Autora: Monica Porter
Data De La Creació: 13 Març 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
European War 7 (EW7): Guide, My Mighty Generals’ Team Roster
Vídeo: European War 7 (EW7): Guide, My Mighty Generals’ Team Roster

Content

El cervell és un centre animat de l’activitat elèctrica. Això es deu al fet que les cèl·lules del seu cervell, anomenades neurones, utilitzen electricitat per comunicar-se entre elles.

Quan un grup de neurones envia un senyal elèctric a un altre grup de neurones, anomenem aquestes ones cerebrals. Això es deu al fet que un test d’electroencefalograma (EEG) generat per ordinador que detecta i mesura l’activitat elèctrica del cervell en realitat crea una imatge que sembla un patró d’ona.

Hi ha cinc tipus bàsics d’ones cerebrals que van des de molt lents fins a molt ràpids. Les ones alfa cauen enmig d’aquesta sèrie d’ones. El cervell produeix aquestes ones quan estàs despert, però realment no es concentra en una cosa.

En aquest article, aprofundirem en què són exactament les ones cerebrals alfa, quina funció serveixen i com es comparen amb altres ones cerebrals.


Què són les ones cerebrals alfa?

Quan et despertes al matí, què és el primer que fas? Potser apagueu el despertador i estireu. En aquest moment, el teu cervell podria estar relaxat.

Així doncs, mentre escalfeu els músculs, el cervell produeix ones alfa. No demaneu al vostre cervell que processi molta informació ni resolgui cap problema important. Les ones simplement indiquen que esteu en un estat de repòs.

També podeu augmentar la producció d’ones alfa del vostre cervell quan deixeu de centrar-vos o concentreu-vos en una tasca i simplement intenteu relaxar-vos i relaxar-vos.

Curiosament, un estudi del 2009 suggereix que el cervell pot produir ones encara més alfa a la part posterior del cervell quan mediteu. El cervell no està totalment en repòs, però no intenta afrontar res més gran que necessiti concentració.

En què es diferencien les ones alfa de les altres ones cerebrals?

Les ones cerebrals alfa són només un tipus d’ona cerebral. En realitat hi ha cinc tipus d’ones cerebrals comunes.


Les ones cerebrals es mesuren per freqüència, que és de cicles per segon, o hertz (Hz), i van des de molt lent fins a molt ràpid. Les ones alfa s’ajusten al centre de l’espectre, entre les ones theta i les ones beta.

Aquí teniu l’espectre complet dels cinc tipus d’ones cerebrals habituals que experimenteu cada dia, de més lent a més ràpid:

Delta

Quan es troba en un somni de somni, el cervell produeix ones delta, que són el tipus d’ona cerebral més lent. Mesuren entre 0,5 i 4 Hz.

Theta

Quan dormiu més lleugerament o quan esteu extremadament relaxats, el cervell pot produir més onades. Les ones theta mesuren entre 4 i 8 Hz.

Alfa

Com s'ha esmentat, les ones alfa cauen al mig de l'espectre de les ones cerebrals.

El cervell produeix aquestes ones quan no us heu concentrat massa en res en concret. Tot el que facis, probablement et sentiràs relativament tranquil i relaxat. Aquestes ones mesuren entre 8 i 12 Hz.


Beta

Amb aquest tipus d’ones cerebrals, esteu despert, alerta i concentrat. Esteu relacionant les vostres activitats de vida quotidiana i prendre decisions. És quan el cervell produeix ones beta de major velocitat, que mesuren entre 12 i 35 Hz.

Gamma

El cervell produeix la velocitat d’ones cerebrals, les ones gamma, quan esteu involucrats activament en el processament de la informació i l’aprenentatge. Esteu concentrant i resolent problemes, i aquestes ones cerebrals, que solen augmentar els 35 Hz, són la prova.

Com es mesuren les ones cerebrals?

No podem veure ones cerebrals, però podem mesurar-les. Un test anomenat EEG pot identificar i mesurar l’activitat elèctrica al vostre cervell.

Amb un EEG, un tècnic posarà una sèrie de petits discos metàl·lics anomenats elèctrodes a tot el cuir cabellut. Els discos transmeten l’activitat elèctrica de les seves neurones mitjançant cables a una màquina, que registra i imprimeix els patrons en una pantalla o paper.

