Guaçatonga: per a què serveix i com utilitzar-lo
Content
La guaçatonga és una planta medicinal, també coneguda com a herba de buggy, i s’utilitza àmpliament en la preparació de remeis homeopàtics i cremes a base d’herbes que s’utilitzen en el tractament de l’herpes labial i el tord, per exemple.
El nom científic de la guaçatonga ésCasearia sylvestris,es pot trobar en algunes botigues d'aliments naturals i costa entre R $ 4 i R $ 10,00.
Per a què serveix Guaçatonga
Guaçatonga és una planta medicinal que té principalment accions curatives, antisèptiques, immunostimulants i anti-úlceres, i es pot utilitzar per ajudar en el tractament de:
- Herpes de llavis;
- Tord;
- Micoses;
- Úlceres d'estómac;
- Reumatisme;
- Inflamacions;
- Picades de serps i insectes.
A més, Guaçatonga es pot utilitzar per ajudar a tractar hemorràgies, inflor a les cames, àcid úric elevat, tord, artritis, dolor toràcic, diarrea i èczema, per exemple, perquè també té una propietat depurativa, calmant, tònica, diürètica, estimulant , afrodisíac, anestesiant, antiespasmòdic, antihemorràgic i antipirètic, per exemple.
Com s'utilitza Guaçatonga
Les parts més utilitzades de Guaçatonga són les fulles, tiges i arrels, que es poden utilitzar per fer tes, cataplasmes i xarops:
- Te per a problemes digestius: Afegir 10 g de guaçatonga en 200 ml d’aigua bullent i beure 2 tasses durant tot el dia.
- Cataplasma per a l'èczema: Bullir 30 g de guaçatonga amb 10 g de fulles de consolada en 1 litre d’aigua, durant aproximadament 10 minuts. Aplicar en èczemes.
- Xarop de càncer: Tritureu les fulles de guacamonga amb alcohol i apliqueu la solució a les úlceres.
Contraindicacions i efectes secundaris
Guaçatonga no està relacionat amb efectes secundaris, ja que es considera una planta segura. Tot i això, és important que el seu ús sigui guiat pel metge o herbolari, ja que quan es consumeix en dosis elevades pot provocar vòmits o diarrea, per exemple.
No es recomana l’ús de Guaçatonga per a dones en fase de lactància o embarassades, perquè els estudis realitzats en rates femella van indicar que hi havia un canvi en la musculatura uterina d’aquestes rates. Malgrat això, la contraindicació de l’ús d’aquesta planta per part de les dones embarassades encara necessita més investigació.