Símptomes i tractament de la lesió del menisc
Content
- Símptomes de lesió al menisc
- Principals causes
- Com ha de ser el tractament
- 1. Remeis
- 2. Menjar
- 3. Cirurgia
- Signes de millora i empitjorament
Entre els símptomes de la lesió del menisc hi ha el dolor al genoll en caminar, pujar i baixar escales. El dolor es troba a la part davantera del genoll i pot arribar a la part més lateral si la lesió és del menisc lateral o a la part interna del genoll si es tracta d’una lesió del menisc medial.
El tractament per a la recuperació del menisc es pot fer mitjançant cirurgia ortopèdica seguida de fisioteràpia. Al començament del tractament fisioterapèutic, l’individu ha de descansar, evitant moure la cama, col·locant gel per reduir el dolor. Al cap d’uns dies es pot caminar amb l’ajuda d’unes muletes i una tirantera. A poc a poc, amb el treball de la fisioteràpia, la persona podrà tornar a la seva vida quotidiana amb normalitat.
El menisc és una estructura de cartílag present al genoll que serveix per protegir els genolls quan hi ha un impacte o un cop directament al genoll o a la cama, per exemple. Aquest cartílag és molt propens a lesions en esportistes, persones amb sobrepès, amb artritis, artrosi o un altre problema que afecta les articulacions del genoll.
Símptomes de lesió al menisc
El principal símptoma d’una lesió al menisc és el dolor a la part frontal i / o lateral del genoll, que empitjora o dificulta la pujada i la baixada d’escales. El dolor es localitza i pot empitjorar a mesura que passen els dies i també pot dificultar la marxa. A més, hi ha inflor de la regió adolorida.
Per tant, en presència d’aquests símptomes, és important consultar l’ortopedista per fer-li una radiografia o una ressonància magnètica per confirmar el diagnòstic.
Principals causes
Les lesions de menisc solen derivar-se d’un fort cop al genoll, com en molts tipus d’esports, com ara futbol, bàsquet o tennis. No obstant això, hi ha algunes situacions del dia a dia que també poden danyar el menisc, com ara:
- Gireu el cos molt ràpidament sobre una cama;
- Fer okupes molt profundes;
- Llevant molt de pes amb les cames;
- Mantingueu el peu mentre camineu.
Amb l’edat, el cartílag del menisc s’afebleix a causa de l’ús constant i la disminució de la circulació sanguínia cap al lloc, cosa que pot causar lesions més fàcils després dels 65 anys, fins i tot quan es puja o baixa escales, per exemple.
En general, la ruptura del menisc lateral s’associa amb la ruptura del lligament creuat anterior, mentre que la ruptura del menisc medial s’associa amb la formació d’un quist de Baker. La lesió al menisc lateral és més freqüent en moviments bruscos com en un partit de futbol, mentre que en el menisc medial la lesió es forma per moviments repetitius i la lesió comença a la part posterior del menisc i es pot curar espontàniament, sense tractament específic.
Com ha de ser el tractament
El tractament d’una lesió al menisc es pot fer amb fisioteràpia o cirurgia, en els casos més greus, quan és necessari operar-se per cosir o tallar la part afectada del menisc, probablement després de la cirurgia el metge deixarà la cama immobilitzat amb una fèrula i indicarà l’ús de crosses i aquesta immobilització s’ha de mantenir durant tot el dia i la nit, eliminant-se només al bany i en fisioteràpia. Esbrineu què es pot fer en teràpia física i exercicis per a la lesió del menisc.
Després d’uns 2 mesos de tractament, s’ha de comprovar la necessitat de la persona i si encara hi ha dolor local o un moviment limitat per ajustar el tractament. Quan la persona deixa de sentir dolor, però no pot doblegar el genoll completament, els exercicis haurien de tenir aquest objectiu. Un bon exercici és fer genolls, augmentant el grau de flexió del genoll, l’objectiu pot ser intentar posar-se a la gatzoneta tant com sigui possible, fins que pugui seure als talons.
1. Remeis
Els medicaments només s’han d’utilitzar després d’un consell mèdic i es recomana especialment després de la cirurgia. Els primers dies després de l’operació, el metge pot recomanar l’ús de paracetamol o ibuprofèn per alleujar el dolor.
Ungüents com Cataflan i Voltaren poden ajudar a controlar el dolor, però no s’han d’aplicar fins que la ferida no estigui completament curada. Una bona manera d’alleujar naturalment el dolor i la inflamació del genoll és aplicar una compresa freda a la zona mentre descansa amb les cames elevades.
2. Menjar
Durant la fase de recuperació s’ha d’evitar consumir aliments rics en sucre i augmentar el consum d’aliments rics en proteïnes per facilitar la regeneració de teixits. També es recomana beure molta aigua per mantenir el cos correctament hidratat, cosa que també és important per mantenir la lubricació dels genolls. Cal evitar menjar ràpid, refrescos i fregits per evitar el sobrepès, cosa que pot perjudicar la recuperació d’aquesta articulació. Vegeu exemples d’aliments curatius.
3. Cirurgia
En les ruptures del menisc lateral, l’ortopedista pot indicar que s’ha de realitzar aviat una cirurgia per eliminar la part afectada. No obstant això, quan hi ha una lesió al menisc medial, si és longitudinal i de mida petita, el metge pot optar per indicar una teràpia física per veure si es pot curar la llàgrima.
Quan el menisc es trenca a les seves vores o quan hi ha una lesió al mig del menisc, que es separa en dues parts, formant una mena de mànec de galleda, el metge també recomana immediatament una cirurgia per evitar que la lesió empitjori.
La cirurgia per reparar el menisc es fa generalment amb anestèsia local, amb artroscòpia, on el metge només fa 3 forats al genoll, per on entra l’equip necessari per cosir o treure la part trencada del menisc. El cirurgià pot triar entre aquestes formes de tractament:
- Cosir la part més externa del menisc, perquè està regat per la sang i, per tant, es pot regenerar a si mateix;
- Traieu la part afectada del menisc, mantenint la part sana per evitar que l’artrosi es formi aviat.
No cal romandre a l’hospital, però el temps de recuperació varia de 2 a 3 setmanes per al menisc medial i 2 mesos per al menisc lateral.
Signes de millora i empitjorament
Els signes de millora apareixen amb l’inici del tractament i quan la persona segueix totes les instruccions del metge i del fisioterapeuta, fent els descansos i els exercicis terapèutics necessaris.
Quan no es realitza el tractament, és possible que es produeixi un agreujament de la lesió i, en cas de ruptura del menisc i dolor, pot limitar la vida de la persona, sent necessari recórrer a analgèsics i antiinflamatoris i acostumar-se al dolor al llarg de la vida. Una lesió al menisc també pot provocar la formació d’artrosi precoç al genoll afectat.