Autora: Joan Hall
Data De La Creació: 6 Febrer 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Què és l’angiomiolipoma renal, quins símptomes i com tractar - Aptitud
Què és l’angiomiolipoma renal, quins símptomes i com tractar - Aptitud

Content

L’angiomiolipoma renal és un tumor rar i benigne que afecta els ronyons i que es compon de greixos, vasos sanguinis i músculs. Les causes no estan exactament definides, però l’aparició d’aquesta malaltia pot estar relacionada amb canvis genètics i altres malalties renals. Tot i que l’angiomiolipoma és més freqüent als ronyons, pot passar en altres òrgans del cos.

La majoria de les vegades, l’angiomiolipoma renal no causa símptomes, però si supera els 4 cm pot causar sagnat als ronyons i en aquests casos poden aparèixer mal d’esquena, nàusees, augment de la pressió arterial i sang a l’orina.

El diagnòstic sol passar per casualitat, després de realitzar exàmens d’imatge per investigar una altra malaltia, i el nefròleg el defineix després de comprovar la mida de l’angiomiolipoma als ronyons.

Principals símptomes

En la majoria dels casos, l’angiomiolipoma no causa cap símptoma. Tanmateix, quan es considera que l’angiomiolipoma és gran, és a dir, que supera els 4 cm, pot generar símptomes com:


  • Dolor a la regió lateral del ventre;
  • Orina sagnant;
  • Infecció urinària freqüent;
  • Augment de la pressió arterial.

A més, els símptomes són més freqüents quan aquest tipus de tumor provoca hemorràgies als ronyons. En aquests casos, els símptomes poden incloure una caiguda sobtada de la pressió arterial, dolor abdominal molt intens, sensació de desmai i pell molt pàl·lida.

Com es confirma el diagnòstic

Per confirmar el diagnòstic d'angiomiolipoma renal, el nefròleg pot ordenar algunes proves d'imatge com angiografia, ecografia, tomografia computada i ressonància magnètica.

Els tumors de l’angiomiolipoma renal són més fàcils de diagnosticar quan estan compostos de greix i, en els casos en què hi ha un baix contingut en greixos o hemorràgies que dificulten la seva visió en els exàmens d’imatge, el nefròleg pot sol·licitar una biòpsia. Esbrineu més què és i com es fa la biòpsia.

Com es fa el tractament

Després dels exàmens, el nefròleg definirà el tractament segons les característiques de les lesions renals. Quan el tumor d'angiomiolipoma renal és inferior a 4 cm, la supervisió del creixement se sol fer amb exàmens d'imatges anuals.


Els medicaments més indicats per al tractament de l’angiomiolipoma renal són els immunosupressors everolimus i sirolimus que, mitjançant la seva acció, ajuden a reduir la mida del tumor.

No obstant això, si l’angiomiolipoma renal supera els 4 cm o si causa símptomes més greus, normalment s’indica l’embolització, que és un procediment per reduir el flux sanguini i ajudar a reduir el tumor. A més, es pot indicar una cirurgia per extirpar el tumor i la part afectada del ronyó per evitar que aquest tumor es trenqui i provoqui sagnat.

Quan l’angiomiolipoma renal causa símptomes hemorràgics com caiguda de la pressió arterial, pell pàl·lida i sensació de desmais, haureu d’anar immediatament a l’hospital per confirmar el diagnòstic i, si cal, fer una cirurgia d’urgència per aturar el sagnat al ronyó.

Possibles causes

Les causes de l’angiomiolipoma renal no estan clarament definides, però l’aparició sovint s’associa a una altra malaltia, com l’esclerosi tuberosa. Comprendre què és l’esclerosi tuberosa i els seus símptomes.


En general, l’angiomiolipoma renal es pot desenvolupar en qualsevol persona, però les dones poden desenvolupar tumors més grans a causa del reemplaçament d’hormones femenines o de l’alliberament d’hormones durant l’embaràs.

Selecció Del Lloc

Nasacort

Nasacort

Na acort é un medicament per a ú na al i adult, pertanyent a la cla e de corticoide utilitzat per tractar la riniti al·lèrgica. L’ingredient actiu de Na acort é l’acetonide de...
Analgèsia congènita: la malaltia en què la persona mai no sent dolor

Analgèsia congènita: la malaltia en què la persona mai no sent dolor

L'analgè ia congènita é una malaltia rara que fa que l'individu no experimenti cap tipu de dolor. Aque ta malaltia també e pot anomenar in en ibilitat congènita al dol...