Autora: Janice Evans
Data De La Creació: 1 Juliol 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Diagnòstic d’espondilitis anquilosant - Benestar
Diagnòstic d’espondilitis anquilosant - Benestar

Content

El mal d’esquena és una de les malalties més freqüents als Estats Units actualment. Aproximadament el 80% dels adults experimenten mal d’esquena en algun moment de la vida.

Molts d’aquests casos són causats per lesions o danys. No obstant això, alguns poden ser el resultat d’una altra afecció. Una d’elles és una forma d’artritis anomenada espondiliti anquilosant (AS).

L’AS és una afecció inflamatòria progressiva que causa inflamació a la columna vertebral i a les articulacions properes de la pelvis. Durant un llarg període de temps, la inflamació crònica pot fer que les vèrtebres de la columna vertebral es fusionin, cosa que fa que la columna vertebral sigui menys flexible.

Les persones amb SA poden inclinar-se cap endavant perquè els músculs extensors són més febles que els músculs flexors que fan tirar el cos cap endavant (flexió).

A mesura que la columna vertebral es torna més rígida i es fusiona, el geperut es fa més pronunciat. En casos avançats, una persona amb SA no pot aixecar el cap per veure-hi davant.

Tot i que l’AS afecta principalment la columna vertebral i les vèrtebres on els tendons i lligaments es connecten a l’os, també pot afectar altres articulacions, incloses les espatlles, els peus, els genolls i els malucs. En casos rars, també pot afectar òrgans i teixits.


En comparació amb altres formes d’artritis, una característica única de l’AS és la sacroiliitis. Es tracta d’una inflamació de l’articulació sacroilíaca, on es connecten la columna vertebral i la pelvis.

Els homes es veuen afectats per la SA més sovint que les dones, tot i que pot ser menys reconegut en les dones.

Per als milions d’americans amb mal d’esquena crònic, entendre aquesta condició pot ser clau per gestionar el dolor i, possiblement, diagnosticar el mal d’esquena inflamatori com l’AS.

Com es diagnostica l’AS?

Els metges no tenen una sola prova per diagnosticar l’AS, de manera que han de descartar altres possibles explicacions dels símptomes i buscar el conjunt característic de signes i símptomes d’AS. Per fer-ho, el vostre metge realitza un examen físic i altres proves.

El vostre metge també voldrà obtenir el vostre historial de salut complet per comprendre millor els símptomes. El vostre metge també us preguntarà:

  • quant de temps experimenta símptomes
  • quan els símptomes són pitjors
  • quins tractaments heu provat, què ha funcionat i què no
  • quins altres símptomes experimenta
  • el vostre historial de procediments o problemes mèdics
  • qualsevol historial familiar de problemes similars al que esteu experimentant

Proves

Fem una ullada al que podeu esperar de les proves que el vostre metge pot realitzar per diagnosticar SA.


Un examen físic complet

El vostre metge realitza un examen físic per trobar signes i símptomes reveladors de SA.

També poden moure passivament les articulacions o fer-vos uns quants exercicis perquè puguin observar el rang de moviment de les articulacions.

Proves d’imatge

Les proves d’imatge donen al vostre metge una idea del que passa al vostre cos. Les proves d'imatge que necessiteu poden incloure:

  • Radiografia: Una radiografia permet al vostre metge veure les vostres articulacions i ossos. Cercaran signes d’inflamació, danys o fusió.
  • MRI: Una ressonància magnètica envia ones de ràdio i un camp magnètic a través del cos per produir una imatge dels teixits tous del cos. Això ajuda el vostre metge a veure la inflamació dins i al voltant de les articulacions.

Proves de laboratori

Les proves de laboratori que el vostre metge pot demanar inclouen:

  • HLA-B27 prova de gens: Dècades d’investigacions sobre AS han revelat un factor de risc detectable: els vostres gens. Les persones amb HLA-B27 són més susceptibles a desenvolupar AS. No obstant això, no tothom amb el gen desenvoluparà la malaltia.
  • Recompte sanguini complet (CBC): Aquesta prova mesura el nombre de glòbuls vermells i blancs del cos. Una prova de CBC pot ajudar a identificar i descartar altres possibles condicions.
  • Velocitat de sedimentació dels eritròcits (VSH): Una prova ESR utilitza una mostra de sang per mesurar la inflamació del cos.
  • Proteïna C reactiva (CRP): La prova CRP també mesura la inflamació, però és més sensible que una prova ESR.

Quins metges diagnostiquen espondilitis anquilosant?

Primer podeu parlar del vostre mal d’esquena amb el vostre metge d’atenció primària.


Si el vostre metge principal sospita que té SA, pot derivar-lo a un reumatòleg. Es tracta d’un tipus de metge especialitzat en l’artritis i altres afeccions que afecten els músculs, els ossos i les articulacions, inclosa una sèrie de malalties autoimmunes.

El reumatòleg generalment és el que diagnostica i tracta amb precisió el SA.

Com que l’AS és una afecció crònica, podeu treballar amb el vostre reumatòleg durant anys. Voldreu trobar-ne un de confiança i que tingui experiència amb AS.

Abans de la cita

De vegades, les consultes amb els metges poden sentir-se presses i estressants. És fàcil oblidar-se de fer una pregunta o esmentar un detall sobre els símptomes.

Aquí teniu algunes coses que podeu fer amb antelació que us poden ajudar a treure el màxim partit a la vostra cita:

  • Feu una llista de preguntes que vulgueu fer al metge.
  • Escriviu una cronologia dels símptomes, inclosos quan van començar i com van evolucionar.
  • Recopileu els resultats de les proves o els registres mèdics per mostrar-los al metge.
  • Escriviu qualsevol cosa sobre la història clínica de la vostra família que creieu que pot ajudar al metge amb el diagnòstic o el tractament.

Estar preparat us ajudarà a aprofitar al màxim el vostre temps quan consulteu el vostre metge. Portar notes també pot ajudar a alleujar la pressió de sentir que cal recordar-ho tot.

Missatges Fascinants

Papaverina

Papaverina

La papaverina ’utilitza per millorar el flux anguini en pacient amb probleme de circulació. Funciona relaxant el va o anguini perquè la ang pugui fluir mé fàcilment cap al cor i pe...
Síndrome de Cushing

Síndrome de Cushing

La índrome de Cu hing é un tra torn que e produeix quan el co té un alt nivell d’hormona corti ol. La cau a mé freqüent de la índrome de Cu hing é prendre ma a medic...