Autora: Vivian Patrick
Data De La Creació: 14 Juny 2021
Data D’Actualització: 16 De Novembre 2024
Anonim
Inconsciència: primers auxilis - Medicament
Inconsciència: primers auxilis - Medicament

La inconsciència és quan una persona no pot respondre a les persones i les activitats. Els metges solen anomenar-ho coma o estar en estat de comat.

Es poden produir altres canvis en la consciència sense quedar inconscients. S’anomenen estat mental alterat o estat mental canviat. Inclouen confusió sobtada, desorientació o estupor.

La inconsciència o qualsevol altre canvi sobtat de l’estat mental s’ha de tractar com una emergència mèdica.

La inconsciència pot ser causada per gairebé qualsevol malaltia o lesió important. També pot ser causada per l’ús de substàncies (drogues) i alcohol. L’ofec a un objecte també pot provocar inconsciència.

La inconsciència breu (o desmais) sovint és el resultat de la deshidratació, el baix nivell de sucre en la sang o la pressió arterial baixa temporal. També pot ser causat per problemes greus del cor o del sistema nerviós. Un metge determinarà si la persona afectada necessita proves.

Altres causes de desmais són la tensió durant un moviment intestinal (síncope vasovagal), la tos molt forta o la respiració molt ràpida (hiperventilant).


La persona no respondrà (no respon a l’activitat, al tacte, al so ni a cap altra estimulació).

Els símptomes següents poden aparèixer després que una persona hagi estat inconscient:

  • Amnèsia per (sense recordar) esdeveniments anteriors, durant i fins i tot posteriors al període d’inconsciència
  • Confusió
  • Somnolència
  • Cefalea
  • Incapacitat per parlar o moure parts del cos (símptomes d’ictus)
  • Estupefacció
  • Pèrdua del control de l'intestí o de la bufeta (incontinència)
  • Batecs del cor ràpids (palpitacions)
  • Bats lents del cor
  • Stupor (confusió severa i debilitat)

Si la persona està inconscient per sufocar-se, els símptomes poden incloure:

  • Incapacitat de parlar
  • Dificultats per respirar
  • Respiració sorollosa o sons aguts mentre s’inhala
  • Tos feble i ineficaç
  • Color de pell blavosa

Dormir no és el mateix que estar inconscient. Una persona adormida respondrà a sorolls forts o agitacions suaus. Una persona inconscient no ho farà.


Si algú està despert però menys alerta de l’habitual, feu algunes preguntes senzilles, com ara:

  • Quin és el teu nom?
  • Quin dia és?
  • Quants anys tens?

Les respostes incorrectes o el fet de no poder respondre a la pregunta suggereixen un canvi d’estat mental.

Si una persona està inconscient o té un canvi d’estat mental, seguiu aquests passos de primers auxilis:

  1. Trucar o dir-li a algú que ho faci truca al 911.
  2. Comproveu les vies respiratòries, la respiració i el pols de la persona amb freqüència. Si cal, comenceu la RCP.
  3. Si la persona respira i està ajaguda d’esquena i no creu que hi hagi cap lesió a la columna vertebral, faci rodar la persona cap amunt cap al seu costat. Doble la cama superior de manera que tant el maluc com el genoll estiguin en angle recte. Inclineu suaument el cap cap enrere per mantenir la via aèria oberta. Si la respiració o el pols s’aturen en qualsevol moment, feu rodar la persona sobre l’esquena i comenceu la RCP.
  4. Si creieu que hi ha una lesió a la columna vertebral, deixeu la persona on la vau trobar (sempre que la respiració continuï). Si la persona vomita, gira tot el cos alhora al seu costat. Suporteu el coll i l’esquena per mantenir el cap i el cos en la mateixa posició mentre rodeu.
  5. Mantingueu la persona calenta fins que arribi ajuda mèdica.
  6. Si veieu que una persona es desmai, intenteu evitar una caiguda. Deixa la persona plana a terra i aixeca els peus uns 30 centímetres.
  7. Si és probable que el desmai es degui a un nivell baix de sucre en la sang, doneu a la persona quelcom dolç per menjar o beure només quan tingui consciència.