El vostre metge pot demanar un EEG per veure si hi ha patrons inusuals en les vostres ones cerebrals o problemes que poden suggerir que tingueu epilèpsia o un altre tipus de trastorn cerebral.

Quins avantatges té les ones alfa?

Potser us estareu preguntant per què són tan importants les ones alfa. Quan el cervell produeix aquestes ones, respon a activitats com la meditació i el descans que poden reduir els estrès i ajudar a sentir-se més tranquil.

Si podeu produir ones cerebrals alfa, probablement podreu fer un toc amb un estat que us pugui ajudar a descansar i relaxar-vos.

Potenciar les vostres ones alfa també pot augmentar el nivell de creativitat. En un estudi del 2015, els investigadors van trobar proves que podrien provocar un augment de la creativitat si es centressin específicament en la millora de les ones alfa.

L'estudi va ser reduït (només 20 participants), però com a assaig aleatori, podria promoure l'ús d'estimulació cerebral no invasiva per millorar la producció d'ones alfa del cervell.

Què passa si les ones alfa s’interrompen o s’equilibren?

El cervell no deixa de produir un tipus d’ona cerebral només perquè es transforma en un estat de consciència o d’alerta diferent.

És més que un tipus d'ona cerebral dominarà en un moment donat, segons si estàs despert, dormit, centrat o flotant al llarg del temps. Si per algun motiu el teu cervell no produeix gaires alfa, significa que no et trobes en un estat d’ànim relaxat i meditatiu.

Però hi ha moments en què les seves ones cerebrals es poden desequilibrar.

La investigació indica que algunes persones que tenen depressió poden tenir un desequilibri de les ones alfa, amb més d’elles en una zona del cervell anomenada còrtex frontal esquerre.

Un petit estudi del 2019 va estudiar una tècnica d’estimulació cerebral anomenada estimulació de corrent altern transcranial (tACS) i va descobrir que podria augmentar les ones cerebrals alfa i reduir els símptomes de depressió en persones afectades per un trastorn depressiu important (MDD).

Hi ha alguna manera de produir o augmentar les vostres ones cerebrals alfa?

En realitat, podreu augmentar les vostres ones cerebrals alfa si us ajusteu.

Un estudi del 2014 va trobar que l’entrenament en neurofeedback va ajudar algunes persones amb trastorn d’ansietat generalitzada (GAD). Neurofeedback és un tipus de biofeedback on responen en temps real a l’activitat elèctrica del teu cervell i intentes ajustar-la.

En aquest estudi, els participants amb GAD es van dividir en un grup de tractament i un grup de control.

El grup de tractament que es va sotmetre a formació en neurofeedback va poder augmentar l'amplitud de les seves ones al cervell alfa. Aquestes onades alfa més grans van augmentar la sensació de calma dels participants i van reduir els sentiments d'ansietat.

Una particular incidència: aquest estudi particular també va incloure ones onta en l'entrenament en neurofeedback, que també podria haver jugat un paper.

Tot i això, aquest estudi també suggereix que pot ser possible entrenar el cervell per produir ones alfa que et poden ajudar a sentir-te més relaxat.

Un estudi del 2015 també va suggerir que la formació en meditació i mindfulness podria aconseguir aquest tipus de resultats.

La línia de fons

Sempre hi ha algun tipus d’activitat elèctrica al vostre cervell, tant si en sabeu com si no.

En diferents moments del dia, en funció del que facis, predominarà un tipus d’ones elèctriques del teu cervell. Quan les ones alfa del seu cervell dominen, és probable que tingueu un estat de relaxació despertador.

Tècniques de relaxació com mindfulness i meditació poden ajudar a augmentar les seves ones alfa. Això, al seu torn, us pot ajudar a sentir-vos més tranquil, menys inquiet i, segons alguns estudis, fins i tot pot augmentar els vostres nivells de creativitat.

Publicacions Fascinants

Trastorn afectiu estacional

Trastorn afectiu estacional

El tra torn afectiu e tacional ( AD) é un tipu de depre ió que va i ve amb le e tacion . Normalment comença a final de tardor i principi d’hivern i de apareix durant la primavera i l’e ...
Tinció àcida-ràpida

Tinció àcida-ràpida

La taca àcida-ràpida é una prova de laboratori que determina i una mo tra de teixit, ang o altra ub tància corporal e tà infectada amb el bacteri que cau a la tuberculo i (TB)...