Autora: Joan Hall
Data De La Creació: 5 Febrer 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Anestèsia epidural: què és, quan s’indica i possibles riscos - Aptitud
Anestèsia epidural: què és, quan s’indica i possibles riscos - Aptitud

Content

L’anestèsia epidural, també anomenada anestèsia epidural, és un tipus d’anestèsia que bloqueja el dolor d’una sola regió del cos, generalment de la cintura cap avall que inclou l’abdomen, l’esquena i les cames, però la persona encara pot sentir el tacte i la pressió. Aquest tipus d’anestèsia es fa de manera que la persona pot romandre desperta durant la cirurgia, ja que no afecta el nivell de consciència, i s’utilitza generalment durant procediments quirúrgics senzills, com la cesària o en cirurgies ginecològiques o estètiques.

Per realitzar l’epidural, la medicació anestèsica s’aplica a l’espai vertebral per arribar als nervis de la regió, amb una acció temporal, controlada pel metge. Es fa en qualsevol hospital amb centre quirúrgic, per l’anestesista.

Quan s’indica

L'anestèsia epidural es pot utilitzar per a procediments quirúrgics com:


  • Cesària;
  • Reparació d’hèrnia;
  • Cirurgies generals al pit, estómac o fetge;
  • Cirurgies ortopèdiques de fractures de maluc, genoll o pèlvica;
  • Cirurgies ginecològiques com histerectomia o cirurgia menor al sòl pèlvic;
  • Cirurgia urològica com extirpació de càlculs de pròstata o de ronyó;
  • Cirurgies vasculars com amputació o revascularització de vasos sanguinis a les cames;
  • Cirurgies pediàtriques com hèrnia inguinal o cirurgies ortopèdiques.

A més, l’epidural es pot fer durant el part normal en els casos en què la dona tingui moltes hores de part o tingui molt dolor, mitjançant un analgèsic epidural per alleujar el dolor. Vegeu com es realitza l’anestèsia epidural durant el part.

L’anestèsia epidural es considera segura i s’associa amb un menor risc de taquicàrdia, trombosi i complicacions pulmonars, tot i que no s’hauria d’aplicar en persones que tinguessin infeccions actives o en el lloc d’anestèsia ni en persones que tinguessin canvis a la columna vertebral, sagnat sense causa aparent o que estiguin utilitzant medicaments anticoagulants. A més, tampoc es recomana l’aplicació d’aquesta anestèsia en els casos en què el metge no pugui localitzar l’espai epidural.


Com es fa

L’anestèsia epidural s’utilitza generalment en cirurgies menors, sent molt freqüent durant la cesària o durant el part normal, ja que evita el dolor durant el part i no perjudica el nadó.

Durant l’anestèsia, el pacient roman assegut i inclinat cap endavant o estirat de costat, amb els genolls doblegats i recolzat a la barbeta. A continuació, l’anestesista obre els espais entre les vèrtebres de la columna amb la mà, aplica un anestèsic local per reduir el malestar i insereix l’agulla i un tub de plàstic prim, anomenat catèter, que passa pel centre de l’agulla.

Amb el catèter inserit, el metge injecta el medicament anestèsic a través del tub i, tot i que no fa mal, és possible sentir un lleuger i lleuger puny quan es col·loca l’agulla, seguit de pressió i sensació de calor quan el medicament és aplicat. Generalment, l’efecte de l’anestèsia epidural s’inicia entre 10 i 20 minuts després de l’aplicació.

En aquest tipus d’anestèsia, el metge pot controlar la quantitat d’anestèsic i la seva durada i, de vegades, és possible combinar l’epidural amb la columna vertebral per obtenir un efecte més ràpid o fer l’anestèsia epidural amb la sedació en què es troben. induir el son s’apliquen a la vena.


Possibles riscos

Els riscos d’anestèsia epidural són molt rars, però, pot haver-hi una caiguda de la pressió arterial, calfreds, tremolors, nàusees, vòmits, febre, infecció, danys als nervis a prop del lloc o sagnat epidural.

A més, és freqüent experimentar un mal de cap després de l’anestèsia epidural, que pot produir-se per vessament de líquid cefaloraquidi, que és un fluid al voltant de la medul·la espinal, causat per la punció a l’agulla.

Cures després de l’anestèsia

Quan s’atura l’epidural, sol haver-hi un entumiment que dura unes hores abans que comencin a desaparèixer els efectes de l’anestèsia, per la qual cosa és important estirar-se o seure fins que la sensació de les cames es normalitzi.

Si sentiu algun dolor, heu de comunicar-ho amb el metge i la infermera perquè pugueu tractar-vos amb analgèsics.

Després de l’epidural, no s’ha de conduir ni beure alcohol, almenys dins de les 24 hores posteriors a l’anestèsia. Esbrineu quines són les principals precaucions que necessiteu per recuperar-vos més ràpidament després de la cirurgia.

Diferències entre epidural i espinal

L’anestèsia epidural és diferent de l’anestèsia espinal, perquè s’apliquen a diferents regions:

  • Epidural: l’agulla no perfora totes les meninges, que són membranes que envolten la medul·la espinal, i l’anestèsic es col·loca al voltant del canal espinal, en major quantitat i a través d’un catèter que hi ha a la part posterior, i només serveix per eliminar el dolor i deixar-lo. la regió adormida, però, la persona encara pot sentir el tacte i la pressió;
  • Espinal: l’agulla perfora totes les meninges i l’anestèsic s’aplica a l’interior de la columna vertebral, al líquid cefaloraquidi, que és el líquid que envolta la columna vertebral, i es fabrica alhora i en menor quantitat, i serveix per fer la regió adormida i paralitzada.

L’epidural s’utilitza generalment en el part, ja que permet utilitzar dosis múltiples durant tot el dia, mentre que la columna vertebral s’utilitza més per realitzar cirurgies, aplicant-se només una dosi del medicament anestèsic.

Quan es necessita una anestèsia més profunda, s’indica l’anestèsia general. Esbrineu com funciona l’anestèsia general i els seus riscos.

La Nostra Elecció

Hemoglobina a l’orina: principals causes i com identificar-les

Hemoglobina a l’orina: principals causes i com identificar-les

La pre ència d’hemoglobina a l’orina, anomenada científicament hemoglobinúria, e produeix quan el glòbul vermell , que ón element de la ang, ón de truït i un del eu ...
Examen FAN: què és, per a què serveix i resultats

Examen FAN: què és, per a què serveix i resultats

La prova ANA é un tipu de prova àmpliament utilitzada per ajudar al diagnò tic de malaltie autoimmune , e pecialment el lupu eritemató i tèmic (LE ). Així, aque ta prova ...