Cleptomania: què és i com controlar la voluntat de robar
Content
Per controlar l'impuls de robar, normalment és aconsellable consultar un psicòleg, intentar identificar el problema i iniciar la psicoteràpia. Tot i això, el psicòleg també pot aconsellar la consulta del psiquiatre, ja que hi ha medicaments que també poden ajudar a controlar les ganes de robar. Alguns d’aquests remeis inclouen antidepressius, anticonvulsivants o medicaments contra l’ansietat.
La psicoteràpia, també anomenada teràpia cognitiu-conductual, és molt important per desenvolupar mètodes que ajudin la persona a controlar-se i prevenir el robatori, com ara frases que recordin la culpabilitat sentida després del robatori i el perill que suposa robar. No obstant això, aquest tractament requereix temps i el suport de la família és important per ajudar el pacient a controlar la seva malaltia.
El qual és
L’afany de robar, també conegut com a cleptomania o robatori compulsiu, és una malaltia psiquiàtrica que comporta un robatori freqüent d’objectes a botigues o amics i familiars, a causa d’un desig incontrolable de posseir alguna cosa que no és vostra.
Aquesta malaltia no té cura, però el comportament del robatori es pot controlar amb un tractament guiat per un psicòleg o psiquiatre.
Símptomes i diagnòstic
La cleptomania sol aparèixer a la fi de l’adolescència i la primera edat adulta, i el seu diagnòstic el fa un psicòleg o psiquiatre en presència de 4 símptomes:
- Incapacitat freqüent de resistir els impulsos per robar objectes innecessaris.
- Sensació de tensió creixent abans del robatori;
- Plaer o alleujament en el moment del robatori;
- Culpa, remordiments, vergonya i depressió després del robatori.
El símptoma número 1 diferencia les persones amb cleptomania dels lladres comuns, ja que roben objectes sense pensar en el seu valor. En la majoria dels casos d'aquesta malaltia, els objectes robats mai no s'utilitzen ni tan sols es retornen al veritable propietari.
Causes
La cleptomania no té una causa definida, però sembla que està relacionada amb trastorns de l’estat d’ànim i amb antecedents familiars d’alcoholisme. A més, aquests pacients també solen disminuir la producció de l’hormona serotonina, que és l’hormona del plaer, i el robatori augmenta aquesta hormona al cos, que pot provocar l’addicció que hi ha darrere d’aquesta malaltia.
Què pot passar
La cleptomania pot provocar complicacions psicològiques, com depressió i ansietat excessiva, i complicacions a la vida personal, ja que el desig de cometre robatoris dificulta la concentració i una relació sana en el lloc de treball i amb la família.
A més de les dificultats emocionals, és freqüent que aquests pacients es sorprenguin en el moment del robatori i que responguin a la policia per la seva actitud, que pot comportar greus conseqüències, com ara la presó.
Per evitar les crisis que provoquen robatoris, consulteu 7 consells per controlar l'ansietat.