Què puc fer per aturar l'alimentació emocional?
Content
Per afrontar les emocions inquietants, hem de preguntar-nos per què ens fan por les emocions doloroses.
P: Em considero perfeccionista, però també tinc ansietat i retardador. Sempre que em sento nerviós, també sento la necessitat de menjar tot el que m'envolta i no puc deixar-me! Què puc fer per aturar l’alimentació emocional?
El menjar emocional és un mecanisme d’afrontament que pot mantenir les emocions doloroses, com l’ansietat, la tristesa i la ira.
En una enquesta, el 38 per cent dels adults van revelar que l'estrès els havia provocat excés de menjar, i el 49% va dir que exageraven setmanalment.
A continuació s’explica el que pot passar: diguem que teniu un termini fix a la feina, però la idea d’iniciar el vostre projecte desencadena una ansietat insuportable. Per evitar aquesta icky emoció, endarrereix-ho buscant un tros de xocolata o una rodanxa de pastís.
En aquests casos, l’alimentació emocional es converteix en un embenat que interromp temporalment la porta davant l’ansietat.
No només això, sinó que mengeu aliments ensucrats també fa que el cervell alliberi neurotransmissors “de bon gust” com la dopamina, cosa que eleva l’estat d’ànim, almenys temporalment.
Quina és la clau per desactivar aquest comportament? El fet de frenar el menjar emocional requereix aprendre maneres més equilibrades de fer front a emocions inquietants.
Per fer-ho, ens hem de preguntar a nosaltres mateixos Per què sentir emocions doloroses ens fa por. Podeu començar fent una senzilla pregunta: "Quan em sento inquiet, quin senyal m'envia el meu cos?"
Per exemple, el seu estómac gira? La teva respiració és poc profunda? El teu cor corre? Totes aquestes sensacions són la forma d’avís del cos per alertar-nos de les emocions que cal notar.
Després de reconèixer aquests sentiments que parpellegen, proveu d’activar-vos en una activitat, com ara un exercici de respiració atent, fer diari o parlar amb un amic de confiança. Quan ens fixem en tot el que ens fa mal, la por comença a perdre la seva adherència, permetent que es desapareixin mecanismes de cops dolents (com l’alimentació emocional).
Juli Fraga viu a San Francisco amb el seu marit, la seva filla i els seus dos gats. La seva redacció ha aparegut al New York Times, a Real Simple, al Washington Post, a NPR, a Science of Us, a Lily i a Vice. Com a psicòloga, li agrada escriure sobre salut mental i benestar. Quan no treballa, li agrada fer compres, llegir i escoltar música en directe. La podeu trobar a sobre Twitter.