Tamponament cardíac: què és, causes i tractament

Content
El tamponament cardíac és una emergència mèdica en què hi ha una acumulació de líquid entre les dues membranes del pericardi, que són responsables del revestiment del cor, que provoca dificultats per respirar, disminució de la pressió arterial i augment de la freqüència cardíaca, per exemple.
Com a conseqüència de l’acumulació de líquids, el cor no pot bombar prou sang als òrgans i teixits, cosa que pot provocar xoc i mort si no es tracta a temps.

Causes del tamponament cardíac
El tamponament cardíac pot ocórrer en diverses situacions que poden provocar l’acumulació de líquid a l’espai pericàrdic. Les principals causes són:
- Traumatismes al pit per accidents de trànsit;
- Antecedents de càncer, especialment de pulmons i cor;
- Hipotiroïdisme, que es caracteritza per una disminució de la producció d’hormones per part de la tiroide;
- Pericarditis, que és una malaltia del cor que resulta d’infeccions bacterianes o víriques;
- Antecedents d’insuficiència renal;
- Infart recent;
- Lupus eritematós sistèmic;
- Tractament de radioteràpia;
- Urèmia, que correspon a l'elevació de la urea a la sang;
- Cirurgia cardíaca recent que causa danys al pericardi.
Les causes del taponament s’han d’identificar i tractar ràpidament per evitar complicacions cardíaques.
Com es fa el diagnòstic
El diagnòstic de taponament cardíac el realitza el cardiòleg mitjançant raigs X de tòrax, ressonància magnètica, electrocardiograma i ecocardiograma transtoràcic, que és un examen que permet verificar, en temps real, les característiques del cor, com ara la mida, el gruix muscular i la funció cardíaca, per exemple. Comprendre què és i com es fa l’ecocardiograma.
És important subratllar que tan aviat com apareguin els símptomes de tamponament cardíac, s’ha de fer un ecocardiograma el més aviat possible, ja que és l’examen escollit per confirmar el diagnòstic en aquests casos.

Principals símptomes
Els principals símptomes indicatius del taponament cardíac són:
- Reducció de la pressió arterial;
- Augment de la freqüència respiratòria i cardíaca;
- Pols paradoxal, en què el pols desapareix o disminueix durant la inspiració;
- Dilatació de les venes del coll;
- Dolor de pit;
- Caure en el nivell de consciència;
- Peus i mans fredes i morades;
- Falta de gana;
- Dificultat per empassar:
- Tos;
- Dificultats per respirar.
Si es perceben els símptomes del tamponament cardíac i s’associen a símptomes d’insuficiència renal aguda, per exemple, es recomana anar immediatament a urgències o a l’hospital més proper per fer proves i, en cas de confirmació del tamponament cardíac, iniciar el tractament.
Com és el tractament
El tractament del tamponament cardíac s’ha de fer tan aviat com sigui possible substituint el volum sanguini i recolzant el cap, que hauria d’estar lleugerament elevat. A més, pot ser necessari utilitzar analgèsics, com la morfina, i diürètics, com la furosemida, per exemple, per estabilitzar l’estat del pacient fins que es pugui eliminar el líquid mitjançant cirurgia. També s’administra oxigen per reduir la càrrega del cor, reduint la necessitat de sang per part dels òrgans.
La pericardiocentesi és un tipus de procediment quirúrgic que té com a objectiu eliminar l’excés de líquid del cor, tot i que es considera un procediment temporal, però suficient per alleujar els símptomes i salvar la vida del pacient. El tractament definitiu s’anomena Finestra pericàrdica, en la qual el líquid pericàrdic es drena a la cavitat pleural que envolta els pulmons.