Com identificar i tractar la síndrome de Caroli
Content
La síndrome de Caroli és una malaltia rara i hereditària que afecta el fetge, que va rebre el seu nom perquè va ser el metge francès Jacques Caroli qui la va descobrir el 1958. És una malaltia caracteritzada per la dilatació dels canals que porten la bilis, causant dolor a causa de inflamació d'aquests mateixos canals. Pot produir quists i infeccions, a més d’estar associat a una fibrosi hepàtica congènita, que és una forma encara més greu de la malaltia.
Símptomes de la síndrome de Caroli
Aquesta síndrome pot romandre sense manifestar cap símptoma durant més de 20 anys, però quan comencen a aparèixer poden ser:
- Dolor al costat dret de l’abdomen;
- Febre;
- Cremades generalitzades;
- Creixement hepàtic;
- Pell i ulls grocs.
La malaltia es pot manifestar en qualsevol moment de la vida i pot afectar diversos membres de la família, però hereta recessivament, cosa que significa que tant el pare com la mare han de portar el gen alterat perquè el nen neixi amb aquesta síndrome, motiu pel qual és molt rar.
El diagnòstic es pot fer mitjançant proves que mostren dilatacions saculars de les vies biliars intrahepàtiques, com ara l’ecografia abdominal, la tomografia computada, la colangiopancreatografia endoscòpica retrògrada i la colangiografia transcopània percutània.
Tractament de la síndrome de Caroli
El tractament consisteix en la presa d’antibiòtics, la cirurgia per eliminar els quists si la malaltia afecta només un lòbul del fetge i, en alguns casos, pot ser necessari un trasplantament hepàtic. Normalment, una persona ha de ser seguida pels metges de per vida després del diagnòstic.
Per millorar la qualitat de vida de la persona, es recomana que el segueixi un nutricionista per tal d’adaptar la dieta, evitant el consum d’aliments que requereixen molta energia del fetge, rics en toxines i rics en greixos.