Si la persona està inconscient per sufocar-se:


  • Comenceu la RCP. Les compressions toràciques poden ajudar a desallotjar l'objecte.
  • Si veieu que hi ha alguna cosa que bloqueja la via aèria i està fluixa, intenteu eliminar-la. Si l’objecte s’allotja a la gola de la persona, NO intenteu agafar-lo. Això pot empènyer l'objecte més cap a la via aèria.
  • Continueu la RCP i continueu comprovant si l'objecte es descarta fins que arribi ajuda mèdica.
  • NO doneu a cap persona inconscient cap menjar ni beguda.
  • NO deixeu la persona sola.
  • NO col·loqueu un coixí sota el cap d’una persona inconscient.
  • NO colpejar la cara d’una persona inconscient ni esquitxar-li aigua per intentar revifar-la.

Truqueu al 911 si la persona està inconscient i:

  • No torna a la consciència ràpidament (en un minut)
  • Ha caigut o ha resultat ferit, especialment si sagnen
  • Té diabetis
  • Té convulsions
  • Ha perdut el control de l'intestí o de la bufeta
  • No respira
  • Està embarassada
  • Té més de 50 anys

Truqueu al 911 si la persona recupera la consciència, però:

  • Sent dolor, pressió o molèsties al pit, o té batecs del cor o irregulars
  • No pot parlar, té problemes de visió o no pot moure els braços i les cames

Per evitar la inconsciència o el desmai:

  • Eviteu situacions en què el nivell de sucre en sang disminueixi massa.
  • Eviteu parar massa temps en un lloc sense moure’s, sobretot si sou propens a desmaiar-vos.
  • Obteniu prou líquid, sobretot en èpoques càlides.
  • Si sentiu que està a punt de desmaiar-se, estireu-vos o seieu amb el cap inclinat cap endavant entre els genolls.

Si teniu algun trastorn mèdic, com ara la diabetis, porteu sempre un collaret o polsera d’alerta mèdica.

Pèrdua de consciència - primers auxilis; Coma - primers auxilis; Canvi d’estat mental; Estat mental alterat; Síncope - primers auxilis; Lleuger - primers auxilis

  • Comissió cerebral en adults - alta
  • Comissió cerebral en adults: què demanar al seu metge?
  • Comissió cerebral en nens - alta
  • Comissió cerebral en nens: què preguntar al seu metge?
  • Prevenció de lesions al cap en nens
  • Posició de recuperació - sèrie

Creu Roja Americana. Manual del participant de primers auxilis / RCP / DEA. 2a ed. Dallas, TX: Creu Roja Americana; 2016.

Crocco TJ, Meurer WJ. Ictus. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 91.

De Lorenzo RA. Síncope. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 12.

Kleinman ME, Brennan EE, Goldberger ZD, et al. Part 5: suport vital bàsic per a adults i qualitat de reanimació cardiopulmonar: actualització de les directrius de l’American Heart Association 2015 per a la reanimació cardiopulmonar i l’atenció cardiovascular d’emergència. Circulació. 2015; 132 (18 Suppl 2): ​​S414-S435. PMID: 26472993 www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26472993.

Lei C, Smith C. Consciència depressa i coma. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap13.

Publicacions Populars

Quant triga l’alcoholisme?

Quant triga l’alcoholisme?

E pot orprendre amb la rapidea amb què l’alcohol comença a tenir efecte. egon l'Intitut Nacional obre Abú d'Alcohol i Alcoholime, l'alcohol entra al torrent anguini tan avia...
La depressió et pot matar?

La depressió et pot matar?

Tothom té die bon i dolent. Però hi ha qui té mé die dolent que bon.La depreió é una condició de alut mental extremadament greu que pot arribar a er mortal i no e tr...