Què és la teràpia cognitiva del comportament
Content
La teràpia cognitiu-conductual consisteix en la combinació de teràpia cognitiva i teràpia conductual, que és un tipus de psicoteràpia que es va desenvolupar als anys seixanta, que se centra en com la persona processa i interpreta les situacions i que pot generar patiment.
Les interpretacions, representacions o atribució de significat a determinades situacions o persones, es reflecteixen en pensaments automàtics, que al seu torn activen estructures bàsiques inconscients: esquemes i creences.
Per tant, aquest tipus d’enfocament té com a objectiu identificar creences i pensaments disfuncionals, anomenats distorsions cognitives, que constata la realitat i les corregeix, per tal de canviar aquelles creences distorsionades que estan subjacents a aquests pensaments.
Com funciona
La teràpia conductual se centra en les distorsions cognitives actuals, sense descartar situacions passades, ajudant a la persona a modificar el comportament, les creences i les distorsions en relació amb la situació que està creant el patiment i la reacció emocional que té en aquesta circumstància, aprenent-ne una de nova. reaccionar.
Inicialment, el psicòleg fa una anamnesi completa per comprendre l’estat mental del pacient. Durant les sessions, hi ha una participació activa entre el terapeuta i el pacient, que parla del que el preocupa, i on el psicòleg se centra en els problemes que interfereixen en la seva vida, així com en les interpretacions o significats que se’ls atribueixen, ajudant a entendre aquests problemes. D’aquesta manera, es corregeixen els patrons de conducta desadaptatius i es promou el desenvolupament de la personalitat.
Distorsions cognitives més freqüents
Les distorsions cognitives són formes distorsionades que les persones han d’interpretar determinades situacions quotidianes i que tenen conseqüències negatives per a la seva vida.
La mateixa situació pot desencadenar diverses interpretacions i comportaments, però en general, les persones amb distorsions cognitives sempre les interpreten de manera negativa.
Les distorsions cognitives més freqüents són:
- Catastrofació, en què la persona és pessimista i negativa sobre una situació que ha passat o passarà, sense tenir en compte altres possibles resultats.
- El raonament emocional, que passa quan la persona assumeix que les seves emocions són un fet, és a dir, considera el que sent com una veritat absoluta;
- Polarització, en què la persona veu situacions en només dues categories exclusives, interpretant situacions o persones en termes absoluts;
- Abstracció selectiva, en què només es posa de manifest un aspecte d’una situació determinada, sobretot el negatiu, ignorant els aspectes positius;
- Lectura mental, que consisteix a endevinar i creure, sense proves, en el que pensen altres persones, descartant altres hipòtesis;
- Etiquetatge, consisteix en etiquetar una persona i definir-la per una determinada situació, aïllada;
- Minimització i maximització, que es caracteritza per minimitzar les característiques i experiències personals i maximitzar els defectes;
- Imperatius, que consisteix a pensar les situacions com haurien d’haver estat, en lloc de centrar-se en com són les coses a la realitat.
Comprendre i veure exemples de cadascuna d’aquestes distorsions cognitives.