Hepatitis fulminant: què és, símptomes, causes i tractament

Content
L’hepatitis fulminant, també coneguda com a insuficiència hepàtica fulminant o hepatitis aguda greu, correspon a una inflamació greu del fetge en persones que tenen un fetge normal o una malaltia hepàtica controlada en què el fetge ja no funciona, cosa que pot provocar la mort en pocs dies. .
Els símptomes de l’hepatitis fulminant són similars als d’altres hepatitis, però els símptomes d’aquest tipus d’hepatitis poden progressar ràpidament, amb orina constantment fosca, pell i ulls groguencs, febre baixa i malestar general. Aquests símptomes progressen ràpidament a causa de la afectació hepàtica progressiva.
És important que el diagnòstic i el tractament de l’hepatitis fulminant es facin tan aviat com sigui possible per controlar els símptomes i que no hi hagi cap pèrdua total de la funció hepàtica, cosa que requereix que la persona estigui hospitalitzada perquè es faci el tractament.

Símptomes de l’hepatitis fulminant
Els símptomes de l’hepatitis fulminant apareixen i evolucionen ràpidament a causa de la implicació constant del fetge, que pot deixar la persona molt feble en poques hores. Els principals signes i símptomes de l’hepatitis fulminant són:
- Orina fosca;
- Ulls i pell groguencs, una situació anomenada icterícia;
- Malestar general
- Febre baixa;
- Nàusees i vòmits;
- Dolor al costat dret de l’abdomen;
- Inflor abdominal;
- Insuficiència renal;
- Hemorràgies.
Quan la persona està molt compromesa, es desenvolupa una encefalopatia hepàtica, que es produeix quan la inflamació arriba al cervell, provocant canvis de comportament, trastorns del son, desorientació i fins i tot coma, sent indicatiu d’un estadi avançat de la malaltia.
Per al diagnòstic d’hepatitis fulminant, el metge ha d’observar el pacient i sol·licitar proves de laboratori i una biòpsia del teixit hepàtic que permeti detectar la gravetat de les lesions i, de vegades, les causes de la malaltia. Vegeu quines proves avaluen el fetge.
Principals causes
L’hepatitis fulminant sol produir-se en persones que tenen un fetge normal, però també pot passar en persones que tenen canvis hepàtics controlats, com en el cas de l’hepatitis A i B, per exemple. Així, en la majoria dels casos, l’hepatitis fulminant és conseqüència d’altres situacions, sent les principals:
- Malalties autoimmunes com la síndrome de Reye i la malaltia de Wilson;
- Ús de medicaments, més sovint com a resultat de l’automedicació;
- Consum de tes per excés de pèrdua de pes i sense guia;
- Manca d’oxigen als teixits hepàtics;
- Excés de greix al fetge durant l’embaràs.
Quan hi ha alguna d’aquestes situacions, el fetge de la persona es pot veure greument afectat, deixant de poder filtrar la sang per eliminar les impureses i emmagatzemar vitamines i minerals, cosa que provoca l’aparició de signes i símptomes d’hepatitis fulminant.
Quan el tractament no s’inicia ràpidament, el fetge deixa de convertir l’amoníac en urea i la malaltia progressa afectant el cervell, iniciant-se una afecció anomenada encefalopatia hepàtica, que pot ser seguida per un fracàs o fallida d’altres òrgans com els ronyons o els pulmons i un possible coma.
Com és el tractament
El tractament de l’hepatitis fulminant es fa a l’hospital i consisteix a utilitzar medicaments per desintoxicar el fetge. És important que la persona faci un dejuni durant un període i després rebi una dieta adequada i sense greixos. De vegades és necessària la diàlisi per purificar la sang.
Tot i això, això no sempre és suficient per curar l’hepatitis fulminant, ja que la inflamació hepàtica és sovint extensa i no hi ha possibilitats d’inversió. Per tant, es pot recomanar un trasplantament de fetge per poder aconseguir una cura. Comprendre com es fa el trasplantament de fetge.
Tanmateix, com que l’hepatitis fulminant és conseqüència d’altres canvis, és important que s’identifiqui i tracti la seva causa, evitant que es produeixin danys al fetge.