatitis de contacte
La dermatitis de contacte és un tipus d’al·lèrgia a la pell que sorgeix del contacte amb una substància o objecte irritant per a la pell. Per tant, és més freqüent quan es porten pantalons durant molt de temps, especialment quan el teixit és sintètic, com el polièster o l’elastà. Aquest tipus de teixit no permet que la pell respiri, de manera que pot provocar fàcilment una reacció cutània.
Els símptomes de la dermatitis també poden incloure enrogiment de la pell, descamació i la presència de petites nafres a la pell. Consulteu una llista de símptomes que ajuden a identificar la dermatitis de contacte.
Què fer: sol ser suficient treure els pantalons i deixar respirar la pell, però, si els símptomes no milloren, fins i tot després de dutxar-se, l’ideal és anar al dermatòleg, ja que en alguns pot ser necessari aplicar pomades corticoides.
5. Diabetis
Les persones que tenen diabetis i no reben el tractament adequat o que no saben que tenen diabetis poden desenvolupar complicacions. Una d’aquestes complicacions és la neuropatia, en què les terminacions nervioses es veuen danyades per l’excés de sucre en sang, que provoca símptomes com formigueig i pruïja de la pell.
Els primers llocs que solen afectar-se per la neuropatia són els peus, les cames o les mans, motiu pel qual la picor en aquests llocs pot ser un signe de diabetis. Alguns símptomes que poden fer sospitar a la persona amb diabetis inclouen la necessitat freqüent d’orinar, la set i la fam excessiva i la pèrdua ràpida de pes.
Què fer: si se sospita de diabetis, és important consultar un metge de capçalera per fer anàlisis de sang i confirmar el diagnòstic, iniciant el tractament adequat. Feu la nostra prova en línia per esbrinar si teniu risc de patir diabetis.
6. Malaltia renal o hepàtica
Tot i que la picor és més rara, la picor de les cames també pot ser un primer signe d’un problema renal o hepàtic. Normalment, el fetge i els ronyons ajuden a filtrar i netejar la sang, de manera que, si no funcionen correctament, pot provocar que s’acumulin algunes toxines als teixits, causant picor a la pell.
A més, altres problemes de salut, com l’hiper o l’hipotiroïdisme, també poden causar picor a la pell, amb un focus especial a les cames. Consulteu una llista de símptomes que poden indicar problemes hepàtics i un altre de problemes renals.
Què fer: l'ideal és consultar un metge de capçalera, o fins i tot un dermatòleg, per intentar identificar la causa de la picor a les cames. Si se sospita d’un problema hepàtic o renal, el metge pot derivar-lo a un altre especialista o fins i tot demanar diverses proves, com ara proves d’orina, ultrasons o proves de sang, per exemple.