Displàsia broncopulmonar
La displàsia broncopulmonar (BPD) és una afecció pulmonar a llarg termini (crònica) que afecta els nadons que han estat posats en una màquina respiratòria després del naixement o han nascut molt aviat (prematurament).
La BPD es produeix en nadons molt malalts que van rebre nivells alts d’oxigen durant un llarg període. La BPD també es pot produir en nadons que estaven en una màquina de respirar (ventilador).
La BPD és més freqüent en nadons que neixen primerencament (prematurament), els pulmons dels quals no estaven completament desenvolupats al néixer.
Els factors de risc inclouen:
- Malaltia cardíaca congènita (problema amb l’estructura i la funció del cor que és present al néixer)
- Prematuritat, generalment en lactants nascuts abans de les 32 setmanes de gestació
- Infecció respiratòria o pulmonar greu
El risc de BPD greu ha disminuït en els darrers anys.
Els símptomes poden incloure qualsevol dels següents:
- Color blavós de la pell (cianosi)
- Tos
- Respiració ràpida
- Falta d'alè
Les proves que es poden fer per ajudar a diagnosticar la BPD inclouen:
- Gas sanguini arterial
- TC de tòrax
- Radiografia de tòrax
- Oximetria de polsos
A L'HOSPITAL
Els nadons que tenen problemes respiratoris sovint es posen en un ventilador. Es tracta d’una màquina de respirar que envia pressió als pulmons del nadó per mantenir-los inflats i per lliurar més oxigen. A mesura que es desenvolupen els pulmons del nadó, la pressió i l’oxigen es redueixen lentament. El nadó és deslletat del ventilador. El nadó pot continuar obtenint oxigen mitjançant una màscara o un tub nasal durant diverses setmanes o mesos.
Els lactants amb BPD solen alimentar-se mitjançant tubs inserits a l’estómac (tub NG). Aquests nadons necessiten calories addicionals a causa de l’esforç de respirar. Per evitar que els pulmons s’omplin de líquid, pot ser que s’hagi de limitar la ingesta de líquids. També se'ls pot administrar medicaments (diürètics) que eliminen l'aigua del cos. Altres medicaments poden incloure corticoides, broncodilatadors i tensioactius. El surfactant és una substància relliscosa i semblant a un sabó als pulmons que ajuda a omplir-se d’aire i evita que els sacs d’aire es desinflin.
Els pares d’aquests nadons necessiten suport emocional. Això es deu al fet que la BPD triga temps a millorar i és possible que el nadó hagi de romandre a l'hospital durant molt de temps.
A CASA
Els nadons amb BPD poden necessitar oxigenoteràpia durant setmanes o mesos després de sortir de l’hospital. Seguiu les instruccions del vostre proveïdor d’atenció mèdica per assegurar-vos que el vostre nadó tingui prou nutrició durant la recuperació. És possible que el vostre nadó necessiti alimentació amb tubs o fórmules especials.
És molt important evitar que el vostre bebè pateixi refredats i altres infeccions, com ara el virus sincicial respiratori (RSV). El VSR pot causar una infecció pulmonar severa, especialment en un nadó amb BPD.
Una manera senzilla d’ajudar a prevenir la infecció per VSR és rentar-se les mans sovint. Seguiu aquestes mesures:
- Renteu-vos les mans amb aigua tèbia i sabó abans de tocar el vostre nadó. Digueu als altres que també es rentin les mans abans de tocar el vostre bebè.
- Demaneu a altres persones que evitin el contacte amb el vostre bebè si tenen refredat o febre o demaneu-los que portin una màscara.
- Tingueu en compte que fer un petó al vostre nadó pot propagar el RSV
- Intenteu allunyar els nens petits del vostre bebè. El VSR és molt comú entre els nens petits i es propaga fàcilment de nens a fills.
- NO fumeu a casa, al cotxe ni a cap lloc proper al vostre nadó. L’exposició al fum del tabac augmenta el risc de malaltia del VSR.
Els pares de nadons amb BPD haurien d’evitar aglomeracions durant els brots de RSV. Sovint, els mitjans informatius locals informen sobre brots.
El proveïdor del vostre nadó pot prescriure el medicament palivizumab (Synagis) per prevenir la infecció per RSV al vostre bebè. Seguiu les instruccions sobre com administrar aquest medicament al vostre nadó.
Els nadons amb BPD milloren lentament amb el pas del temps. Pot ser necessària una teràpia d’oxigen durant molts mesos. Alguns nadons tenen dany pulmonar a llarg termini i requereixen oxigen i suport respiratori, com ara amb un ventilador. És possible que alguns lactants amb aquesta afecció no sobrevisquin.
Els nadons que han patit BPD tenen un major risc de patir infeccions respiratòries repetides, com ara pneumònia, bronquiolitis i RSV que requereixen una estada hospitalària.
Altres possibles complicacions en nadons que han tingut BPD són:
- Problemes de desenvolupament
- Poc creixement
- Hipertensió pulmonar (pressió arterial alta a les artèries dels pulmons)
- Problemes respiratoris i pulmonars a llarg termini com cicatrius o bronquiectàsies
Si el vostre nadó tenia BPD, vigileu si hi ha problemes respiratoris. Truqueu al proveïdor del vostre fill si veieu signes d’infecció respiratòria.
Per ajudar a prevenir la BPD:
- Eviteu el lliurament prematur sempre que sigui possible. Si estàs embarassada o estàs pensant en quedar-te embarassada, demana atenció prenatal per ajudar-te a mantenir tu i el teu bebè sans.
- Si el vostre bebè està respirant, pregunteu al proveïdor quant de temps es pot deslletar del ventilador.
- El vostre bebè pot rebre tensioactiu per ajudar a mantenir els pulmons oberts.
BPD; Malalties pulmonars cròniques: nens; CLD: nens
Kamath-Rayne BD, Jobe AH. Desenvolupament pulmonar fetal i tensioactiu. A: Resnik R, Lockwood CJ, Moore TR, Greene MF, Copel JA, Silver RM, eds. Medicina materno-fetal de Creasy i Resnik: principis i pràctica. 8a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2019: cap 16.
McGrath-Morrow SA, Collaco JM. Displàsia broncopulmonar. A: Kliegman RM, St. Geme JW, Blum NJ, Shah SS, Tasker RC, Wilson KM, eds. Nelson Textbook of Pediatrics. 20a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2020: cap 444.
Roosevelt GE. Urgències respiratòries pediàtriques: malalties dels pulmons. A: Walls RM, Hockberger RS, Gausche-Hill M, eds. Medicina d’emergència de Rosen: conceptes i pràctica clínica. 9a ed. Philadelphia, PA: Elsevier; 2018: cap 169.