Autora: Alice Brown
Data De La Creació: 23 Ser Possible 2021
Data D’Actualització: 20 De Novembre 2024
Anonim
Preparem un frotis de sang
Vídeo: Preparem un frotis de sang

Un frotis de sang és una anàlisi de sang que proporciona informació sobre el nombre i la forma de les cèl·lules sanguínies. Sovint es fa com a part o juntament amb un recompte sanguini complet (CBC).

Es necessita una mostra de sang.

La mostra de sang s’envia a un laboratori. Allà, el tècnic de laboratori el mira al microscopi. O bé, la sang pot ser examinada per una màquina automatitzada.

El frotis proporciona aquesta informació:

  • Nombre i tipus de glòbuls blancs (diferencial o percentatge de cada tipus de cèl·lula)
  • Nombre i tipus de cèl·lules sanguínies de forma anormal
  • Una aproximació aproximada del recompte de glòbuls blancs i plaquetes

No cal cap preparació especial.

Quan s’introdueix l’agulla per extreure sang, algunes persones senten un dolor moderat. Altres només senten una punxa o una picada. Després, pot haver-hi alguna pulsació o una lleugera contusió. Això aviat desapareix.

Aquesta prova es pot fer com a part d’un examen general de salut per ajudar a diagnosticar moltes malalties. O bé, el vostre metge pot recomanar aquesta prova si teniu signes de:


  • Qualsevol trastorn de la sang conegut o sospitat
  • Càncer
  • Leucèmia

També es pot fer un frotis de sang per controlar els efectes secundaris de la quimioteràpia o per ajudar a diagnosticar una infecció, com la malària.

Els glòbuls vermells (glòbuls vermells) normalment tenen la mateixa mida i color i són més clars al centre. El frotis de sang es considera normal si hi ha:

  • Aspecte normal de les cèl·lules
  • Diferencial normal de glòbuls blancs

Els rangs de valors normals poden variar lleugerament entre els diferents laboratoris. Alguns laboratoris utilitzen diferents mesures o proven mostres diferents. Parleu amb el vostre proveïdor sobre el significat dels resultats de les proves específiques.

Els resultats anormals signifiquen que la mida, la forma, el color o el recobriment dels glòbuls vermells no són normals.

Algunes anomalies es poden classificar en una escala de 4 punts:

  • 1+ significa que una quarta part de les cèl·lules es veuen afectades
  • 2+ significa que la meitat de les cèl·lules es veuen afectades
  • 3+ significa que tres quartes parts de les cèl·lules es veuen afectades
  • 4+ significa que totes les cèl·lules estan afectades

La presència de cèl·lules anomenades cèl·lules diana pot ser deguda a:


  • Deficiència d’un enzim anomenat lecitina colesterol acil transferasa
  • Hemoglobina anormal, la proteïna dels glòbuls vermells que transporta oxigen (hemoglobinopaties)
  • Deficiència de ferro
  • Malaltia del fetge
  • Eliminació de melsa

La presència de cèl·lules en forma d’esfera es pot deure a:

  • Baixa quantitat de glòbuls vermells a causa de que el cos els destrueix (anèmia hemolítica immune)
  • Baix nombre de glòbuls vermells a causa d’alguns glòbuls vermells amb forma d’esferes (esferocitosi hereditària)
  • Augment de la desagregació dels glòbuls vermells

La presència de glòbuls vermells amb forma ovalada pot ser un signe d'el·liptocitosi hereditària o d'ovalocitosi hereditària. Són condicions en què els eritrocitos tenen una forma anormal.

La presència de cèl·lules fragmentades pot ser deguda a:

  • Vàlvula cardíaca artificial
  • Trastorn en què les proteïnes que controlen la coagulació de la sang esdevenen hiperactives (coagulació intravascular disseminada)
  • Infecció en el sistema digestiu produint substàncies tòxiques que destrueixen els glòbuls vermells, causant lesions renals (síndrome hemolítica urèmica)
  • Trastorn de la sang que provoca la formació de coàguls sanguinis en petits vasos sanguinis al voltant del cos i que comporta un baix recompte de plaquetes (púrpura trombocitopènica trombòtica)

La presència d’un tipus de glòbuls immadurs anomenats normoblasts pot ser deguda a:


  • Càncer que s'ha estès a la medul·la òssia
  • Trastorn de la sang anomenat eritroblastosi fetal que afecta un fetus o un nounat
  • Tuberculosi que s’ha estès des dels pulmons a altres parts del cos a través de la sang (tuberculosi mil·liar)
  • Trastorn de la medul·la òssia en què la medul·la és substituïda per teixit cicatricial fibrós (mielofibrosi)
  • Eliminació de la melsa
  • Desglossament sever dels glòbuls vermells (hemòlisi)
  • Trastorn en què es produeix una degradació excessiva de l’hemoglobina (talassèmia)

