Amfepramona: per a què serveix, com prendre-la i efectes secundaris
Content
El clorhidrat d’amfepramona és un remei per perdre pes que elimina la fam perquè actua directament sobre el centre de sacietat del cervell, suprimint així la gana.
Aquest medicament va ser retirat del mercat el 2011 per l'Agència Nacional de Vigilància de la Salut, però, el 2017 es va autoritzar de nou la seva venda, només amb recepta mèdica i retenció de receptes per part de la farmàcia.
L’amfepramona es pot trobar en forma de comprimits de 25 mg o de 75 mg d’alliberament lent amb el nom de clorhidrat d’amfepramona genèric o Hipofagin S.
Per a què serveix
L’amfepramona és un medicament per a la pèrdua de pes indicat per a persones amb sobrepès o obesitat amb un IMC superior a 30, i s’ha d’utilitzar juntament amb una dieta hipocalòrica i fer exercici.
Com prendre
La forma d’utilitzar l’amfepramona varia segons la dosi de la píndola i, generalment, el tractament es fa durant un període curt de temps, durant un màxim de 12 setmanes, ja que aquest medicament pot causar dependència.
- Comprimits de 25 mg: Prengui 1 comprimit 3 vegades al dia, una hora abans dels àpats, l'última dosi de la qual s'ha de prendre de 4 a 6 hores abans d'anar a dormir per evitar l'insomni;
- Comprimits d'alliberament lent de 75 mg: Prengui 1 comprimit al dia, a mig matí.
En cas que oblideu prendre una dosi en el moment adequat, l’haureu de prendre tan bon punt ho recordeu i després continuar el tractament segons els horaris previstos. No es recomana prendre dos comprimits alhora per compensar la dosi oblidada.
El metge pot ajustar la dosi d’amfepramona segons les necessitats de cada persona i el metge ha de controlar-lo.
Possibles efectes secundaris
Alguns dels efectes secundaris més freqüents que poden produir-se durant el tractament amb amfepramona són la palpitació, batecs ràpids del cor, augment de la pressió arterial, dolor al pit, hipertensió pulmonar, agitació, nerviosisme, insomni, depressió, mal de cap, boca seca, gust, disminució del desig sexual, irregularitat menstruació, nàusees, vòmits i dolor abdominal.
Quan s’utilitza amfepramona, s’ha de tenir precaució o evitar activitats com ara conduir, utilitzar maquinària pesada o realitzar activitats perilloses, ja que poden provocar marejos o somnolència. A més, és important evitar beure alcohol, cafè i tes, ja que poden augmentar els efectes secundaris i provocar marejos, marejos, debilitat, desmais o confusió.
A més, es poden produir reaccions al·lèrgiques que provoquin símptomes de pruïja corporal, enrogiment o formació de petites butllofes a la pell. En aquest cas, haureu d'informar immediatament el metge o demanar ajuda a la sala d'urgències més propera.
Quan no s’ha d’utilitzar
L’amfepramona no l’ha d’utilitzar nens menors de 12 anys, durant l’embaràs o la lactància, ni en cas d’hipertiroïdisme, glaucoma, arteriosclerosi, inquietud, psicosi, miastènia gravis, malalties cardiovasculars, isquèmia cerebral, hipertensió pulmonar o persones amb antecedents d’abús de drogues
A més, l’amfepramona pot interactuar amb fàrmacs inhibidors de la monoaminooxidasa (MAOI) com ara isocarboxazida, fenelzina, tranilcipromina o pargilina, o antihipertensius com la clonidina, la metildopa o la reserpina.
Els medicaments contra la diabetis, com la insulina o la metformina, per exemple, poden necessitar un ajust de la dosi pel metge durant el tractament amb amfepramona.
És important informar el metge i el farmacèutic de tots els medicaments que s’utilitzen per evitar l’efecte augmentat de l’amfepramona i la intoxicació.