Autora: Helen Garcia
Data De La Creació: 17 Abril 2021
Data D’Actualització: 18 De Novembre 2024
Anonim
Síndrome respiratòria aguda greu (SARS) - Medicament
Síndrome respiratòria aguda greu (SARS) - Medicament

La síndrome respiratòria aguda greu (SARS) és una forma greu de pneumònia. La infecció amb el virus SARS provoca angoixa respiratòria aguda (dificultat respiratòria greu) i, de vegades, la mort.

Aquest article tracta sobre el brot de SARS que es va produir el 2003. Per obtenir informació sobre el brot de coronavirus de 2019, consulteu el Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC).

El SARS és causat pel coronavirus associat al SARS (SARS-CoV). És un dels virus de la família del coronavirus (la mateixa família que pot causar el refredat comú). Una epidèmia de SARS va començar el 2003 quan el virus es va propagar des de petits mamífers a persones de la Xina. Aquest brot va assolir ràpidament les proporcions mundials, però es va contenir el 2003. Des del 2004 no s’han informat de nous casos de SARS.

Quan algú amb SARS tos o esternuda, gotes infectades ruixen a l’aire. Podeu agafar el virus SARS si respireu o toqueu aquestes partícules. El virus SARS pot viure en mans, teixits i altres superfícies fins a diverses hores en aquestes gotes. És possible que el virus pugui viure durant mesos o anys quan la temperatura sigui inferior a la congelació.


Tot i que la propagació de gotes a través d’un contacte proper va provocar la majoria dels primers casos de SARS, el SARS també es podria estendre per mans i altres objectes que les gotes han tocat. La transmissió aèria és una possibilitat real en alguns casos. Fins i tot s’ha trobat virus viu a les femtes de persones amb SARS, on s’ha demostrat que pot viure fins a 4 dies.

Amb altres coronavirus, és freqüent infectar-se i tornar a emmalaltir (reinfecció). Aquest també pot ser el cas del SARS.

Els símptomes solen aparèixer entre 2 i 10 dies després d’haver entrat en contacte amb el virus. En alguns casos, el SARS es va iniciar tard o d’hora després del primer contacte. Les persones amb símptomes actius de malaltia són contagioses. Però no se sap durant quant de temps pot contagiar-se una persona després que apareguin els símptomes.

Els principals símptomes són:

  • Tos
  • Dificultats per respirar
  • Febre de 38,0 ° C o més
  • Altres símptomes respiratoris

Els símptomes més freqüents són:

  • Calfreds i sacsejades
  • La tos, normalment comença entre 2 i 7 dies després d’altres símptomes
  • Cefalea
  • Dolors musculars
  • Cansament

Els símptomes menys freqüents inclouen:


  • Tos que produeix flema (esput)
  • Diarrea
  • Mareig
  • Nàusees i vòmits

En algunes persones, els símptomes pulmonars empitjoren durant la segona setmana de malaltia, fins i tot després d’haver aturat la febre.

El vostre metge pot escoltar sons pulmonars anormals mentre escolta el pit amb un estetoscopi. En la majoria de les persones amb SARS, una radiografia de tòrax o una TC toràcica presenten pneumònia, que és típica de SARS.

Les proves utilitzades per diagnosticar el SARS poden incloure:

  • Anàlisis de sang arterial
  • Proves de coagulació sanguínia
  • Proves de química de la sang
  • Radiografia de tòrax o TC de tòrax
  • Recompte sanguini complet (CBC)

Les proves que s’utilitzen per identificar ràpidament el virus que causa el SARS inclouen:

  • Proves d’anticossos per al SARS
  • Aïllament directe del virus SARS
  • Prova ràpida de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) per detectar el virus SARS

Totes les proves actuals tenen algunes limitacions. És possible que no puguin identificar fàcilment un cas de SARS durant la primera setmana de la malaltia, quan és més important identificar-lo.


Les persones que es creu que tenen SARS haurien de ser revisades immediatament per un proveïdor. Si se sospita que tenen SARS, s’han de mantenir aïllats a un hospital.

