Síndrome hepatorenal: què és, causes i tractament
Content
La síndrome hepatorenal és una complicació greu que sol manifestar-se en persones amb malaltia hepàtica avançada, com la cirrosi o la insuficiència hepàtica, que també es caracteritza per una degradació de la funció renal, on es produeix una forta vasoconstricció, que es tradueix en una reducció marcada de la taxa glomerular filtració i, en conseqüència, a insuficiència renal aguda. D’altra banda, es produeix una vasodilatació extra-renal que provoca hipotensió sistèmica.
La síndrome hepatorenal és una afecció generalment mortal, tret que es faci un trasplantament hepàtic, que és el tractament que s’elabora per a aquesta afecció.
Tipus de síndrome hepatorrenal
Es poden produir dos tipus de síndrome hepatorrenal. El tipus 1, que s’associa amb una insuficiència renal ràpida i l’excés de producció de creatinina, i el tipus 2, que s’associa amb una insuficiència renal més lenta, que s’acompanya de símptomes més subtils.
Possibles causes
La síndrome hepatorenal sol ser causada per cirrosi hepàtica, el risc de la qual pot augmentar si s’ingereixen begudes alcohòliques, es produeixen infeccions renals, si la persona té pressió arterial inestable o si utilitza diürètics.
A més de la cirrosi, altres malalties associades a insuficiència hepàtica crònica i greu amb hipertensió portal, com l’hepatitis alcohòlica i la insuficiència hepàtica aguda, també poden donar lloc a la síndrome hepatorrenal. Apreneu a identificar la cirrosi hepàtica i com es diagnostica la malaltia.
Aquests trastorns hepàtics condueixen a una forta vasoconstricció als ronyons, que es tradueix en una reducció marcada de la taxa de filtració glomerular i la conseqüent insuficiència renal aguda.
Quins símptomes
Els símptomes més freqüents que poden ser causats per la síndrome hepatorrenal són icterícia, reducció del flux d’orina, orina enfosquida, inflor abdominal, confusió, deliri, nàusees i vòmits, demència i augment de pes.
Com es fa el tractament
El trasplantament hepàtic és el tractament preferit per a la síndrome hepatorrenal, que permet recuperar els ronyons. Tot i així, pot ser necessària la diàlisi per estabilitzar el pacient. Esbrineu com es fa l’hemodiàlisi i quins són els riscos d’aquest tractament.
El metge també pot prescriure vasoconstrictors, que contribueixen a disminuir l’activitat endògena dels vasoconstrictors, augmentant el flux sanguini renal efectiu. A més, també s’utilitzen per corregir la pressió arterial, que generalment és baixa després de la diàlisi. Els més utilitzats són els anàlegs de la vasopressina, com la terlipressina, per exemple, i els alfa-adrenèrgics, com l’adrenalina i la midodrina.