Tractament de la capsulitis adhesiva: medicaments, fisioteràpia (i altres)
Content
El tractament de la capsulitis adhesiva o síndrome de l’espatlla congelada es pot fer amb fisioteràpia, analgèsics i pot trigar de 8 a 12 mesos en tractaments, però també és possible que es produeixi una reducció completa de la malaltia uns 2 anys després de l’aparició de símptomes., fins i tot sense cap tipus de tractament.
El metge pot indicar l’ús d’analgèsics, antiinflamatoris, corticosteroides o infiltració d’esteroides per alleujar el dolor, però també s’indica la fisioteràpia i quan no hi ha millores en l’estat, pot indicar-se la cirurgia.
La capsulitis adhesiva és una inflamació de l’articulació de l’espatlla que causa dolor i dificultats greus per moure el braç, com si l’espatlla estigués realment congelada. El metge el diagnostica després de l’anàlisi de proves d’imatge, com ara raigs X, ecografia i artrografia, que són essencials per avaluar la mobilitat de l’espatlla.
El tractament es pot fer amb:
1. Medicaments
El metge pot receptar analgèsics, antiinflamatoris no esteroïdals i corticoides en forma de pastilles per alleujar el dolor, en la fase més aguda de la malaltia. La infiltració de corticoides directament a l’articulació també és una opció per alleujar el dolor i perquè es realitza, amb criteris mitjans, o cada 4-6 mesos, però cap d’aquests medicaments exclou la necessitat de teràpia física, ja que és complementària.
2. Fisioteràpia
Sempre es recomana la fisioteràpia perquè ajuda a combatre el dolor i a recuperar els moviments de les espatlles. En equips de fisioteràpia per alleujar el dolor i compreses calentes es poden utilitzar per facilitar el moviment d’aquesta articulació. Es poden utilitzar diverses tècniques manuals, a més d’exercicis d’estirament (dins del límit de dolor) i posteriorment s’han de realitzar exercicis d’enfortiment muscular.
El temps de recuperació varia d’una persona a una altra, però sol durar d’uns mesos a un any, amb una millora progressiva dels símptomes. Tot i que pot no haver-hi una millora significativa en el rang de moviment amb el braç afectat, en les primeres sessions és possible no desenvolupar contractures musculars al múscul trapezi que puguin causar encara més dolor i molèsties.
Hi ha tècniques específiques que poden ajudar a trencar adhesions i afavorir l’amplitud, però no es recomana que el pacient intenti forçar massa l’articulació per moure el braç, ja que això pot generar un trauma menor, que a més d’agreujar el dolor, sí no aportar cap dolor. A casa, només s’han de realitzar els exercicis recomanats pel fisioterapeuta, que poden incloure l’ús d’equips petits, com ara una bola, un pal (mànec d’escombra) i bandes elàstiques (terabanda).
Les bosses d’aigua calenta són útils per posar-se abans de fer estiraments perquè relaxen els músculs i faciliten l’estirament muscular, però les bosses amb gel triturat estan indicades per al final de cada sessió perquè disminueixen el dolor. Alguns trams que poden ajudar són:
Aquests exercicis s’han de realitzar de 3 a 5 vegades al dia, amb una durada de 30 segons a 1 minut cadascun, però el fisioterapeuta pot indicar-ne d’altres segons les necessitats de cada persona.
Vegeu alguns exercicis senzills que ajuden a alleujar el dolor a l’espatlla a: Exercicis de propiocepció per a la recuperació de l’espatlla.
3. Bloc nerviós suprascapular
El metge pot realitzar un bloc nerviós suprascapular, al despatx o a l’hospital, que aporta un gran alleujament del dolor, sent una opció quan els medicaments no tenen cap efecte i dificulten la fisioteràpia. Aquest nervi es pot bloquejar, perquè s’encarrega d’aportar el 70% de les sensacions de l’espatlla i, quan es bloqueja, es produeix una gran millora del dolor.
4.Hidrodilatació
Una altra alternativa que el metge pot indicar és la distensió de l’espatlla amb una injecció d’aire o fluid (solució salina + corticosteroide) sota anestèsia local que ajuda a allargar la càpsula de l’articulació de l’espatlla, cosa que afavoreix l’alleujament del dolor i facilita el moviment de l’espatlla
5. Cirurgia
La cirurgia és l’última opció de tractament, quan no hi ha signes de millora amb un tractament conservador, que es fa amb medicaments i fisioteràpia. El metge ortopèdic pot realitzar una artroscòpia o una manipulació tancada que pot retornar la mobilitat de l’espatlla. Després de la cirurgia, la persona ha de tornar a la fisioteràpia per accelerar la curació i continuar amb exercicis d’estirament per a la recuperació completa.