El tractament pot incloure:

  • Antibiòtics per tractar bacteris que causen pneumònia (fins que es descarta la pneumònia bacteriana o si hi ha pneumònia bacteriana a més del SARS)
  • Medicaments antivirals (encara que es desconeix el seu bon funcionament per al SARS)
  • Dosis elevades d’esteroides per reduir la inflamació dels pulmons (no se sap fins a quin punt funcionen)
  • Oxigen, suport respiratori (ventilació mecànica) o teràpia toràcica

En alguns casos greus, la part líquida de la sang de persones que ja s’han recuperat del SARS s’ha administrat com a tractament.

No hi ha proves fortes que aquests tractaments funcionin bé. Hi ha proves que el medicament antiviral, la ribavirina, no funciona.

Al brot de 2003, la taxa de mortalitat per SARS era del 9% al 12% de les persones diagnosticades. En persones majors de 65 anys, la taxa de mortalitat va ser superior al 50%. La malaltia va ser més suau en persones joves.

En la població gran, molta més gent es va posar prou malalta per necessitar ajuda respiratòria. I encara més persones van haver d’anar a unitats de cures intensives hospitalàries.

Les polítiques de salut pública han estat efectives per controlar els brots. Moltes nacions han aturat l’epidèmia als seus propis països. Tots els països han de continuar tenint cura de mantenir aquesta malaltia sota control. Els virus de la família dels coronavirus són coneguts per la seva capacitat de canviar (mutar) per propagar-se entre els humans.

Les complicacions poden incloure:

  • Insuficiència respiratòria
  • Insuficiència hepàtica
  • Atac de cor
  • Problemes renals

Truqueu al vostre proveïdor si vostè o algú amb qui heu estat en estret contacte té SARS.

Actualment, no hi ha transmissió SARS coneguda a cap part del món. Si es produeix un brot de SARS, reduir el contacte amb persones que tenen SARS redueix el risc de patir la malaltia. Eviteu viatjar a llocs on hi hagi un brot de SARS incontrolat. Quan sigui possible, eviteu el contacte directe amb persones que tinguin SARS fins almenys 10 dies després de la desaparició de la febre i altres símptomes.

  • La higiene de les mans és la part més important de la prevenció del SARS. Renteu-vos les mans o netegeu-les amb un desinfectant de mans instantani a base d’alcohol.
  • Tapeu-vos la boca i el nas quan esternudeu o tossiu. Les gotes que s’alliberen quan una persona esternuda o tos són infeccioses.
  • NO compartiu menjar, beguda ni estris.
  • Netejar les superfícies que es toquen habitualment amb un desinfectant aprovat per l’EPA.

Les màscares i les ulleres poden ser útils per prevenir la propagació de la malaltia. Podeu utilitzar guants quan manipuleu articles que poden haver tocat gotes infectades.

SARS; Insuficiència respiratòria - SARS; Coronavirus SARS; SARS-CoV

  • Pulmons
  • Sistema respiratori

Lloc web dels Centres de Control i Prevenció de Malalties. Síndrome respiratòria aguda greu (SARS). www.cdc.gov/sars/index.html. Actualitzat el 6 de desembre de 2017. Consultat el 16 de març de 2020.

Gerber SI, Watson JT. Coronavirus. A: Goldman L, Schafer AI, eds. Medicina Goldman-Cecil. 26a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 342.

Perlman S, McIntosh K. Coronavirus, inclosa la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS). A: Bennett JE, Dolin R, Blaser MJ, eds. Principis i pràctica de les malalties infeccioses de Mandell, Douglas i Bennett. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 155.

Més Detalls

Comprendre la síndrome del cap pla (plagiocefàlia) en nadons

Comprendre la síndrome del cap pla (plagiocefàlia) en nadons

La índrome del cap pla, o la plagiocefàlia com la malaltia é coneguda mèdicament, e produeix quan una taca plana e deenvolupa a la part poterior o lateral del cap del nadó.La ...
Heu de prendre fosfat de calci?

Heu de prendre fosfat de calci?

El co conté aproximadament 1,2 a 2,5 quilo de calci. La major part, el 99 per cent, e troba al oo i a le dent. L’1 per cent retant e ditribueix per tot el co a le cèl·lule, a le membran...