Síndrome de Hanhart
Content
- Imatges de la síndrome de Hanhart
- Símptomes de la síndrome de Hanhart
- Tractament de la síndrome de Hanhart
La síndrome de Hanhart és una malaltia molt rara que es caracteritza per l’absència total o parcial dels braços, les cames o els dits, i aquesta afecció es pot produir al mateix temps a la llengua.
A causes de la síndrome de Hanhart són genètics, tot i que no s’expliquen els factors que condueixen a l’aparició d’aquestes alteracions en els gens de l’individu.
EL La síndrome de Hanhart no té curaperò, la cirurgia plàstica pot ajudar a corregir els defectes de les extremitats.
Imatges de la síndrome de Hanhart
Símptomes de la síndrome de Hanhart
Els principals símptomes de la síndrome de Hanhart poden ser:
- Absència parcial o completa de dits o dits dels peus;
- Braços i cames deformats, parcial o totalment absents;
- Llengua petita o deformada;
- Boca petita;
- Mandíbula petita;
- Mentó retret;
- Ungles primes i deformades;
- Paràlisi facial;
- Dificultat per empassar;
- Cap descens dels testicles;
- Retard mental.
En general, el desenvolupament del nen es considera normal i els individus amb aquesta malaltia tenen un desenvolupament intel·lectual normal, podent viure una vida normal, dins de les seves limitacions físiques.
EL diagnòstic de la síndrome de Hanhart generalment es fa durant l'embaràs, mitjançant ecografia i avaluant els signes i símptomes que presenta el nadó.
Tractament de la síndrome de Hanhart
El tractament de la síndrome de Hanhart té com a objectiu corregir els defectes presents en l’infant i millorar la seva qualitat de vida. Sol implicar la participació d’un grup d’especialistes, des de pediatres, cirurgians plàstics, ortopedistes i fisioterapeutes per avaluar el cas de cada nen afectat per aquesta síndrome.
Els problemes relacionats amb defectes de la llengua o la boca es poden corregir mitjançant cirurgia, aplicació de pròtesis, fisioteràpia i logopèdia per millorar la masticació, la deglució i la parla.
Per tractar defectes en braços i cames, es poden utilitzar braços, cames o mans protètiques per ajudar el nen a moure’s, moure els braços, escriure o agafar alguna cosa. La fisioteràpia per ajudar els nens a guanyar mobilitat motora és molt important.
El suport familiar i psicològic és important per al desenvolupament del nen.