Què és la motivació extrínseca i és efectiva?
Content
- Definició
- Exemples de motivació extrínseca
- És efectiu?
- Quins són alguns dels avantatges d’utilitzar la motivació extrínseca?
- Motivació extrínseca i criança
- Emportar
Definició
La motivació extrínseca és un comportament impulsat per recompenses. És un tipus de condicionament operant. El condicionament operatiu és una forma de modificació del comportament que utilitza recompenses o càstigs per augmentar o disminuir la probabilitat que es repeteixin conductes específiques.
En motivació extrínseca, les recompenses o altres incentius (com elogis, fama o diners) s’utilitzen com a motivació per a activitats específiques. A diferència de la motivació intrínseca, els factors externs impulsen aquesta forma de motivació.
Ser pagat per fer un treball és un exemple de motivació extrínseca. És possible que us agradi passar el dia fent una altra cosa que no sigui la feina, però us motiva que aneu a treballar perquè necessiteu un sou per pagar les factures. En aquest exemple, esteu motivats de manera extrínseca per la possibilitat de pagar les vostres despeses diàries. A canvi, treballa un nombre determinat d’hores a la setmana per rebre la paga.
La motivació extrínseca no sempre té una recompensa tangible. També es pot fer mitjançant recompenses abstractes, com elogis i fama.
En contraposició, la motivació intrínseca és quan forces internes com el creixement personal o el desig de triomfar alimenten el vostre impuls per completar una tasca. La motivació intrínseca normalment es considera un incentiu més potent per a comportaments que requereixen una execució a llarg termini.
Exemples de motivació extrínseca
La motivació extrínseca es pot utilitzar per motivar-vos a fer diverses coses diferents. Si hi ha una recompensa coneguda relacionada amb la tasca o el resultat, és possible que estigueu motivats de manera extrínseca per completar la tasca.
Entre els exemples de recompenses extrínseques externes es troben:
- competint en esports per a trofeus
- completar la feina per diners
- descomptes de fidelització del client
- comprar-ne una, aconseguir una venda gratuïta
- recompenses de volants freqüents
Entre els exemples de recompenses extrínseques psicològiques es troben:
- ajudar les persones a lloar els amics o la família
- treballant per atenció, positiu o negatiu
- fent tasques per a la fama pública o la fama
- fent tasques per evitar el judici
- realització de treballs per a les notes
És efectiu?
La motivació extrínseca pot ser més eficaç per a algunes persones que per a altres. Algunes situacions també poden ser més adequades per a aquesta forma de motivació. Per a algunes persones, els avantatges de les recompenses externes són suficients per motivar un treball continu d’alta qualitat. Per a d’altres, els beneficis basats en el valor són més motivadors.
La motivació extrínseca s’utilitza millor en circumstàncies en què la recompensa s’utilitza amb prou intensitat perquè no perdi el seu impacte. El valor de la recompensa pot disminuir si se li dóna massa la recompensa. A vegades es coneix com a efecte sobrejustificació.
L’efecte sobrejustificació es produeix quan una activitat que ja gaudeix es recompensa tan sovint que perds interès. En un estudi, els investigadors van estudiar la manera com els joves de 20 mesos responien a les recompenses materials en comparació amb la seva resposta a elogis socials o cap recompensa. Els investigadors van trobar que el grup que va rebre recompenses materials era menys probable que s'involucrés en el mateix comportament útil en el futur. Això suggereix que l'efecte de sobrejustificació pot començar a una edat primerenca.
Hi ha algunes evidències que una quantitat excessiva de recompenses extrínseques pot provocar una disminució de la motivació intrínseca. No tots els investigadors no estan d’acord, però. La idea es va explorar per primera vegada en un estudi publicat el 1973.
Durant l’estudi, alguns nens van ser recompensats per jugar amb bolígrafs. Aquesta va ser una activitat que ja van gaudir. Altres nens no van rebre la recompensa per aquesta activitat. Després de la recompensa continuada, el grup de recompenses ja no volia jugar amb els bolígrafs. Els participants que no van ser premiats van continuar gaudint amb els bolígrafs.
Una metaanàlisi del 1994 va trobar poques proves per donar suport a les conclusions de l'estudi de 1973. En canvi, van determinar que la motivació extrínseca no afectava el gaudi a llarg termini de les activitats. Tanmateix, una metaanàlisi de seguiment publicada el 2001 va trobar evidències que recolzaven la teoria original des de 1973.
Finalment, una metaanàlisi més recent del 2014 va determinar que la motivació extrínseca només té resultats negatius en situacions molt concretes. Però, en la seva majoria, pot ser una forma efectiva de motivació.
Segons com s’utilitzi, és possible que la motivació extrínseca pugui tenir efectes negatius a llarg termini. És probable que sigui un mètode eficaç quan s'utilitza a més d'altres formes de motivació.
Quins són alguns dels avantatges d’utilitzar la motivació extrínseca?
Un gran inconvenient per utilitzar la motivació extrínseca és saber què fer quan la recompensa desapareix o el seu valor s'esgota. També hi ha la possibilitat de dependre de la recompensa.
La utilitat dels motivadors extrínsecs s'ha d'avaluar cas per cas i persona per persona.
Motivació extrínseca i criança
Pocs estudis han explorat els efectes a llarg termini de l’ús continu de la motivació extrínseca amb nens. La motivació extrínseca pot ser una eina útil per als pares per ensenyar als fills tasques i responsabilitats.
Alguns motivadors extrínsecs, com ara suport i estímul, poden ser complements saludables a les pràctiques de criança. Algunes recompenses sovint es desaconsellen perquè pot comportar associacions poc saludables amb les recompenses posteriors a la vida. Per exemple, l’ús d’aliments com a recompensa pot comportar hàbits alimentaris poc saludables.
Per a petites tasques de desenvolupament, els motivadors extrínsecs com elogi poden ser de gran ajuda.Per exemple, fer servir elogis pot ajudar-vos amb la formació de vàter. Si utilitzeu recompenses externes, intenteu eliminar-les amb el pas del temps perquè el vostre fill no depèn de la recompensa.
Emportar
La motivació extrínseca pot ser útil per convèncer algú perquè compleixi una tasca. Abans d'assignar una tasca basada en recompenses, és important saber si la persona que realitza la tasca està motivada per la recompensa que s'ofereix. Els motivadors extrínsecs poden ser una eina útil per ajudar els nens a aprendre noves habilitats quan s’utilitzen amb moderació.
Per a algunes persones, els motivadors extrínsecs psicològics són més atractius. Per a d’altres, les recompenses externes són més atractives. És important recordar, però, que la motivació extrínseca no sempre és eficaç.