Autora: Carl Weaver
Data De La Creació: 27 Febrer 2021
Data D’Actualització: 19 De Novembre 2024
Anonim
Colostomía extraperitoneal laparoscópica - LaparoscopiaBilbao.com
Vídeo: Colostomía extraperitoneal laparoscópica - LaparoscopiaBilbao.com

La colostomia és un procediment quirúrgic que fa sortir un extrem de l'intestí gros a través d'una obertura (estoma) que es fa a la paret abdominal. Les femtes que es mouen per l’intestí s’escorren a través de l’estoma fins a formar una bossa adherida a l’abdomen.

El procediment se sol fer després de:

  • Resecció intestinal
  • Lesió a l’intestí

La colostomia pot ser a curt termini o permanent.

La colostomia es fa mentre es troba sota anestèsia general (dormint i sense dolor). Es pot fer amb un gran tall quirúrgic a l'abdomen o amb una càmera petita i diversos petits talls (laparoscòpia).

El tipus d’enfocament utilitzat depèn de quin altre procediment s’hagi de fer. El tall quirúrgic se sol fer al centre de l’abdomen. La resecció o reparació de l’intestí es fa segons sigui necessari.

Per a la colostomia, s’extreu un extrem del còlon saludable a través d’una obertura realitzada a la paret de l’abdomen, generalment al costat esquerre. Les vores de l’intestí estan cosides a la pell de l’obertura. Aquesta obertura s’anomena estoma. Es col·loca una bossa anomenada aparell estoma al voltant de l’obertura per permetre el drenatge de les femtes.


La colostomia pot ser a curt termini. Si es fa una cirurgia en una part de l’intestí gros, una colostomia permet que l’altra part de l’intestí descansi mentre es recupera. Un cop el cos s’hagi recuperat completament de la primera cirurgia, se us farà una altra cirurgia per tornar a connectar els extrems de l’intestí gros. Normalment es fa després de 12 setmanes.

Els motius pels quals es fa una colostomia són:

  • Infecció de l’abdomen, com ara diverticulitis perforada o un abscés.
  • Lesió al còlon o al recte (per exemple, una ferida de bala).
  • Bloqueig parcial o complet de l'intestí gros (obstrucció intestinal).
  • Càncer de recte o de còlon.
  • Ferides o fístules al perineu. La zona entre l’anus i la vulva (dones) o l’anus i l’escrot (homes).

Els riscos d’anestèsia i cirurgia en general inclouen:

  • Reaccions a medicaments, problemes respiratoris
  • Sagnat, coàguls de sang, infecció

Els riscos de colostomia inclouen:

  • Sagnat a l’interior del ventre
  • Danys en òrgans propers
  • Desenvolupament d'una hèrnia al lloc del tall quirúrgic
  • L'intestí sobresurt per l'estoma més del que hauria de ser (prolapse de la colostomia)
  • Estrenyiment o bloqueig de l'obertura de la colostomia (estoma)
  • Teixit cicatricial que es forma al ventre i provoca bloqueig intestinal
  • Irritació de la pell
  • Ferida oberta

Estareu a l’hospital de 3 a 7 dies. És possible que hagueu de romandre més temps si la colostomia es va fer com a procediment d’emergència.


Se li permetrà tornar lentament a la seva dieta normal:

  • El mateix dia de la cirurgia, és possible que pugueu xuclar xips de gel per alleujar la set.
  • L’endemà, probablement se us permetrà beure líquids clars.
  • S’afegiran líquids més gruixuts i, a continuació, aliments tous fins que els vostres intestins tornin a funcionar. És possible que mengeu normalment dins dels 2 dies posteriors a la cirurgia.

La colostomia drena les femtes (femta) del còlon a la bossa de colostomia. Les femtes de colostomia solen ser més suaus i líquides que les femtes que es passen amb normalitat. La textura de les femtes depèn de quina part de l’intestí s’hagi utilitzat per formar la colostomia.

Abans d’alliberar-vos de l’hospital, una infermera d’ostomia us ensenyarà sobre la dieta i com cuidar la vostra colostomia.

Obertura intestinal: formació d'estomes; Cirurgia intestinal: creació de colostomia; Colectomia - colostomia; Càncer de còlon - colostomia; Càncer de recte - colostomia; Diverticulitis - colostomia

  • Resecció de l'intestí gros - secreció
  • Colostomia - Sèrie

Albers BJ, Lamon DJ. Reparació de còlon / creació de colostomia. A: Baggish MS, Karram MM, eds. Atles d’anatomia pèlvica i cirurgia ginecològica. 4a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2016: cap 99.


Mahmoud NN, Bleier JIS, Aarons CB, Paulson EC, Shanmugan S, Fry RD. Còlon ​​i recte. A: Townsend CM Jr, Beauchamp RD, Evers BM, Mattox KL, eds. Sabiston Manual de cirurgia: les bases biològiques de la pràctica quirúrgica moderna. 20a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2017: cap 51.

Russ AJ, Delaney CP. Prolapse rectal. A: Fazio the Late VW, Church JM, Delaney CP, Kiran RP, eds. Teràpia actual en cirurgia de còlon i recte. 3a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2017: cap 22

Mirada

Saber quan es pot curar la sordesa

Saber quan es pot curar la sordesa

Tot i que la orde a pot començar a qual evol edat, i la orde a lleu é mé freqüent en per one major de 65 any , en algun ca o é curable. egon la eva gravetat, la orde a e pot c...
Primers auxilis per a plantes verinoses

Primers auxilis per a plantes verinoses

En entrar en contacte directe amb qual evol planta verino a, hauríeu de:Renteu la zona immediatament amb aigua i abó abundant durant 5 o 10 minut ;Emboliqueu la zona amb una compre a neta i ...