La presència de cèl·lules anomenades cèl·lules burr pot indicar:

  • Nivell anormalment alt de residus de nitrogen a la sang (urèmia)

La presència de cèl·lules anomenades cèl·lules esperons pot indicar:

  • Incapacitat per absorbir completament els greixos de la dieta a través dels intestins (abetalipoproteinèmia)
  • Malaltia hepàtica greu

La presència de cèl·lules en forma de llàgrima pot indicar:

  • Mielofibrosi
  • Deficiència de ferro greu
  • Talassèmia major
  • Càncer a la medul·la òssia
  • Anèmia causada pel fet que la medul·la òssia no produeix cèl·lules sanguínies normals a causa de toxines o cèl·lules tumorals (procés mieloftisi)

La presència de cossos Howell-Jolly (un tipus de grànuls) pot indicar:

  • La medul·la òssia no produeix prou cèl·lules sanguínies sanes (mielodisplàsia)
  • S'ha eliminat la melsa
  • Anèmia de cèl · lules falciformes

La presència de cossos Heinz (trossos d’hemoglobina alterada) pot indicar:

  • Alfa talassèmia
  • Anèmia hemolítica congènita
  • Trastorn en què els glòbuls vermells es descomponen quan el cos està exposat a certs medicaments o s’estressa a causa d’una infecció (deficiència de G6PD)
  • Forma inestable d’hemoglobina

La presència de glòbuls lleugerament immadurs pot indicar:

  • Anèmia amb recuperació de medul·la òssia
  • Anèmia hemolítica
  • Hemorràgia

La presència de puntades basòfiles (un aspecte tacat) pot indicar:

  • Enverinament per plom
  • Trastorn de la medul·la òssia en què la medul·la és substituïda per teixit cicatricial fibrós (mielofibrosi)

La presència de cèl·lules falciformes pot indicar anèmia falciforme.

Hi ha pocs riscos amb la presa de sang: les venes i les artèries varien de mida d’un pacient a un altre i d’un costat a l’altre del cos. Obtenir una mostra de sang d'algunes persones pot ser més difícil que d'altres.

Altres riscos associats a la presa de sang són lleus, però poden incloure:

  • Sagnat excessiu
  • Desmais o sensació de mareig
  • Puncions múltiples per localitzar les venes
  • Hematoma (acumulació de sang sota la pell)
  • Infecció (un lleuger risc cada vegada que es trenca la pell)

Frotis perifèrics; Recompte sanguini complet: perifèric; CBC: perifèric

  • Glòbuls vermells, falciformes
  • Glòbuls vermells, forma de llàgrima
  • Glòbuls vermells: normals
  • Glòbuls vermells: el·liptocitosi
  • Glòbuls vermells: esferocitosi
  • Leucèmia limfocítica aguda: fotomicrografia
  • Glòbuls vermells: múltiples cèl·lules falciformes
  • Malària, vista microscòpica de paràsits cel·lulars
  • Malària, fotomicrografia de paràsits cel·lulars
  • Glòbuls vermells: cèl·lules falciformes
  • Glòbuls vermells: falç i Pappenheimer
  • Glòbuls vermells, cèl·lules diana
  • Elements formats de sang

Bain BJ. El frotis de sang perifèrica. A: Goldman L, Schafer AI, eds. Medicina Goldman-Cecil. 26a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 148.

Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM. Trastorns de la sang. A: Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM, eds. Nelson Textbook of Pediatrics. 21a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 124.

Merguerian MD, Gallagher PG. Elliptocitosi hereditària, piropoiquilocitosi hereditària i trastorns relacionats. A: Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM, eds. Nelson Textbook of Pediatrics. 21a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 486.

Natelson EA, Chughtai-Harvey I, Rabbi S. Hematology. A: Rakel RE, Rakel DP, eds. Llibre de text de medicina familiar. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 39.

Warner EA, Herold AH. Interpretació de proves de laboratori. A: Rakel RE, Rakel DP, eds. Llibre de text de medicina familiar. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 14.

Us Aconsellem Que Llegiu

Stent: per què i com s’utilitzen

Stent: per què i com s’utilitzen

Què é un tent?Un tent é un petit tub que el metge pot inerir en un paatge bloquejat per mantenir-lo obert. El tent retaura el flux de ang o altre fluid, egon on e col·loqui.El ten...
Què causa l'orina taronja?

Què causa l'orina taronja?

Viió generalEl color del notre pipi no é una coa que parlem normalment. Etem acotumat a que l’epectre del groc etigui gairebé clar. Però quan l’orina é taronja, o vermella, o...