Símptomes de la candidiasi genital, de la gola, de la pell i de l’intestí
Content
- 1. Candidiasi genital femenina o masculina
- 2. Candidiasi a la pell
- 3. Candidiasi a la boca i la gola
- 4. Candidiasi intestinal
- Com curar la candidiasi
- Què pot causar
Els símptomes més freqüents de la candidiasi són picor intensa i enrogiment a la zona genital. No obstant això, la candidiasi també es pot desenvolupar en altres parts del cos, com ara a la boca, la pell, els intestins i, més rarament, a la sang i, per tant, els símptomes varien segons la regió afectada.
El tractament per curar aquesta malaltia pot trigar fins a 3 setmanes i normalment es fa amb antifúngics, que es poden utilitzar per exemple en pastilles, locions o ungüents.
1. Candidiasi genital femenina o masculina
En la majoria dels casos, la candidiasi no es transmet per contacte íntim, sovint apareix quan el sistema immunitari és feble, durant l’embaràs a causa d’un canvi del pH vaginal o quan es prenen antibiòtics o corticosteroides, que es poden produir tant en homes com en dones.
Si sospiteu que podeu tenir candidiasi genital, seleccioneu els símptomes i comproveu:
- 1. Pruïja intensa a la regió genital
- 2. Envermelliment i inflor a la zona genital
- 3. Plaques blanquinoses a la vagina o al cap del penis
- 4. Descàrrega blanquinosa i grumollosa, similar a la llet tallada
- 5. Dolor o ardor en orinar
- 6. Malestar o dolor durant el contacte íntim
En els homes, la candidiasi no sempre presenta símptomes i, per tant, quan una dona té candidiasi, és possible que l’home també en tingui. Per tant, es recomana que tots dos feu el tractament.
Vegeu detalladament com es fa el tractament per curar la candidiasi genital.
2. Candidiasi a la pell
La infecció de la pell causada per la part inferior Càndida, sol afectar les zones de plisat del cos, com l’engonal, darrere del genoll, el coll, el pit o el melic i provoca enrogiment de la pell, picor i ardor.
A més, també pot afectar les ungles del peu o de la mà, anomenades onicomicosis, causant dolor, deformacions i augment del gruix de l’ungla, i l’ungla es pot tornar blanca o groga. Esbrineu quin és el tractament per curar la tinya.
3. Candidiasi a la boca i la gola
La candidiasi a la boca es pot manifestar a través d’un tord o embocadura que pot afectar la llengua, la part interna de les galtes i, de vegades, el sostre de la boca, provocant símptomes com dolor, dificultat per menjar, plaques blanques i esquerdes a la boca.
En alguns casos, aquest tipus de candidiasi també pot aparèixer a la gola, amb plaques blanquinoses i aftes, que normalment no causen dolor però poden causar lleus molèsties a l’empassar. Si teniu algun d’aquests símptomes, vegeu com es fa el tractament de la candidiasi oral.
4. Candidiasi intestinal
Aquest tipus de candidiasi és més freqüent en persones amb un sistema immunitari debilitat, com en el cas del càncer o la sida, i es caracteritza per l’aparició de símptomes com cansament excessiu, diarrea, presència de petites plaques blanques a les femtes i excés gas.
Com que hi ha molts altres problemes intestinals que poden provocar aquest tipus de signes i símptomes, és aconsellable acudir al metge de capçalera per fer-li una prova de femta i, si cal, fer una colonoscòpia per identificar la causa del problema i iniciar el tractament.
Com curar la candidiasi
El tractament varia segons la regió afectada, però sempre és necessari utilitzar remeis antifúngics, indicats pel metge, que es poden utilitzar en comprimits, ungüent, loció o solució oral.
La taula següent indica les principals opcions de tractament:
Tipus | Els remeis més habituals | Tractament natural |
Candidiasi a la boca o a la gola | Ús oral: Fluconazol (Zoltec, Zelix), itraconazol (Sporanox, Itraspor) Ús tòpic / oral: Solucions amb nistatina (microstatina) o gel amb miconazol (gel oral Daktarin) | Renteu-vos les dents almenys 2 vegades al dia i eviteu fumar, menjar ensucrats o alcohòlics |
Candidiasi genital femenina o masculina | Ús oral: Fluconazol (Zoltec, Zelix), itraconazol (Sporanox, Itraspor) Ús tòpic: Ungüent vaginal o comprimits, com ara clotrimazol (Gino-Canesten), isoconazol (Gyno-Icaden) o fenticonazol (Fentizol) | Eviteu el contacte íntim durant 2 setmanes, utilitzeu roba interior de cotó i eviteu absorbents durant més de 3 hores |
Candidiasi a la pell o a les ungles | Ús oral:Terbinafina (Funtyl, Zior), itraconazol (Sporanox, Itraspor) o fluconazol (Zoltec, Zelix) Ús tòpic: Ungüents o cremes amb clotrimazol (Canesten, Clotrimix) o miconazol (Vodol) per a peus i esmalt amb amorolfina (Loceryl) per a ungles | Eviteu la humitat, assequeu-vos bé les mans i els peus, utilitzeu guants de goma, no camineu sense sabates, canvieu els mitjons diàriament |
Candidiasi intestinal | Ús oral: Amfotericina B (Unianf) | Eviteu els aliments grassos i ensucrats, a més d’augmentar el consum de iogurt amb bífid actiu i lactobacil. |
Quan aquest fong afecta la sang, la bufeta o els ronyons, per exemple, el tractament s’ha de fer a l’hospital, ja que és necessari prendre medicaments per la vena durant uns 14 dies i pot ser necessària l’hospitalització. Vegeu més remeis que poden ajudar a tractar la candidiasi.
A més, durant el tractament s’ha d’evitar el consum d’aliments dolços i rics en hidrats de carboni, ja que augmenten les possibilitats d’aparició d’aliments Càndida, hauríeu de preferir aliments que facin que la vostra sang sigui més alcalina. Vegeu què heu de menjar al següent vídeo:
Què pot causar
Un dels factors que augmenta el risc de desenvolupar candidiasi és, per exemple, la humitat i els ambients càlids. A més, altres factors que poden contribuir al seu desenvolupament inclouen:
- Ús prolongat de medicaments, com ara antibiòtics, corticoides o quimioteràpia;
- Diarrea crònica, restrenyiment o estrès;
- Ús de calces sintètiques o absorbents durant més de 3 hores;
- Ús de tovalloles de bany d’altres persones;
- Tenir contacte íntim sense protecció.
La malaltia és més freqüent quan el sistema immunitari és feble, com en casos de sida, càncer, diabetis descompensada o quan es produeixen canvis hormonals, com per exemple durant l’embaràs o la menstruació.