Autora: Vivian Patrick
Data De La Creació: 14 Juny 2021
Data D’Actualització: 23 Juny 2024
Anonim
Pulmó col·lapsat (pneumotòrax) - Medicament
Pulmó col·lapsat (pneumotòrax) - Medicament

Un pulmó col·lapsat es produeix quan l’aire escapa del pulmó. A continuació, l'aire omple l'espai exterior del pulmó, entre el pulmó i la paret del pit. Aquesta acumulació d’aire exerceix pressió sobre el pulmó, de manera que no pot expandir-se tant com normalment es fa quan respira.

El nom mèdic d’aquesta afecció és pneumotòrax.

El pulmó col·lapsat pot ser causat per una lesió al pulmó. Les lesions poden incloure un tret o un ganivet al pit, una fractura de costella o certs procediments mèdics.

En alguns casos, un pulmó col·lapsat és causat per butllofes d’aire (bombolles) que es trenquen i envien aire a l’espai al voltant del pulmó. Això pot resultar de canvis de pressió de l'aire, com ara quan bussegeu o viatgeu a gran altitud.

Les persones altes i primes i els fumadors tenen més risc de patir un pulmó col·lapsat.

Les malalties pulmonars també poden augmentar les possibilitats d’obtenir un pulmó col·lapsat. Això inclou:

  • Asma
  • Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
  • Fibrosi quística
  • Tuberculosi
  • Tos ferina

En alguns casos, es produeix un pulmó col·lapsat sense cap causa. Això s’anomena pulmó col·lapsat espontani.


Els símptomes més comuns d’un pulmó col·lapsat són:

  • Dolor agut al pit o a l’espatlla, empitjorat per una respiració profunda o per la tos
  • Falta d'alè
  • Flamarada nasal (per falta d'alè)

Un pneumotòrax més gran provoca símptomes més greus, inclosos:

  • Color blavós de la pell per falta d’oxigen
  • Opressió al pit
  • Estupefacció i gairebé desmais
  • Fatiga fàcil
  • Patrons respiratoris anormals o augment de l’esforç respiratori
  • Freqüència cardíaca ràpida
  • Xoc i col·lapse

El metge us escoltarà la respiració amb un estetoscopi. Si teniu un pulmó col·lapsat, es redueixen els sons respiratoris o no hi ha sons respiratoris al costat afectat. És possible que també tingueu pressió arterial baixa.

Les proves que es poden demanar inclouen:

  • Radiografia de tòrax
  • Gasos sanguinis arterials i altres anàlisis de sang
  • TAC si se sospita d'altres lesions o afeccions
  • Electrocardiograma (ECG)

Un petit pneumotòrax pot desaparèixer tot sol amb el pas del temps. És possible que només necessiteu tractament d’oxigen i descans.


El proveïdor pot utilitzar una agulla per deixar escapar l’aire del voltant del pulmó perquè pugui expandir-se més completament. És possible que se us permeti tornar a casa si viviu a prop de l’hospital.

Si teniu un pneumotòrax gran, es col·locarà un tub toràcic entre les costelles a l’espai al voltant dels pulmons per ajudar a drenar l’aire i permetre que el pulmó es pugui tornar a expandir. El tub toràcic es pot deixar al seu lloc durant diversos dies i és possible que hagueu de romandre a l’hospital. Si s’utilitza un petit tub de pit o una vàlvula d’aleteig, és possible que pugueu tornar a casa. Haureu de tornar a l’hospital per treure-li el tub o la vàlvula.

Algunes persones amb un pulmó col·lapsat necessiten oxigen addicional.

Pot ser necessària una cirurgia pulmonar per tractar el pulmó col·lapsat o per prevenir episodis futurs. Es pot reparar la zona on es va produir la fuita. De vegades, es col·loca un producte químic especial a la zona del pulmó col·lapsat. Aquesta substància química fa que es formi una cicatriu. Aquest procediment s’anomena pleurodesi.

Si teniu un pulmó col·lapsat, és més probable que en tingueu un altre si:


  • Són alts i prims
  • Continueu fumant
  • He tingut dos episodis pulmonars col·lapsats en el passat

El bon rendiment que tingueu després de tenir un pulmó col·lapsat depèn del que el va causar.

Les complicacions poden incloure qualsevol dels següents:

  • Un altre pulmó col·lapsat en el futur
  • Xoc, si es produeixen lesions o infeccions greus, inflamació greu o líquid al pulmó

Truqueu al vostre proveïdor si teniu símptomes d'un pulmó col·lapsat, especialment si n'heu tingut abans.

No es coneix cap manera de prevenir un pulmó col·lapsat. Seguir un procediment estàndard pot reduir el risc d’un pneumotòrax quan bussegeu. Podeu disminuir el risc si no fumeu.

Aire al voltant del pulmó; Aire fora del pulmó; El pneumotòrax va caure el pulmó; Pneumotòrax espontani

  • Pulmons
  • Ruptura aòrtica: radiografia de tòrax
  • Pneumotòrax: radiografia de tòrax
  • Sistema respiratori
  • Inserció de tubs toràcics - sèrie
  • Pneumotòrax: sèrie

Byyny RL, Shockley LW. Submarinisme i disbarisme. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 135.

Light RW, Lee YCG. Pneumotòrax, quilotòrax, hemotòrax i fibrotòrax. A: Broaddus VC, Mason RJ, Ernst JD, et al, eds. Llibre de text de medicina respiratòria de Murray i Nadel. 6a ed. Philadelphia, PA: Elsevier Saunders; 2016: cap 81.

Raja AS. Traumatisme toràcic. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 38.

Missatges Interessants

Remeis per disminuir la febre

Remeis per disminuir la febre

El medicament mé adequat per reduir la febre é el paracetamol, ja que é una ub tància que, utilitzada correctament, e pot utilitzar amb eguretat, en gairebé tot el ca o , fin ...
Signes i símptomes de Parkinson

Signes i símptomes de Parkinson

El ímptome de la malaltia de Parkin on, com el tremolor, la rigide a i el moviment lent , normalment comencen de manera ubtil i, per tant, no empre e noten en la fa e mé inicial. No ob tant ...