Valvulopaties
Content
- Malaltia de la vàlvula aòrtica
- Malaltia de la vàlvula mitral
- Malaltia de la vàlvula pulmonar
- Vàlvula tricúspide
- Enllaç útil:
Les valvulopaties són malalties que arriben a les vàlvules cardíaques i fan que no funcionin correctament.
Les 4 vàlvules del cor són: les vàlvules tricúspide, mitral, pulmonar i aòrtica, que s’obren i es tanquen sempre que el cor batega, cosa que permet circular la sang. Quan es lesionen aquestes vàlvules, poden sorgir dos tipus de problemes:
- Estenosi: quan la vàlvula no s’obre correctament, evitant el pas de sang;
- Insuficiència: quan la vàlvula no es tanca correctament, provocant reflux de sang.
Pot causar febre reumàticamalaltia de la vàlvula reumàtica,que es pot produir a causa de defectes congènits a les vàlvules cardíaques, canvis relacionats amb l'edat, endocarditis o lupus.
Vostè símptomes de valvulopaties són la presència de remors cardíacs, fatiga, dificultat per respirar, dolor al pit o inflor. Moltes persones tenen malalties de les vàlvules cardíaques, però no presenten símptomes ni tenen problemes cardíacs.No obstant això, en altres persones, la valvulopatia pot empitjorar lentament al llarg de la vida, causant greus problemes cardíacs com insuficiència cardíaca, ictus, coàguls de sang o mort sobtada per aturada cardiorespiratòria.
L’objectiu del tractament de les valvulopaties és reduir l’evolució de la insuficiència cardíaca i prevenir complicacions. El cardiòleg és l’especialista indicat per diagnosticar i indicar el millor tractament per a la persona amb valvulopatia.
Malaltia de la vàlvula aòrtica
La malaltia de la vàlvula aòrtica és una lesió de la vàlvula aòrtica, situada al costat esquerre del cor, que permet passar la sang entre el ventricle esquerre i l’artèria aòrtica. Els símptomes de la malaltia empitjoren amb el pas del temps i, en els primers estadis, pot haver-hi palpitacions i falta d’aire, mentre que en els estadis més avançats poden aparèixer insuficiència cardíaca, dificultat respiratòria, pèrdua de consciència, angina de pit i nàusees.
El tractament consisteix en repòs, menjar sense sal i ús de diürètics, digitals i antiarrítmics. En els casos més greus, pot ser necessària una cirurgia per substituir la vàlvula aòrtica.
Malaltia de la vàlvula mitral
La malaltia de la vàlvula mitral és la més freqüent i sorgeix a causa de lesions a la vàlvula mitral, situada entre el ventricle i l’aurícula esquerra del cor. Els símptomes més freqüents d’aquesta malaltia poden ser la falta d’alè, la tos, la fatiga, les nàusees, les palpitacions i la inflamació dels peus i les cames.
Alguns medicaments com diürètics, anticoagulants, antibiòtics i antiarítmics estan indicats per al tractament de la malaltia, ja que regulen la freqüència cardíaca i la funció. La reparació de la vàlvula danyada mitjançant cateterisme cardíac i la substitució quirúrgica de la vàlvula per una pròtesi es pot utilitzar com a tractament en els casos més greus.
Malaltia de la vàlvula pulmonar
La malaltia de la vàlvula pulmonar sorgeix a causa de lesions a la vàlvula pulmonar que es troba al costat dret del cor i que permet que la sang passi del cor al pulmó. Aquesta malaltia és menys freqüent i sol ser deguda a defectes congènits al cor.
Els símptomes de la malaltia només apareixen en fases avançades i poden ser inflor de les cames, fatiga muscular, falta d’aire i episodis d’insuficiència cardíaca. El tractament sempre consisteix en una cirurgia per tractar la lesió o substituir la vàlvula.
Vàlvula tricúspide
La valvulopatia tricúspide es produeix a la vàlvula tricúspide situada entre el ventricle i l’aurícula dreta que permet passar la sang entre aquestes dues localitzacions del cor. La malaltia de la vàlvula tricúspide sol sorgir a causa d’infeccions com la febre reumàtica o l’endocarditis i la hipertensió arterial pulmonar.
Els símptomes més freqüents d’aquesta malaltia són l’augment de pes, la inflamació de les cames, el mal de panxa, el cansament i, en casos més avançats, la falta d’aire, les palpitacions i l’angina de pit. El seu tractament consisteix en l’ús de medicaments diürètics, antibiòtics i, en casos greus, pot ser necessària una cirurgia per reparar o substituir la vàlvula.
Enllaç útil:
Febre reumàtica