Es van expulsar 8 ancoratges de televisió egípcia fins que van perdre pes
Content
Les últimes novetats en ridícules vergonyoses no provenen d’Instagram, Facebook ni Hollywood, sinó de l’altra banda del món; el Sindicat Egipte de Ràdio i Televisió (ERTU) ha ordenat a vuit ancores de televisió per un mes perdre pes i tornar amb un "aspecte adequat", segons la BBC, que va obtenir la notícia d'un lloc web egipci.
Aquestes ordres provenen de Safaa Hegazy, el director de la ràdio i la televisió egípcies de l'Estat, que segons hauria estat una ancestra de televisió. Tot i que sembla un cas directe de vergonya corporal, mereix una mica més de context. Segons sembla, l'audiència de la televisió estatal (que molts egipcis consideren una font de notícies esbiaixada), va caure significativament després de l'aixecament de 2011 que va destituir el president Hosni Mubarak del poder, segons el New York Times. Alguns comentaristes donen la benvinguda al canvi de presentadors com una manera de millorar les classificacions de la televisió estatal. Altres, com Mostafa Shawky, defensor de la premsa lliure de l'Associació per a la Llibertat de Pensament i Expressió, diuen que el baix espectador no té res a veure amb les mirades: "No entenen que la gent no els mira perquè no tenen credibilitat, habilitats o qualitat", va dir al Times. "Però demostra que l'habilitat real no és una cosa que els importa". Els comentaris de les xarxes socials estan dividits, amb algunes dones donant suport als presentadors de televisió i algunes unint-se a la vergonya corporal, informa la BBC.
Una de les presentadores de televisió suspeses, Khadija Khattab, presentadora del Canal 2 d'Egipte, es posiciona en contra de la suspensió; vol que el públic vegi algunes de les seves aparicions més recents per jutjar per si mateix i decidir si realment mereix que se li impedeixin treballar, segons la BBC.
Però abans de descartar això com un problema només d'Egipte, no oblidem el moment en què aquesta meteoròloga de Nova York es va avergonyir pel seu suposat "greix de les aixelles" i la seva vestimenta. Només esperem que un dia les dones puguin informar de les notícies sense preocupar-se pel seu pes, els seus braços o la seva roba, a l’estat o no.